La taula de braser i els seus perills

13 11 2008

Ja està fent una mica més de fresca i aixó m’ha fet recordar que de petit a casa dels pares no hi havia calefacció i com en moltes altres cases la gent utilitzava una tauleta rodona amb un braser per calentar-se el peus i no passar tant fred.

Recordo que el braser, una mena de plata de ferro colat on s’encenia el carbonet ( a casa en denominaven “terregada”) amb unes fustes anomenades “teies”, feia una combustió lenta i permetia gaudir d’una font de calor que durava unes quantes hores. De tant en tant el braser es tenia que remenar amb una mena d’estri semblant a una pala llarga, ja que si no es feia, la cendrà del carbonet que s’havia consumit quedava a la superfície i podia ofegar la combustió de la resta de carbó que encara quedava.

El braser s’encenia normalment al pati i es col·locava sota la taula en un forat que aquestes taules de braser ja tenien preparat per fer que aquest quedés ben agafat. El plat del braser s’acostumava a protegir amb una mena de tapa de filferro que tenia dues utilitats, per un cantó deixava passar la calor del braser i per l’altre protegia les faldilles de la taula (aquestes servien per què el calor quedés concentrat dins de la taula) i també protegia de que els peus i les sabates no s’enduguessin una cremada inoportuna.

Cal tenir en compte que amb la combustió del carbonet emanaven gasos tòxics i per això les mares no deixaven que els nens juguessin sota les faldilles de la taula quan el braser estava encès. S’havien donat casos de nens que s’havien mort per culpa del braser i també de cases que s’havien cremat per culpa de que el braser havia encès les faldilles de la taula i el foc s’havia estès per la llar.

Anuncis