Cal Piñol i el Sr. Pepito

11 11 2008
Anunci Cal Pinyol 1951

Anunci Cal Pinyol 1951

Avui us explicaré una petita anècdota que m’ha fet arribar l’Antoni Crusellas sobre l’establiment de Cal Piñol. Una tenda on venien i arreglaven bicicletes al carrer de Gavatxons.

Segons m’informa, els amos de Cal Piñol es deien Pepito i Pepita i tenien un ajudant anomenat Aparici, tot i que tot sovint s’hi veia el seu pare, un senyor baixet i gros que ajudava en el taller. La tenda ocupava els baixos de l’edifici i a la part superior hi tenien la vivenda.

L’anècdota en qüestió és que l’any 1943 l’Antoni Crusellas va entrar a treballar d’aprenent a Cal Piiñol amb un sou de 30 pessetes a la setmana i als vols del Nadal li van encomanar que portés una bicicleta nova a casa d’un client que l’havia reservada uns dies abans. Però, com que aquest client vivia una mica lluny del centre, va decidir pujar sobre la bici i anar-hi tot pedalejant. Quan ja estava a punt d’arribar a casa del client va donar un cop amb la bicicleta a la vorera i se li va trencar una biela. Com que no sabia que fer, tot espantat, va decidir arribar fins a casa del client i explicar-li el que li havia passat i , com era lògic, el client no en va voler saber res. Li va dir que ell havia comprat una bicicleta nova i que aquesta ja se la podia tornar a emportar.

Ja us podeu imaginar els retrets que li va fer el Sr. Pepito quan el va veure arribar amb la bicicleta espatllada i és que a vegades voler fer-se l’espavilat porta aquestes conseqüències.

Anuncis

Accions

Information

One response

12 11 2008
Ricard Font Serra

Cal Pinyol era exactament on ara hi ha el pas que va del carrer de Gavatxons a la plaça interior on hi ha la Torre del Palau. Sota hi ha un sòtan que era un forn antic de pa, i avui dia està arranjat com a museu i s’hi entra per la casa de la oficina del museu (cal Geis o cal Aymerich). Quan era a cal Pinyol quan portavem a arreglar una bicicleta, mentre esperavem els nois joves baixavem al sòtan que tenia una reixa al sostre que donava a la vorera del carrer i veiem per sota les faldilles les noies que passaven.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s