Records dels Carmelitans 1946-47 (1ª part)

17 10 2008

Estic molt content de que poc a apoc aneu enviant records vostres com el que el Josep Badrenas m’ha fet arribar. Es tracta d’un butlletí de l’escola dels Carmelitans de Terrassa del 1946-47 i que us l’adjunto en format pdf. Faig extensiu l’agraïment a l’Albert Vila que es qui li va facilitar el document original. El document per si sol ja és molt interessant, però el Josep ens ha volgut regalar uns comentaris personals que ens ajudaran a “recordar” tota una època de la nostra ciutat:

Feu click aquí per veure el: butlleti-carmelitans

Comentaris personals (1ª part): Pàgina 1.-Portada: Fotografia del col·legi: cal observar que l’edifici del col·legi estava aïllat de qualsevol altra construcció. A la part del davant de l’edifici no hi vivia ningú: només hi havia el camp de futbol dels carmelitans, on els alumnes feien gimnàstica i esports, principalment futbol.- Anys desprès s’hi va construir la fàbrica “Turu” i més recentment el centre comercial Talló. El camp de futbol es va traslladar a la vorera nord de l’avinguda Abat Marcet. Des de la masia de Can Pous fins el convent-col·legi, nomes hi havien camps de conreu i alguna casa que marcava el que hauria de ser el carrer d’Oviedo (avui Autonomia) i el de Francesc Salvans, però res a veure amb tal com son avui.- A la part nord no existia l’avinguda de l’Abat Marcet, només hi havia un torrent i camps de conreu, si be Caixa de Terrassa ja havia comprat una part on s’hi va construir “l’Hogar de la Ancianidad”, i els terrenys on més tard s’hi va construir el nou camp d’esports dels carmelitans. A l’interior del col·legi, hi havia un pati molt gran (encara crec que hi és) que estava dividit en quatre zones o “campets”, que és com els anomenàvem, i eren on jugaven els alumnes a les hores del recreo i on es feien les festes de final de curs. Els “campets estaven delimitats per unes fileres de moreres.

Pagina 2,.- Llegiu “l’editorial” igual que els demés escrits o redaccions que podem veure en el butlletí. Observeu be els adjectius que es fan servir i la floritura d’elogis que conte. Realment és un retrat d’aquella època.

Pàgina 3.- Explica el nomenament del Pare Xiberta com a Prior de la comunitat carmelita.- Llegiu el seu currículum. En alguna ocasió va venir a Terrassa.

Pàgina 4. Com a professors hi havien “padres” i “frailes” (El Pare Enric, Fra Albert…) Aquí en surten de tots, i, fins i tot, un civil que era professor de gimnàstica i altres assignatures.- Era bastant dur en el tracte amb els alumnes.- Els més petits els cuidava Fra Angel i a les classes dels més grans hi havia Fra Albert i el Pare Enric, que feia molt de respecte, ja que tenia molta personalitat. Quan feies quelcom que no els agradava, recorrien a la “palmeta” (una espècie de regle de fusta) amb la que et clavaven un cop fort al palmell de la mà (palmetazos), a voltes tan fort que se t’inflava. Amb la filosofia de “la letra, con sangre entra” ens varen anar formant pel dia de demà.- Varen haver-hi altres professors no religiosos, com Don Carlos o el Sr. Vicente Villatoro (pare del que surt a TV3) A la classe de Don Carlos, quan entràvem al mati, feia cantar als alumnes una cançó que es deia “el niñito de dios” de la que nomes s’entenia la musica però no la lletra. El Pare Enric, que era el Prior, el varen destinar després a Veneçuela i en varies ocasions havia vingut a Terrassa.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s