revers 5 rals
Avui incloc una informació que m’ha fet arribar el bon amic, Ricard Font sobre unes monedes encunyades a Terrassa:
Segons sembla per la “guerra dels segadors” al Castell de Terrassa es va encunyar una moneda obsidional de cinc rals (obsidional significa que és una moneda que no conté la quantitat en pes de plata que li correspondria ja que es tracta d’una moneda de necessitat pel fet de estar en guerra i no tenir numerari suficient). En el anvers podem veure que hi diu “PRINCIPATUS CATAL” (Principat de Catalunya) i en el revers “CASTRU TARRAS 1642” (Castell de Terrassa).
Durant la mateixa guerra dels segadors es van encunyar sisens (sis diners) de coure. Però uns deien “castrum Tarrassa” i altres “universitas terrassa”, (en referència al conjunt de cases de pagès dels voltants de Terrassa
Segons ens informa el bon amic Ricard Font, l’Ajuntament té un encuny medalla imitació de la moneda de Terrassa de cinc rals de l’any 1642, del qual se n’han fet amb coure, amb coure platejat i amb plata. El tamany és una mica mes gran que la moneda original i l’escultor és en Vallmitjana. En la imatge que ens ha fet arribar es pot apreciar el nom de l’escultor, si be, segons ens informa el Ricard, n’hi ha que no tenen el nom ja que aquest el posaren després de ser encunyada. També ens informa que actualment se’n poden adquirir al mateix Ajuntament.
Records de Terrassa 
De totes aquestes monedes n’hi ha d’encunys diversos, o sigui que les seves llegendes son lleugerament diferentes. Una pot dir Castrum Terra i l’altra Castru Tarra, una pot dir Principatus catal i l’atra catalo etc.
El Castell de Terrassa estava situat a la Paça Vella, avui dia del castell queda la torre que es veu perfectament a la plaça interior entre el Carrer Cremat i el Carrer de Gavatxons, i també en queda una columna a l’interior d’un frankfurt que hi ha entre la Plaça Vella i el Carrer Cremat, per cert molt amagada darrere la màquina escurabutxaques, en lloc de destacar-la com a vestigi històric.
La Terrassa del temps de la Guerra dels Segadors estava dividida en dues universitats (comunitats diriem ara), la de la vila i la forana. Les dues estaven sota la autoritat d’un mateix batlle (alcalde diriem ara), no obstant cada universitat tenia els seus consellers (regidors diriem ara) i per tant hi havia reunions a cada universitat, que a voltes podia ser conjunta. La universitat de la vila era la del castell i la forana, o sia el conjunt de cases de pages del terme, és la que posa als sisens universitas. Si voleu coneixer tot això ben detallat ho podeu llegir al capítol XII del llibre de Salvador Cardús i Florensa (l’avi de Salvador Cardús i Ros) Terrassa durant la Guerra dels Segadors. És curiós, ja que explica que ademés de les dues fàbriques de monedes, n’hi va haver una tercera que feia monedes falses de cinc rals, i es va poder detenir al falsaire.