El carrer Topete 4a part (La pesca salada i la cotillaire)

18 05 2008

caixa d\'arengades Tornem a l’altra banda del carrer Topete, des de la cantonada amb el carrer del Viveret, per recordar un sastre, la merceria de cal Ballbé, una carnisseria, una tenda que anomenàvem “cal tot ho venen” o “Cal Rigol” i que era una mena de tenda on venien terrissa, objectes de regal, etc. Entre el carrer de Sant Marià i de Sant Genís hi havia un herbolari on jo hi comprava “pastilles de llet de burra” pastilles de llet de burra i “pegadolces” i un establiment de “pesca salada” anomenat “Cal Llorach”. En aquests establiments s’hi podia comprar vianda cuita, bacallà salat i desalat bacalla tallat, i també recordo que a l’acera hi tenien unes caixes rodones amb arengades seques que eren anomenades “guàrdies civils”. Finalment hi havia “Cal Caelles”, un “colmado” que feia cantonada amb el carrer de Sant Genís.

Del carrer de sant Genis al carrer de sant Quirze hi trobàvem una llibreria de la que recordo dues dones bastant velles, la farmàcia Alsius que encara podem veure avui al mateix lloc, una cotillaire una cotilla antiga “ca la Gorrista” que venia mitges i mitjons en una tenda molt petita al costat d’una nova espardenyeria, la tercera del carrer, on venien espardenyes a l’engròs per altres botigues de Terrassa i un forner anomenat “Cal Tanó” que encara avui fa cantonada amb el carrer de Sant Quirze i on recordo que hi descarregaven uns carros carregats de branquillons que es feien servir per encendre el forn i fer el pa.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

18 02 2009
Carme Gras

les senyores de la llibreria eran 2 germanes, la germana petita es deia Antònia, i era deficient, i quan es van retirar van anar a la residència de l’Abad Marcet. Anys enrera ho portava la mare i portaven el diari a casa. Els hi portava “el Diluvio”.

21 02 2009
Ricard Font Serra

L’espardenyer es deia Viciana, i tenia una torre a Viladecavalls a costat de la nostra. El fill Viciana i la seva esposa, van tancar la botiga i estan jubilats.

5 07 2009
Jaume Pallarols

Recordo, perquè hi vivia, que l’ordre de les botigues no és exactament com les esmentes. Entre cal Llorach, que per a nosaltres era “al bacallà” i el colmado de cal Caelles hi havia la botiga de les Gorristes.
Entre el carrer Sant Genís i Sant Quirze, les botigues eren: la llibreria, ca l’espardanyer, la farmàcia, cal Piñol (sense botiga) l’herbolari i, fnalment, cal Tano.
Del carrer Serrano fins al Sant Quirze, hi havia el colmado de ca la Maria, on hi vivia l’Encarna, la peruuqueria de senyores dita de ca la Rosita, la Fèmina, el barber, una botiga -em sembla recordar- de ganivets, la merceria de cal Ballbè, dita també “la botigueta” i, fent cantonada, cal Cabós.
De res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s