Començarem l’any 2008 amb aquesta fotografia, on podrem observar com estava urbanitzat el que coneixem com a Portal de Sant Roc als anys 60.
Al mig de la fotografia podem observar una plaça arbrada que era coneguda com a Plaça Clavé, amb una bassa i una escultura que crec que posteriorment es va col·locar al Parc de Sant Jordi.
A la dreta hi ha l’antic edifici de l’estació dels “catalans”. Al fons podem observar “l’Orfeón”, un lloc que recordo haver-hi anat a jugar al futbolin i al billar.
Observem també la parada dels taxis just al mig de la fotografia, amb uns models d’automòbils ben típics de l’època, i si som prou observadors, darrera els arbres de la plaça hi veureu l’accés a uns urinaris públics.
A l’esquerra podem destacar el bar anomenat “La Polar”, que era molt popular en aquells anys i, per últim, deixeu-me destacar el “guàrdia urbà” que hi havia al bell mig de la Rambla i que feia com de “semàfor” vivent, tot reconduint un escàs trànsit, ja que en aquells anys fins i tot era fàcil trobar aparcament al bell mig de la ciutat.
Incloc un anunci de “La Polar” del 1936 en honor a la neta dels seus propietaris que m’ha fet arribar un comentari i també una foto del dia del seu tancament el 19 d’agost del 1967. Finalment un retall del diari que parla del tancament de tant singular establiment.
Records de Terrassa 
La desaparició de l’estació dels catalans crec ha estat un dels últims “atemptats” que s’han fet a Terrassa. Era un edifici amb força possibilitats per convertir-se en un centre cultural integrat com accés a l’estació subterrània. Al seu lloc hi ha un edifici ben trist.
El Portal de Sant Roc és una de les assignatures pendents de Terrrassa.. cada reforma que s’ha fet l’ha convertit en una zona més lletja.
les riuades del 62 vàren inutilitzar totalment les instal.lacions de la plaça Clavé i al reconstruïrla es quan es va aprofitar per a modernitzarla.- posteriormen s’hi va construïr el parking subterràni que hi ha avui. Realment com diu en Cavalle, va ser una llàstima que s’enderroques l’estació ja que, al igual que la de renfe al nord, era emblemàtica d’uns serveis a una època determinada de la ciutat. Cal recordar que la malmesa plaça Sant Roc ja va patir unaltre expòliació urbanistica quan es vàren enderrocar els edificis de l’altre costat, el grup escolar Torrella just al xamfrà dels carrers Guttenberg, Rambla, Torrella. Va ser una verdadera llàstima. ¿n’aprendrem?
Quan jo tenia 7 any anava a l’escola Torrella i vivia e l’edifici que es veu al fons a ma esquerra, amb les balconades de ferro, on començava el carrer Major.
Temps feliços. Cada dia tenia de passar per aquest lloc i si no recordo malament, aquesta plaça l’anomenaven “la plaça dels encantats” perquè quan hi construïen la fon, tothom s’hi encantava.
Verdaderament no va tenir cap sentit enderrocar l’estació i el bar que hi havia a ma dreta de les taquilles.
Resposta.- Molt interessant lo dels “encantats”
El guardia urbà amb salacot, era com ve dieu al mig de la Rambla però s’hi havia instalat una trona amb escala perquè el vegessin millor i ell també ho vegés més clar. En quand als encantats, o badocs era pels jubilats que tot el dia seien i miraven la bassa.
El bar Orfeón que en aquell temps no es podia catalanitzar el nom malgrat que tothom en deia Orfeó bar, de nit es catalanitzava, ja que damunt les lletres del rètol n’hi havia unes de neó, i la ultima la n, estava espatllada, crec que expressament, i naturalment, és llegia Orfeó quan s’encenia el llum.
Ara vull dir que el Bar La Polar va ser la seu d’algunes entitats terrassenques durant un temps els anys cinquanta, entre elles els Escacs, i el Grup Filatèlic i Numismàtic.
Només vull comentar que sóc la neta del propietari del Bar La Polar i estimo molt tots aquests racons que esteu comentant. Així mateix us agraïria que em fessiu arrivar, si és possible i en teniu, fotografies i links on pogués trobar comentaris sobre fets del meu Bar.
Moltes gràcies
Hola, l’altre dia, contemplant una fotografia que han posat a l’entrada de l’estació dels catalans, on s’hi veu aquesta mateixa plaça i els efectes de les riuades del 62, un terrassenc molt terrassenc (duia bigoti i tot) se’m va apropar per explicar-me com recordava la tragèdia i vàrem estar xerrant una mica. Li vaig preguntar per una estàtua que hi apareixia sense cap i hem va explicar que era obra d’un autor terrassenc (ara no recordo el nom) i que provenia d’aquesta plaça, anomenada dels encantats. També va afegir que quan hi passava no sé quina processó la tapaven perquè anava nua. Només això. Gràcies terrassenc anònim!
Hom ha dit diverses vegades en aquest blog la plaça del encantats, i en realitat. degut a un surtidor bassa que hi havia i com els jubilats seien mirant-lo, era:
La bassa dels encantats
Juan Manén
Mirant la fotografia de la Plaça Clavé amb el Bar La Polar vaig estar recordant la gran amistat que vaig tenir amb la família Buxadé tant del Sr. Joan com de seva Sra. Francisca i principalment del fill Jaume i quan vaig estar molt de temps treballant amb el fill al bar del Cinema Recreo. i també recordo que junt amb la meva esposa varem ser els darrers clients ja que si mal no recordo va ser quan varen venir a Terrassa el Harlem Globertroters.
He deixat aquest comentari quan he vist el de la filla de en Jaume Buxadé