Recordo que quan vaig treure’m el carnet de conduir una de les auto-escoles més conegudes de Terrassa era la “Solsona” de la que avui us mostro un anunci de l’any 1966. En la meva època ens teníem que examinar de teòrica, pistes i circulació i aquesta darrera es feia circulant per Barcelona, concretament per Montjuïc. També recordo que no he passat tants nervis en tota la meva vida, comparats amb els de l’examen del carnet de conduir i, la veritat, és que encara no entenc el per què; fins i tot, recordo que vaig tenir que prendrem una til·la pels nervis i crec que és l’única vegada que l’he presa.
De l’anunci voldria destacar la tecnologia de darrera generació que es feia servir en aquells anys: “modernísimo sistema alemán de diapositivas y aparatos electrónicos de señalizaciones”, que no eren altra cosa que una mena de semàfors i llumets de posició.
La flota de vehicles també és digne de comentari, especialment el “Gordini” altrament conegut com a “cotxe de les vídues” degut al important nombre d’accidents que es produïen, doncs bolcava amb certa facilitat.
I no us perdeu la darrera frase “clases especiales para señoritas”. Us imagineu quines protestes es generarien avui per una frase tant controvertida com aquesta?
Jo vaig treure’m el carnet ara fa 50 anys, o sigui l’any 1958. Llavors l’autoescola més coneguda era a cal Llargués del Carrer de la Unió, els professors es deien Piera i Masdeu. El cotxe per fer les pràctiques era un Ford molt antic que l’engegavem amb una maneta, ja que no tenia demarrer o motor d’arranc. Les pràctiques les feiem a la vora de l’Escola Industrial al Carrer de Pius XI, que els incults, no en deien Pius onze sinò, i ho poso en castellà perque s’entengui, Pius chi.