La Font de les 4 carreteres i les castanyes

30 11 2007

font 4 carreteres Fa poc he passat pel davant de la Font de les 4 carreteres i, tot i que està en obres amb l’esperança de que li atorguin un entorn adequat a la seva bella fisonomia, m’ha fet recordar la seva petita història.

La data de construcció no la sap ningú, però la podem situar a finals del S XIX i principis del XX i es tracta d’una font adossada a la torre de repartició d’aigua de a Mina Pública d’aigües de Terrassa. Aquesta torre és de les més boniques que tenim a la ciutat ja que la seva cúpula i vessants estan recobertes de ceràmiques de colors a més de presentar una cornisa molt treballada.

Antigament al voltant de la font hi havia un quiosc de venda de queviures que va ser enderrocat el 1962, quedant tot aquell espai en abandó, fins que al 1993 es van dur a terme els treballs de restauració enjardinant el voltant i posant-hi els bancs actuals.

Als anys 70 jo i una colla d’amics hi varem instal·lar un punt de venda de castanyes durant els dies de tots sants i cal dir que varem tenir un èxit increïble venent castanyes als cotxes que paraven pel semàfor, al preu de 25pts. la paperina. Ell lloc era ideal ja que a més dels semàfors, teníem aigua de la font i llum del fanal que hi havia al costat i fins i tot una cabina de telèfons per si teníem que trucar a casa ja que en aquells anys els mòbils no existien.

Anuncis

Accions

Information

2 responses

17 07 2008
Ricard Font Serra

Fa uns anys, quan encara es parlava de pessetes, van remodelar aquesta font i el diari de Terrassa va dir que s’hi havien gastat 14 milons de pessetes. En aquell temps una casa de les denominades angleses valia uns 10 milions, jo no vaig poder entendre on van anar els 14 milions.

19 02 2009
Carme Gras

al respecte dels quioscs que hi havia al voltant de la font, cal assenyalar que a la dreta de la font n’hi havia tres: dos de carn i un de pollastre i conill, i a l’esquerra hi havia hagut un abeurador de cavalls, que el van treure per posar-hi una parada de peix: a cal Mandicó, i la seva dona es deia Pepita.
La carnisseria, que era la primera a la dreta de la font era a ca la iaia o sra Anita, la següent, era la Pilar, i després hi havia l’altra carnisseria que era de la Madelena i el seu home es deia Rafael. No tenien fills i es van afillar una nena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s