Anunci Cal Pinyol 1951
Avui us explicaré una petita anècdota que m’ha fet arribar l’Antoni Crusellas sobre l’establiment de Cal Piñol. Una tenda on venien i arreglaven bicicletes al carrer de Gavatxons.
Segons m’informa, els amos de Cal Piñol es deien Pepito i Pepita i tenien un ajudant anomenat Aparici, tot i que tot sovint s’hi veia el seu pare, un senyor baixet i gros que ajudava en el taller. La tenda ocupava els baixos de l’edifici i a la part superior hi tenien la vivenda.
L’anècdota en qüestió és que l’any 1943 l’Antoni Crusellas va entrar a treballar d’aprenent a Cal Piiñol amb un sou de 30 pessetes a la setmana i als vols del Nadal li van encomanar que portés una bicicleta nova a casa d’un client que l’havia reservada uns dies abans. Però, com que aquest client vivia una mica lluny del centre, va decidir pujar sobre la bici i anar-hi tot pedalejant. Quan ja estava a punt d’arribar a casa del client va donar un cop amb la bicicleta a la vorera i se li va trencar una biela. Com que no sabia que fer, tot espantat, va decidir arribar fins a casa del client i explicar-li el que li havia passat i , com era lògic, el client no en va voler saber res. Li va dir que ell havia comprat una bicicleta nova i que aquesta ja se la podia tornar a emportar.
Ja us podeu imaginar els retrets que li va fer el Sr. Pepito quan el va veure arribar amb la bicicleta espatllada i és que a vegades voler fer-se l’espavilat porta aquestes conseqüències.
Cal Pinyol era exactament on ara hi ha el pas que va del carrer de Gavatxons a la plaça interior on hi ha la Torre del Palau. Sota hi ha un sòtan que era un forn antic de pa, i avui dia està arranjat com a museu i s’hi entra per la casa de la oficina del museu (cal Geis o cal Aymerich). Quan era a cal Pinyol quan portavem a arreglar una bicicleta, mentre esperavem els nois joves baixavem al sòtan que tenia una reixa al sostre que donava a la vorera del carrer i veiem per sota les faldilles les noies que passaven.