A Terrassa, a diferencia d’altres ciutats, no diem mai anem al mercat, quan ens volem referir que anem a comprar precisament a un dels grans mercats de la ciutat, sinó que utilitzem l’expressió, “anem a la plaça”.
Fins i tot avui en dia encara diferenciem entre la plaça de baix (mercat de la independència – foto) o la plaça de d’alt (mercat del Triomf). Si fem una ullada històrica, podem veure que antigament “anar a comprar a la plaça”, era com s’anomenava al fet d’anar a comprar a aquella plaça on els pagesos i comerciants es reunien per oferir els seus productes.
A Terrassa, la “plaça vella”, porta aquest nom justament per diferenciar-la de la “plaça nova” que es va construir al raval (mercat de la independència) i que va substituir-la com a lloc de venta de productes. El que no s’acaba d’entendre és que avui en dia a la plaça que s’ha fet al costat del Vapor Gran, se li hagi posat justament “plaça nova”, ja que això és com desvirtuar la història de les places i dels mercats de Terrassa (comentari extret d’una conversa amb en Rafael Aróztegui).
Aquesta imatge me la feta arribar el Ricard Font i correspon a la Bienal de Col·leccionisme que es farà aquest any al Centre Cultural, en honor al centenari de la construcció del mercat.
Enguany, la Biennal de Col·leccionisme, exposició al Centre Cultural de Caixaterrassa, es farà en honor al centenari de la construcció del mercat, que s’anomena de la Independència perquè es va construir al cap de cent anys de la guerra de la Indepedència.
L’arquitecte que va dissenyar el Mercat fou N’Antoni Pascual i Carretero, però a partir de 1906 va seguir dirigint les obres Melcior Viñals i Muñoz, que el va sbstituí, i els mestres d’obres foren els germans Almirall. La primera pedra es col·locà el 4 de juliol de l’any 1904, amb motiu de la Festa Major, i s’inaugurà el 14 de novembre de 1908. El pressupost, va ser d’un milió de pessetes, que en aquell temps valia més que un euro, ja que avui dia no podria fer-se amb un milió d’euros.
Gràcies.