El Meson de los Arcos

4 06 2008

meson de los arcos Del Meson de los Arcos en podríem explicar de tots colors, però jo he triat aquesta fotografia en especial per fer un petit homenatge al Narcís del Meson i al seu peculiar sentit de l’humor i deixaré oberts els comentaris, per què qui vulgui ens expliqui les seves vivències.

A la foto podeu veure a la part dreta l’antic edifici de la Telefónica i si us hi fixeu be veureu al fons del carrer de Jaume Canterer la Casa Aymerich (en parlarem en propers posts), que no deixava arribar al carrer del Vall. Quina llàstima haver enderrocat aquesta casa amb els seu finestral gòtic i les seves arcades més modernes. L”edifici, obra del arquitecte Frederic Vinyals, crec que era força destacable ja que presentava una  bona harmonia amb el conjunt de la plaça (no acabo d’entendre perquè algubns edificis estan protegits i d’altres no).

El finestral gòtic del balcó, el podeu veure avui en un racó a l’entrada de l’actual edifici (la foto és de finals dels anys 40).

Advertisements

Accions

Information

4 responses

4 06 2008
Rafael

Ara mateix envio aquest escrit a la Gris, filla del Meson.

5 06 2008
Rafael

http://www.fotolog.com/egara/30966451
Aqui una comparativa de la casa Aymerich.
Resposta.- Gràcies Rafael, les teves comparatives d’abans i ara són sempre fantàstiques.

11 07 2008
Ricard Font Serra

El meu germà en Ferran Font de Gaià, va escrure un poema dedicat al Mesón en motiu del seu enderroc:

El Mesón és a Terrassa
per tots una institució
de la seva vella plaça
allà plantat en un racó

Tingué en el seu bon inici
qualitat excepcional
aquí menjaba el patrici
l’obrer i el menestral

Personatges d’alta escola
s’asegueren al seu bar
foten-se com a Coca-cola
dignes vasos de conyac

Testimoni d’excepció
de molts esdeveniments
de corpus la processó
de casoris i enterraments

I a les festes importants
al seu davant han ballat
els capgrossos, els gegants
i els bastoners amb el drac

Bon enfilall d’alcaldes
ha vist anar al Sant Esperit
a l’ofici, i uns i altres
s’han ben canviat de vestit

És bressol de castellers,
i per tot aquells voltants
s’apleguen pels seus carrers
amb els seus climax mutants
porreros i xeringuers

No el temps no ha estat pas just,
i amb el seu pas implacable
ha apagat aquella llum,
ja no brilla per Terrassa

I com tot té un final
les potents inmobiliaries
paguen uns quants cabals
i ens ho foten tot enlaire

I, després d’aquests mals tractes
és l’hora del seu esperit
Envoltat d’olors abstractes
macarrons i peix fregit,
és va allunyant de nosaltres viatjan ver l’infinit.
(Tardor de 2000)

4 12 2013
Aurora Torrens

Jo soc la neta petita del Narcís i estic fen una feina sobre el Meson i no sé entrar aquí i explicar-li això el meu avi li ha fet molta il·lusió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s