Us remeto al document publicat en pdf i que podeu trobar en el post anterior i a l’introducció on s’explia l’orgen d’aquest record fet arribar per el Josep B., un seguidor d’aquest espai.
Comentaris personals del Josep Badrenas (2ª part): Pàgines 5 a la 18, hi veureu la publicació de treballs que feien els alumnes a final de curs. És interessant llegir-ho per veure quina interpretació de la historia es donava i com es prioritzava en els personatges les seves vessants religioses i patriotes. Al peu d’alguna pàgina hi han imatges del convent: el pati interior del convent (no el del col·legi), que és on ens feien als alumnes la foto anual amb la bata, una ploma, un llibre i una bola del mon, al costat d’un pou ple de flors que hi tenien. En altres pàgines hi ha imatges dels murals de l’església del convent, on els alumnes anaven a missa els diumenges i a celebrar el mes de Maria (maig) i el del Sagrat Cor (juny), abans de finalitzar el curs el 26 de juliol (Festa de la Mare de Deu del Carme).
Pàgina 12.- Veureu el que en deien el “Cuadro de Honor” on sortien els alumnes que havien obtingut nota en els exàmens del curs.- Si ho repasseu hi trobareu noms coneguts d’aquella generació.- El del “sobresaliente” del primer curs, en Prunera, va ser desprès frare carmelita i crec que va arribar a ser Prior de la Comunitat, el qual fa pensar que a la qualificació del curs hi podria influir quelcom més que els resultats dels exàmens.
Pàgines 19 a la 22, donen una idea de la dinàmica de l’escola: matriculacions, exàmens, activitats, esports, participació en campionats que organitzava el “Frente de Juventudes”.. etc. Fixeu-vos en l’autocar que els portava a l’excursió de final de curs… tot un exemplar!!
Pàgines seguents: anuncis comercials: No se que són les “embrocaciones Fortis” que venien a la Farmacia Costa Abellaneda de la Ctra de Rellinars; Els comestibles Miguel Gongora era una tendeta que hi havia al carrer Ample, prop del mercat; Trobo curiós l’establiment de la Villa Carmen, entre Terrassa i Matadepera, que deuria ser una de les cases que hi havia a la sortida de terrassa: cal tenir en compte que des del carrer Ample cap amunt només hi havien cases fins on ara hi ha la plaça de l’aigua i des d’allà fins a Matadepera, tot eren camps d’oliveres travessats per una estreta carretera plantada de plataners. Al començament de la carretera hi havia el “burot” (ja en parlarem en una altra ocasió). El mateix carrer Ample, quedava tallat a la carretera de Matadepera, pel torrent del Montsonet, avui Avinguda Jaume I; El Secundino Casas era una parada del mercat, i, atenció, la “dulceria Rambla”, que va existir adossada al cine Rambla, fins a la remodelació del local, va ser una de les pastisseries més concorregudes de la ciutat.- Fixeu-vos que en tots els anuncis, s’ofereix “vinos, licores i Champañas” Jo penso que tots aquests patrocinadors, tenien fills al col·legi i devien ser alguns dels que surtien al Quadre d’Honor… però potser m’equivoco.
Be, no se si tot això que he explicat, i que podria ampliar amb més precisió, te algun interès per algú, ja que tot va passar en el barri de Sant Pere i en aquella època no hi havia massa comunicació entre els barris de la ciutat i el centre. Nomes vull donar les gràcies al company Vila que m’ha facilitat aquest butlletí, que ha servit a més, per a fer-me reviure una part molt important de la meva infància.
Signat Josep B.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts