Cal remuntar-nos a l’any 1609, any en que els terrassencs van nomenar en Pere Vilar, Pau Pí i Jaume Comelles perquè fessin les gestions oportunes per portar un Monestir de religiosos a la nostra vila. El 24 de març del mateix any, en Frà Lluís Berenguer va obtenir el permís per portar l’ordre dels P.P. Recoletos de Sant Francesc, els quals s’hostatjaren inicialment en domicilis particulars.
Un pagès anomenat Pau Riera de l’Hostal va fer donació dels terrenys, on hi havia el Mas Solà, per la construcció del convent, juntament amb una altra part de terrenys cedits per la senyora Isabel de Sentmenat. Els religiosos (28 frares) van prendre possessió del nou edifici que es va construir el dia 1 de febrer del 1612.
L’any 1809 va utilitzar-se el convent per a casa de beneficència i asil de pobres i malalts i va continuar com a convent fins el 2 d’agost del 1835, data en que els religiosos van abandonar les dependències pel perill que corrien i desprès de veure com s’havia incendiat el veí Monestir de Sant Cugat.
L’any 1855 es va enrunar la sagristia per aixecar-hi un edifici per presons i el 1860 es va ampliar el claustre per instal·lar-hi les Escoles Pies fins el 1869 en que s’hi va traslladar l’Hospital. De l’antic claustre encara es conserven unes magnifiques rajoles (veure imatge del detall d’un plafó), que representen la vida de Sant Francesc d’Asís i que varen ésser pagades pel senyor del castell de la vila, don Pere Fices l’any 1673 (obra d’en Llorenç Passoles mestre escudeller de Barcelona).
Records de Terrassa 
Val la pena veure, les rajoles esmentades, si es demana et deixen entrar al clautre i pots mirar-les.
Recordo molt be la presó, son les dues finestres enreixades, jo vaig anar a visitar un pres conegut meu i el deixaren mirar per una de les finestres i podies parlar amb ell des del carrer.