Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.
El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…
Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts