Històries de la Plaça Vella (5)

29 07 2008
plaça Major

plaça Major i façana antiga de l'esglèsia

El 26 de febrer del 1920 van començar les obres per fer la nova façana del Sant Esperit .

El 1925 s’hi van afegir parterres amb rosers i nous fanals donant-li un aspecte d’allò més bonic. L’artística farola inicial (la que podeu veure al mig de la plaça en una foto anterior al 1919) va ser traslladada a la plaça del Progrés fins l’1 de gener de 1929 en que va ser retirada definitivament per poder instal·lar un circ eqüestre i ja no se’n va saber mai més rés.

plaça de la república 1935

plaça de la república 1935

A l’altra banda de la plaça, l’antiga casa Pons (botiga de garlandes i candeles), que ja existia a principis del 1700 va ser enrunada per construir-hi l’edifici de la Telefònica (1930).

A la cantonada amb el carrer de Gavatxons hi podem destacar Cal Sastre Badrinas (desprès Cal Jorba inaugurat el 1923).

En aquesta plaça també s’hi van celebrar les fires des de l’any 1338 fins l’any 1933 en que foren traslladades a la FontVella, desprès al passeig i posteriorment a la Rambla (1937).

Fira a la FontVella

Fira a la FontVella

En aquesta fotografia podeu observar una de les fires que es celebraven a la Fontvella (segons en Baltasar Ragón, en el seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides – del 1929).





Històries de la Plaça Vella (4)

26 07 2008
Interior mercat independència 1912

Interior mercat independència 1912

Veient que la plaça era insuficient per fer-hi el mercat, l’any 1896 es va presentar una proposició per construir un edifici dedicat exclusivament per a mercat, enrunant les cases entre el carrer de Cantarer i carrer de l’església, fins a l’edifici de La Caixa d’Estalvis de Terrassa. Aquesta proposta no va ser acceptada per manca de capital.

Altres propostes van ser tirar les cases del carrer Cremat fins el Raval i també fer-ho en la zona ocupada per la Casa Vinyals del carrer Major.

L’any 1903 es va presentar una nova proposta de construir-lo en el Raval, el lloc on hi havia hagut un antic hospital i que des del 1870 servia de quarteret de bombers i alberg nocturn. Aquesta proposta va aixecar protestes del veïns de la plaça Major i voltants, tot dient que el trasllat seria la ruïna del comerç d’aquesta zona de la vila. Tot i les protestes, el nou mercat (la plaça nova) es va inaugurar el 14 de novembre del 1908 amb un cost d’un milió de pessetes (en la foto podeu veure l’interior al 1912 – A. Tobella).

Amb el traspàs dels venedors al nou mercat, l’any 1911 es va reformar la plaça Major (ara ja començada a nomenar com a plaça Vella, en contraposició a la “Plaça Nova” del nou mercat) canviant l’empedrat, i plantant un bon nombre d’arbres.

enterrament d\'un nen al 1913 En aquesta foto (A. Jover – A. Tobella) podeu veure l’enterrament d’un nen (taüt blanc) al 1913. Fixeu-vos amb que la plaça Major fa poc que l’havien reformat.





Històries de la Plaça Vella (3)

23 07 2008
plaça vella 1890

antiga façana esglèsia 1890

El primer enrajolat de la plaça és del 1 de març de 1885 i va costar 18683,40 pessetes i estava fet d’adoquins i lloses per indicar el lloc de les parades i del pas del públic. Abans el terra no estava empedrat i quan plovia el fang la feia intransitable. També s’hi va instal·lar, al mig de la plaça, una farola de ferro colat fabricada per la foneria Abelló i Cia, amb cinc globus alimentats a gas, rematada per una torre i una bandera i la seva columna central reproduia l’escut de la ciutat, que va costar 1039,75 pessetes (la podeu veure en la foto del 1890 al mig de la plaça – A. Tobella).

pavimentació plaça vella

pavimentació plaça vella

A la plaça s’hi podien instal·lar 350 taules pel mercat que s’instal·laven a primera hora del mati i es retiraven a dos quarts d’onze. Els carnissers es posaven al mig, els peixaters des del carrer de Cantarer al de Mosterol i al voltant de la farola dos arengaders, anomenats Padrós i Cintet que es feien la competència venent les arengades a tres o quatre per 10 cèntims. En l’esquema podeu veure com es va planificar la distribució dels llocs de venda a la plaça.

També hi havia carnissers instal·lats en cases particulars amb el taulell a l’entrada i un gros cartell a fora.

Tant els venedors com els compradors tenien el costum d’esmorzar amb xocolata desfeta i per això hi havia dues xocolateries a la plaça: “La Familiar” a la casa del Baró de Corbera i una altra a prop del carrer de Mosterol.

plaça vella 1900 A la foto (J.M. Escoda – A. Tobella) podeu observar un enterrament amb el carro del difunt seguit per una banda de músics i la família. El més curiòs és que aquest enterrament es fa en un dia de mercat o fira, amb les parades arrenglarades al mig de la plaça.

 





Històries de la Plaça Vella (2)

20 07 2008
cases del castell 1891

cases del castell 1891

En el cantó de la plaça Vella on hi va haver el cafè Colon (inaugurat l’any 1927), desprès la ferreteria PuigMartí, les cases s’avençaven fins el carrer Major, on a la cantonada hi havia una fabrica de xocolata anomenada cal Espadamala. Aquestes cases feien una raconada, de manera que des del carrer “dels Gavatxons” no es veia el carrer major (mireu el planol del post anterior).

En la foto podem veure la cerimònia d’enderroc, de les cases anomenades “del castell”, darrers vestigis del castell-palau medieval. El 30 de març de 1891, es tiren a terra les cases de la plaça Major per a donar al perimetre de la plaça una forma quadrada. Una gran multitud assisteix a l’acte d’enrunament, que s’inicia amb breus discursos de la comitiva de l’ajuntament i s’amenitza l’acte amb l’orquestra “Els Trullassus”.

El 28 d’octubre de 1891, comencen les obres de demolició d’uns murs antiquíssims amb uns abeuradors que tenien més de 3 segles d’existència, els quals tenien unes aixetes molt grosses mantenint les piques sempre plenes per a les cavalleries o pels pagesos que venien a vendre al mercat. Aquests abeuradors situats a la cantonada amb el carrer Cremat,  seran substituïts per una nova  font de ferro, a la cantonada amb la plaça Major. També s’ultima l’alineació a seguir en el lloc que ocupaven les cases de l’antic castell palau, recentment derruïdes (mireu l’esquema de la dreta).

barraques i cafè ColónDesprès d’haver eixamplat la plaça fins al carrer Cremat, el 31 de maig de 1894 l’ajuntament va decidir construir-hi cinc barraques (mireu la foto i l’esquema de les barraques) per tapar les runes. El 15 de juliol de 1894 es comencen a instal·lar a la plaça Major aquests cinc quioscos de lloguer, destinats a llocs de venda i per la inspecció de gallines. En aquest espai, posteriorment s’hi va construir el “nou cafè Colón” que es va inaugurar el 20 de novembre de 1927





25.000 visites, felicitats a tots vosaltres !

19 07 2008
Felicitats a tots!

Felicitats a tots!

Feia temps que no parlava de les visites a aquest blog, però aquesta xifrà m’ha fet il·lusió celebrar-la amb tots vosaltres, que sou qui l’heu feta possible.

Felicitats a tots els qui us agrada “recordar” coses de la nostra ciutat !

Per cert, ahir vaig entrar a la ferreteria PuigMartí (antic “cafè Colón”) i aviat us explicaré d’alguns records que ja tenia oblidats.





Històries de la Plaça Vella (1)

17 07 2008

porxos mosterol S.XIV Avui iniciarem una col·lecció de 6 capítols dedicats a la Plaça Vella i vull dedicar-los al Rafael, que em va facilitar bona part de la documentació que he fet servir per redactar-los i al Ricard, que també hi ha col·laborat.

El document més antic que es conserva és del 1237 i correspon a una documentació notarial que esmenta lper primer cop la “platea ville Terracie”. D’aquells anys se sap que a la plaça hi havia al menys dos hostals, el d’Alberiques fent cantonada amb el carrer de Cantarer i el de Bernat ça Torra fent cantonada amb el carrer Major. Del antic hostal d’Alberiques només en queda un finestral del 1382 que estava situat al balcó del desparegut Meson de los Arcos i que avui  encara podem observar en un racó del nou edifici que s’hi ha construit.

També podem citar un document del 1569, en el que es parla de tapar un pou que hi havia al mig de la plaça i  un altra del 1575 en que s’acorda fer un porxo on mesurar el blat.

Segons diuen els historiadors, en aquesta plaça hi havia una església anomenada de Sant Fruitós amb una capella dedicada a la verge del Roser a la que els vilatans li tenien molta devoció. (tanta que fins i tot molta gent l’anomanava l’esglèsia del Roser). Aquesta església va ser enrunada el 1601 traslladant el culte a la nova esglèsia del Sant Esperit i Sant Pere.

La plaça ha tingut molts noms al llarg dels anys; primer s’anomenava solament “La Plaça” ja que només n’hi havia una, desprès “Plaça de la Constitució”, (en honor a la constitució de Càdis anomenada “La Pepa” del 1812), “Plaça Major”, “Plaça Vella” (quan es va traslladar el mercat a la Plaça Nova – Mercat de la Independència al 1908), “Plaça d’Espanya”, “Plaça de la República”, “Plaza Mayor” (als anys del franquisme) i de nou “Plaça Vella” que és com la coneixem avui en dia.

plano plaça major principis S.XIX

plano plaça major principis S.XIX

A principis del segle XIX la “Plaça d’Espanya” feia un petit rectangle que s’eixamplava per la part del carrer de Cantarer. La cantonada del carrer de l’església s’avançava deixant tapada la façana del temple. En aquest lloc hi havia un porxos on hi venia la carn i al primer pis hi havia la Casa de la Vila.

El 1851, el propietari d’aquest edifici, en Bonaventura Piera, fabricant de xocolata, que tenia la seva botiga a cal baró de Corbera, volia traslladar-hi la botiga i fer-hi obres i l’Ajuntament va aprofitar per obligar-lo a construir un casal més enrere, de manera que van desaparèixer aquests porxos i es va deixar visible la façana del Sant Esperit (veure plano adjunt).





A Terrassa, anem a plaça o anem al mercat?

15 07 2008
mercat de la independència

mercat de la independència

A Terrassa, a diferencia d’altres ciutats, no diem mai anem al mercat, quan ens volem referir que anem a comprar precisament a un dels grans mercats de la ciutat, sinó que utilitzem l’expressió, “anem a la plaça”.

Fins i tot avui en dia encara diferenciem entre la plaça de baix (mercat de la independència – foto) o la plaça de d’alt (mercat del Triomf). Si fem una ullada històrica, podem veure que antigament “anar a comprar a la plaça”, era com s’anomenava al fet d’anar a comprar a aquella plaça on els pagesos i comerciants es reunien per oferir els seus productes.

A Terrassa, la “plaça vella”, porta aquest nom justament per diferenciar-la de la “plaça nova” que es va construir al raval (mercat de la independència) i que va substituir-la com a lloc de venta de productes. El que no s’acaba d’entendre és que avui en dia a la plaça que s’ha fet al costat del Vapor Gran, se li hagi posat justament “plaça nova”, ja que això és com desvirtuar la història de les places i dels mercats de Terrassa (comentari extret d’una conversa amb en Rafael Aróztegui).

medalla del mercat

Aquesta imatge me la feta arribar el Ricard Font i correspon a la Bienal de Col·leccionisme que es farà aquest any al Centre Cultural, en honor al centenari de la construcció del mercat.





Els “records” a la Radio Municipal

14 07 2008
programa de radio a la plaça vella

programa de radio a la plaça vella

Aquest passat dissabte els de la Radio Municipal van decidir engegar un programa estiuenc sobre temes molt diversos que s’emet en directe des de la plaça Vella i m’hi van convidar per explicar algun dels records o anècdotes de la ciutat que he anat publicant en aquest blog. Cal dir que l’anècdota triada per aquest primer programa va ser la del “banc del si no fos”.

A resultes del programa, vull destacar la tertúlia que varem muntar entre el Sr. Francesc Palet i el Sr. Ricard Font i on van sortir moltes altres anècdotes que espero poder-vos explicar en aquest espai en els propers dies. El dissabte aquesta tertúlia la vaig continuar amb el fotògraf Sr. Rafael Aróztegui, que em va aportar material per preparar l’anècdota del proper programa. Aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots ells, i a tots els que poseu comentaris en aquest blog, ja que sense vosalltres seria impossible fer realitat aquest espai dels “records de terrassa”.

El programa és farà, de nou, tots els divendres de juliol i l’espai dels records s’emetrà entre les 18 i les 19 hores, en directe, des de la plaça Vella.





Programa Festa Major 1960

13 07 2008

programa festa major 1960 Un nou programa de Festa Major per seguir recordant.

Destacaré de l’escrit que serveix d’entradeta: “hagamos un alto en el camino, pongamos leve paréntesis de grato reposo al cotidiano trabajo para reemprenderlo con más recios bríos, y llenemos el intervalo con la estallante vibración de una alegría pura, en un sano optimismo engendrado en las fuentes de vida fecunda de la Iglesia, en la gloria eterna de nuestros Santos Mártires en la que tuvieron origen i razón de ser nuestros ciudadanas fiestas”. (sense comentaris…)

De tots els actes que es van fer, crec que val la pena destacar que el dissabte dia 2 de juliol, es va inaugurar la Plaça de Freixa i Argemi, situada a l’entrada del Parc de Sant Jordi i del jardí infantil que es troba a la part oest del Parc.

I també vull nombrar algunes de les orquestres que van oferir balls a l’entoldat municipal: “Singapur” amb la vocalista Mercedes Cuenca, “Oscar Martín” i “Blas Wilson”.





Programa Festa Major 1950

10 07 2008

programa festa major 1950 Un programa de Festa Major del 1950 amb els gegants de protagonistes. Aquest any 1950 un dels actes més importants de la festa es va fer el diumenge 2 de juliol, a les 12:45, amb un “Gran Concurso Provincial de Gigantes” i en el que es van presentar els nous gegants de la ciutat, tot i que els vells no van ser jubilats fins el 1966 (els podeu veure en la imatge de la portada).

espectacles porta festa major 1950 Destacarem del programa el full destinat als espectacles que presentava l’empresa “Porta” en els cinemes de la ciutat, en el teatre Alegria, amb la participacio de la Mary Santpere i de i en el “salón terraza Dorado” que precisament va tornar a obrir en aquelles dates, amb balls amenitzats per “el conjunto moderno Glory’s King”.








%d bloggers like this: