Els panallets i les pastisseries al 1935

28 10 2008

Avui farem un record a una sèrie d’anuncis apareguts l’any 1935 en la premsa local i que fan referència a l’oferta de les pastisseries de Terrassa coincidint amb la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record per aquestes pastisseries avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions. La pastisseria Piera, La Montserratina, la Lyonesa i la Victòria potser són les més recordades, però si us hi fixeu també hi trobareu anuncis de la Casamada i la Basany, algú recorda on estaven situades?

Us heu fixat que La Lyonesa anuncia que canvia d’adreça? Aquest canvi és va fer el dia 31 d’octubre del 1935 i va passar del número 15 al 21 del mateix carrer de Sant Pere.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

28 10 2008
Ricard Font Serra

A cal Basany era al Raval devant de l’ajuntament, és on anava amb la mare a comprar pastissos.
Cal Casamada era on després van fer la galeria d’art Soler i Casamada a la placeta de Saragossa. Ara hi ha un nou establiment ja que també es va tancar la galeria.

29 10 2008
josep badrenas

El propietari de la pastisseria del Raval es deia Camilo (Camilo Basany) i era on avui hi ha el Banc de Sabadell. Quan varen fer l’edifici nou, la pastisseria va continuar però pel carrer de la Unió, hi va seguir durant molt temps; encara avui hi venen bombons de xocolata ( o ja no?) La Victòria era al carrer Creu Gran cantonada Sant Antoni i la Piera al cap damunt de la Font Vella, al costat del Gran Casino
Aquests comentaris pastissers hem recorden que anys enrere els pastissos es repartien a domicili; les pastisseries llogaven uns xicotets als caps de setmana per a repartir els pastissos amb unes caixes de fusta amb tapa, que els repartidors portaven al cap.- Jo ho havia fet a la Victòria per a guanyar algunes peles per a subsistir el diumenge a la tarda.- (ho cobràvem en negre!!!,) i calia sumar-hi les propines que et donaven els receptors dels pastissos, que havien fet la comanda, generalment, quan anaven a missa i ho rebien a casa a l’hora de dinar.
¿Ho recordeu?
Resposta: Jo recordo aquests xicots amb la capsa de fusta al cap i una mena de petit neumàtic que es posaven al cap per tal d’ajudar-los a mantenir l’equilibri de la caixa i evitar que es fessin mal amb el contacte de la fusta i el cabells. Crec que aquest neumàtic era de cautxú o d’algun material similar. Les caixes recordo que portaven pintat el nom de la pastisseria i així servien d’anunci ambulant.

29 10 2008
josep B.

Fixeu-vos que a tots els anuncis hi surt el vi i els licors….I no hi havian tants afectats per l’alcohol com ara. Pot ser perque les begudes eran un luxe que no era economicament a l’abast de tot-hom; En canvi recordo que la gent bevia lo que en deien “barreja” que era moscatell i cazalla (un anis molt fort). No se si encara en els bars actuals en tenen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s