Avui he vist aquesta fotografia sobre una cavalcada de Festa Major de l’any 1967 (obra de J.M. Albero – Arxiu Municipal) i he recordat que de petit m’agradaven molt les desfilades de carrosses, de bandes de música i fins i tot de les “majorettes” que es feien, si no recordo malament el diumenge de festa major per la tarda.
A la foto podem apreciar algunes carrosses arrossegades pels tractors de l’època, unes bandes de música, uns genets i les motos de la policia.
Però, per mi, el més destacat de la foto, presa al Portal de Sant Roc, és precisament els edificis dels fons: a la dreta encara podem veure l’edifici modernista del “Grup escolar Torrella” que va ser enderrocat just un any desprès ( 1968 ) i del que en parlarem en un altra post, al centre el lloc on ara hi ha l’edifici Gutemberg, i a l’esquerra l’antiga Estació dels Catalans.
Records de Terrassa 
Un dia vaig comentar amb el difunt Manuel Tobella, cosí segon meu, perque des de l’ajuntament es va autoritzar l’enderroc del grup escolar Torrella, despres de les riades quan encara no s’havia reabilitat. Va dir-me que com França volia pagar en ajuda a Terrassa un grup escolar que ara anomenem Grup escolar França, i l’ajuntament havia de cedir els terrenys, la venta del Grup Torrella va proporcionar en uns moments de poca liquidesa del consistori, diners suficients per adquirir els nous terrenys al cap de munt de la rambla. Jo li vaig respondre Quina salvatjada!. En aques cas en Tobella no va estar a l’alsada de la Creu Sant Jordi, que posteriorment li van lliurar.
Si us fixeu en el bar Pompeia, edifici que hi ha al fons i al mig de la fotografia, hi veieu un anunci molt gros que te forma de pantalla de cine. Efectivament hi va haver un temps que era una pantalla on a la nit i des de l’altre banda, l’edifici de l’Humet cantonada portal de Sant Roc i Vinyals, s’hi projectaven anuncis, i de tant en tant s´hi passaba una pel·lícula, gratuitament, jo coneixia al maquinista i em va ensenyar que prop d’una finestra de dalt de tot hi havia un projector “OSA” igual que als cines de l’epoca, si mal no recordo, aquell senyor es deia Blai.
<ricard: recordes be: es deia Blai. varem coincidir en un caqmping a la cerdanya i cada dissabte, a l’estiu hi feia la projeccio d’una pel.licula a l’aire lliure amb la mateixa màquina i una pantalla improvisada
._ Va morir ja fa bastants anys-