A la foto (Arxiu Tobella) podeu veure l’enterrament del sometent 
Joan Castella i Españó (la tenda de Cal Castella era just al costat de l’edifici de Caixa Terrassa), que va ser assassinat quan intentava fer front als assaltants de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, el 20 de setembre de 1923. Els atracadors, que es van endur només 3.981 pessetes, van fugir uns amb un cotxe Citroen (B-11464) i altres a peu. Els del cotxe van ser perseguits com en una pel·lícula, ja que el vehicle va travessar la ciutat a gran velocitat mentre disparaven trets a tothom que se’ls posava per davant. Finalment es van estavellar contra un arbre prop del bosc de Can Feu i els atracadors, tot i intentar escapar-se pel bosc, van ser agafats per la Guàrdia Civil i altres sometents.
Tres dies desprès, el 23, eren jutjats els 3 que s’havien atrapat en una aula-taller de l’Escola Industrial i condemnats a mort per garrot, en Josep Saleta “el nano” 
de 23 anys de Barcelona, en Jesús Pascual 
de 23 anys de Vitoria i en Joaquim de Marco de Santander. A la matinada del 24 ja estava muntat el patíbul al pati de la presó amb els tres pals preparats per instal·lar-hi el mecanisme del garrot i a les 05:38 va ser executat el primer, en Jesús Pascual. Prop de les 6, va pujar en Josep Saleta i va dir als botxins (Rogeli Pérez de Barcelona i Gregorio Mayoral de Burgos) “bueno señores, si es verdad que hay otro mundo,allá nos veremos” i just abans de ser executat (06:03) va cridar “visca l’anarquia”. En Joaquim Marco va ser absolt en els últims instants, mentre onejava la bandera negra a la presó. El mateix dia va tenir lloc l’enterrament dels ajusticiats 
.
Cal indicar que mesos desprès van ser detinguts i jutjats altres components del grup que havien aconseguit fugir. La presó de Terrassa va ser suprimida el dia 23 de desembre de 1967.
Respostes als comentaris: Gràcies Ricard per aportar sempre un comentari adient als records i gràcies Rafael per enviar una fotografia del 1910 restaurada, per tu mateix, on podem veure el Sr. Castella davant de casa seva.
El net d’en Castella, que va morir no fa molt temps, em va ensenyar en una vitrina a casa seva, un rifle que havia utilitzat el seu avi com a sometent.
L’assassinat va causar una gran commoció a tota la ciutat, car era un home molt conegut. El mateix dictador Primo de Rivera va enviar un telegrama a la família donant el condol.
Jo soc el rebesnet d’en Joan Castella. A casa els avis encara hi ha les medalles del Somatent i pèndol de la campada que va fer el “toc a somatent” poc després dels fets.
Jo també sóc la rebesnéta del Joan Castella. La meva àvia (Elisa Castella, germana d’en Joan Castella) sempre deia que la gent que ho va viure els va marcar i se’n recordaven quan ja eren molt grans.