Avui el record es per l’esmolet. Una mena de venedor ambulant que es guanyava la vida esmolant estris de cuina i que amb la seva bicicleta i el seu característic xiulet, que li servia per anunciar que estava passant prop de casa, anunciava a qui tingués estris per esmolar que els hi portés.
La bicicleta, convenientment modificada, li servia per fer anar, mitjançant una corretja accionada amb els pedals, la pedra rodona que li servia per esmolar.
Recordo que la meva mare, de tant en tant, feia esmolar els ganivets de cuina i les tisores. Què se n’ha fet d’aquest personatge? Recordeu el seu peculiar xiulet?
Una curiositat: Segons m’han explicat el so de l’esmolet prové d’Ourense i, segons sembla, aquest mateix so és fa servir en tots els països del mon, excepte Brasil.
El Ricard Font m’envia una foto i un comentari on diu: “Tal com diuen en Rafael i en Josep B. El vertader esmolet gallec, anava amb el carretó típic d’esmolar com el de la foto. Jo de petit m’hi fixava molt ja que a la torre de Matadepera la meva avia els donava les tisores de cosir”.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts