Avui farem un record a una sèrie d’anuncis apareguts l’any 1935 en la premsa local i que fan referència a l’oferta de les pastisseries de Terrassa coincidint amb la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record per aquestes pastisseries avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions. La pastisseria Piera, La Montserratina, la Lyonesa i la Victòria potser són les més recordades, però si us hi fixeu també hi trobareu anuncis de la Casamada i la Basany, algú recorda on estaven situades?
Us heu fixat que La Lyonesa anuncia que canvia d’adreça? Aquest canvi és va fer el dia 31 d’octubre del 1935 i va passar del número 15 al 21 del mateix carrer de Sant Pere.
Anuncis
A cal Basany era al Raval devant de l’ajuntament, és on anava amb la mare a comprar pastissos.
Cal Casamada era on després van fer la galeria d’art Soler i Casamada a la placeta de Saragossa. Ara hi ha un nou establiment ja que també es va tancar la galeria.
El propietari de la pastisseria del Raval es deia Camilo (Camilo Basany) i era on avui hi ha el Banc de Sabadell. Quan varen fer l’edifici nou, la pastisseria va continuar però pel carrer de la Unió, hi va seguir durant molt temps; encara avui hi venen bombons de xocolata ( o ja no?) La Victòria era al carrer Creu Gran cantonada Sant Antoni i la Piera al cap damunt de la Font Vella, al costat del Gran Casino
Aquests comentaris pastissers hem recorden que anys enrere els pastissos es repartien a domicili; les pastisseries llogaven uns xicotets als caps de setmana per a repartir els pastissos amb unes caixes de fusta amb tapa, que els repartidors portaven al cap.- Jo ho havia fet a la Victòria per a guanyar algunes peles per a subsistir el diumenge a la tarda.- (ho cobràvem en negre!!!,) i calia sumar-hi les propines que et donaven els receptors dels pastissos, que havien fet la comanda, generalment, quan anaven a missa i ho rebien a casa a l’hora de dinar.
¿Ho recordeu?
Resposta: Jo recordo aquests xicots amb la capsa de fusta al cap i una mena de petit neumàtic que es posaven al cap per tal d’ajudar-los a mantenir l’equilibri de la caixa i evitar que es fessin mal amb el contacte de la fusta i el cabells. Crec que aquest neumàtic era de cautxú o d’algun material similar. Les caixes recordo que portaven pintat el nom de la pastisseria i així servien d’anunci ambulant.
Fixeu-vos que a tots els anuncis hi surt el vi i els licors….I no hi havian tants afectats per l’alcohol com ara. Pot ser perque les begudes eran un luxe que no era economicament a l’abast de tot-hom; En canvi recordo que la gent bevia lo que en deien “barreja” que era moscatell i cazalla (un anis molt fort). No se si encara en els bars actuals en tenen.