L’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer

9 11 2007

sant llatzer

Les primeres noticies de l’Hospital de Terrassa són del 1631 i del 1638 i ens indiquen que la nostra ciutat comptava en aquell època amb un Hospital que portava el nom de Sant Llàtzer.

On ara hi ha el mercat de la independència, entre la part dels peixaters i la porta d’entrada de la Rasa, lloc conegut com el portal de la Guia, hi havia un edifici, que fou enrunat l’any 1898 per construir-hi la Plaça Mercat, on estava ubicat l’antic Hospital.

La part corresponent a Casa de Caritat, i que servia per recollir infants pobres i desemparats, es va traslladar a l’abandonat Convent de Sant Francesc (veure post anterior) servei donat per les Germanes Terciàries Carmelites Descalces.

L’11 d’octubre del 1917 es va col·locar la primera pedra del nou edifici que acolliria el nou Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer a càrrec de les Germanes de la Caritat a la zona del passeig.

La imatge corresponent a un dibuix de la Pilarin Bayés representa l’Hospital de Sant Llàtzer.

Anuncis




El Convent de Sant Francesc

8 11 2007

Cal remuntar-nos a l’any 1609, any en que els terrassencs van nomenar en Pere Vilar, Pau Pí i Jaume Comelles perquè fessin les gestions oportunes per portar un Monestir de religiosos a la nostra vila. El 24 de març del mateix any, en Frà Lluís Berenguer va obtenir el permís per portar l’ordre dels P.P. Recoletos de Sant Francesc, els quals s’hostatjaren inicialment en domicilis particulars.

Un pagès anomenat Pau Riera de l’Hostal va fer donació dels terrenys, on hi havia el Mas Solà, per la construcció del convent, juntament amb una altra part de terrenys cedits per la senyora Isabel de Sentmenat. Els religiosos (28 frares) van prendre possessió del nou edifici que es va construir el dia 1 de febrer del 1612.

L’any 1809 va utilitzar-se el convent per a casa de beneficència i asil de pobres i malalts i va continuar com a convent fins el 2 d’agost del 1835, data en que els religiosos van abandonar les dependències pel perill que corrien i desprès de veure com s’havia incendiat el veí Monestir de Sant Cugat.

L’any 1855 es va enrunar la sagristia per aixecar-hi un edifici per presons i el 1860 es va ampliar el claustre per instal·lar-hi les Escoles Pies fins el 1869 en que s’hi va traslladar l’Hospital. De l’antic claustre encara es conserven unes magnifiques rajoles (veure imatge del detall d’un plafó), que representen la vida de Sant Francesc d’Asís i que varen ésser pagades pel senyor del castell de la vila, don Pere Fices l’any 1673 (obra d’en Llorenç Passoles mestre escudeller de Barcelona).





Eleccions Generals 1979

6 11 2007

eleccions 1979 - 1eleccions 1979 - 2eleccions 1979 - 3

Avui he trobat les paperetes que es van fer servir en aquelles eleccions del 1979.

Llegint el llistat dels qui es presentaven m’he recordat d’una època política que desprès ha vist pujar i baixar a molts dels noms que sortien en aquestes primeres llistes democràtiques.

A Esquerra Republicana que es presentava amb coalició hi podem trobar l’Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya, al PSUC destaquem en Gregorio López , en Jorge Solé Tura i l’Eulàlia Vintró, al PSC-PSOE en Joan Raventos, el Josep Obiols i l’Anna Balletbó (el Manel Royes ja hi sortia, mireu de trobar-lo!), al CIU, destaquen en Jordi Pujol (ex-President de la Generalitat) i en Miquel Roca, a CC-UCD el Carles Sentis i en Joaquim Molins i per Coalición Democràtica l’Antonio de Senillosa.

Us recordo que els resultats finals van ésser de 12 diputats pel PSC-PSOE, 7 pel PSUC, 6 per CC-UCD, 6 per CIU, 1 per ERC i 1 per CD, amb una participació del 67,42% del cens electoral.





Els soldats de plàstic

4 11 2007

soldat de plàstic

De petit hem feia un tip de jugar amb els anomenats “soldats de plàstic”.

Com que a casa teníem pati, aquell territori era ideal per muntar unes històries increïbles amb els soldadets de plàstic. Aquestes històries no sempre finalitzaven el mateix dia ja que moltes vegades els soldadets quedaven muntats sobre el terreny i l’aventura s’allargava durant molts dies.

De soldadets n’hi havia de tot tipus, uns representaven soldats de la guerra mundial (americans, alemanys, japonesos,…), d’altres eren indis i americans del “far-west”, d’altres representaven romans, pirates, víkings, etcètera, i permetien imaginar-se mil i una situacions diferents. Jo en tenia de preferits que procurava que no es “morissin” mai en les batalles que m’inventava i d’altres d’antipàtics que eren els primers en caure.

Crec recordar que aquests soldats la mare els va regalar a un veí quan ja feia anys que m’havia casat. Quina sensació més trista vaig tenir quan me’n vaig assabentar d’aquesta pèrdua !





Visita del rey Alfons XIII

3 11 2007

Visita Alfons XIII

Amb aquesta fotografia (Arxiu Tobella) vull recordar la visita que va fer el rei Alfons XIII a la ciutat el mes de maig del 1924, uns vuit mesos desprès d’haver permés el cop d’estat d’en Primo de Rivera a Madrid.

Quins reis aquests Borbons, sort que l’actual rei ha sortit més normalet que els seus antecessors i és que això de la monarquia és tan poc democràtic…