La Font de les 4 carreteres i les castanyes

Fa poc he passat pel davant de la Font de les 4 carreteres i, tot i que està en obres amb l’esperança de que li atorguin un entorn adequat a la seva bella fisonomia, m’ha fet recordar la seva petita història.

La data de construcció no la sap ningú, però la podem situar a finals del S XIX i principis del XX i es tracta d’una font adossada a la torre de repartició d’aigua de a Mina Pública d’aigües de Terrassa. Aquesta torre és de les més boniques que tenim a la ciutat ja que la seva cúpula i vessants estan recobertes de ceràmiques de colors a més de presentar una cornisa molt treballada.

Antigament al voltant de la font hi havia un quiosc de venda de queviures que va ser enderrocat el 1962, quedant tot aquell espai en abandó, fins que al 1993 es van dur a terme els treballs de restauració enjardinant el voltant i posant-hi els bancs actuals.

Als anys 70 jo i una colla d’amics hi varem instal·lar un punt de venda de castanyes durant els dies de tots sants i cal dir que varem tenir un èxit increïble venent castanyes als cotxes que paraven pel semàfor, al preu de 25pts. la paperina. Ell lloc era ideal ja que a més dels semàfors, teníem aigua de la font i llum del fanal que hi havia al costat i fins i tot una cabina de telèfons per si teníem que trucar a casa ja que en aquells anys els mòbils no existien.

El cine NIC

Aquest cap de setmana vaig retrobar unes antigues pel·lícules del cinema NIC. Segur que molts de vosaltres el recordareu. Era una joguina que permetia projectar imatges impreses en una mena de paper vegetal enrotllat.

Aquesta que he triat era concretament una que m’agradava molt de petit juntament amb una de ratolins que ja dono per perduda. A casa fins i tot hi havia hagut un projector de cine nic que tenia com una mena de tocadiscs incorporat i en el que hi podies posar un disc i gaudir d’una banda sonora que acompanyava el conte.

Si voleu saber-ne més del món del cine Nic, us recomano aquesta web: http://www.cine-nic.com, un invent que va néixer el 25 d’abril de 1931 i que va tancar les seves portes com empresa, l’any 1974. Si voleu veure tots els tipus de projectors que es van fer us recomano la visita del Museu del Cinema a Girona, col·lecció Tomàs Mallol.

Joc de bales al passeig Comte d’Egara

El record que tinc del passeig és de quan sortia a jugar-hi a bales amb els companys de l’escola Social. Com que era i és un espai de terra, fer-hi els forats per el “guà” era molt senzill i ens hi passàvem moltes hores jugant-hi.

Les primeres bales van ser de fang i s’escantonaven al picar unes amb les altres. Més endavant utilitzàvem bales de ferro o d’acer que extrèiem dels coixinets de màquines o de cotxes.

Xiva, peu, tute i guà, … encara sembla que ho sento amb la mainada actual, que no ha deixat de jugar-hi mai a aquest joc tan antic i d’origen desconegut.

La foto triada és d’una postal d’època i en ella hi podem apreciar la glorieta que malauradament es va derruir i que en els dies de festa era utilitzada per tocar-hi les orquestres. Si us hi fixeu be al fons apreciareu un quiosc de begudes amb un tendal.

Els pràctics i el fred d’abans

Aquesta setmana ha fet bastant fred i per això aquesta imatge m’ha semblat adient per il·lustrar el record que tinc de quan era petit i a Terrassa feia molt més fred que ara.

Un dels complements que fèiem servir per combatre el fred eren els pràctics, una mena de bufandes cordades que sempre estaven mullades per dins degut a la condensació que produïa la mateixa respiració i que acostumaven a tenir el “forro” rosegat, ja que als nens ens era impossible tenir un pràctic tapant-nos la boca i no mossegar-lo contínuament. No se si encara es fabriquen els pràctics o si porten un altra nom, però si algú en sap alguna cosa us proposo que l’expliqueu en els comentaris, gràcies.

Per cert, la foto es d’en Ginesta i correspon a una postal impresa per E. Cadevall de l’any 1910 (fixeu-vos que encara no estava finalitzada la construcció de la torre de la Masia Freixa).

Plànol de Terrassa (finals segle XIX)

Seguint amb el que vaig publicar en el darrer post i coincidint amb la mateixa època, avui us presento aquest plànol en el que podeu evocar com era aquells ciutat de finals de segle dinou.

El plànol va ésser editat per “Calvet i Boix” i podeu apreciar en la part grisa més fosca el que estava cosntruït i en la part grisa més quadriculada la ordenació que estava projectada per les futures ampliacions de carrers i habitatges. En negre estan marcats els edificis públics i les fàbriques.

Els meus avantpassats vivien en el lloc que us he marcat amb punts vermells (amplieu la imatge).

“Recorts de Tarrassa” d’Antoni Rigalt

Avui he triat un document d’Antoni Rigalt sobre Terrassa a finals del segle XIX i en el que, a més de veure com s’escrivia el català de l’època, podem apreciar com era la nostra ciutat i com destacaven ja, el campanar del Sant Esperit, El Col·legi de Can Colapi i les xemeneies de les primeres fabriques tèxtils.

La imatge general de la ciutat, sembla pressa des del que avui és la Rambla i que en aquelles dates eren només camps.

Els xiclets Bazoka i ca la Paula

No se per què avui m’ha vingut a la memoria els xiclets Bazoka que comprava de petit a “ca la Paula”, una tenda de queviures que hi havia al carrer Topete de Terrassa, entre d’altres.

Recordo que eren un xiclets que tenien una forma molt característica (eren com tres cercles posats un d’amunt l’altre).

Els Bazoka eren els millors xiclets de l’època i les bombolles que feiem amb ells crec que mai més les he igualades.

A casa, fins fa ben poc, encara hi havia una pilota inflable per la platja de propaganda de Bazoka. Us imagineu amb quin material estava construida que pugués aguantar tants i tants anys ?

L’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer

Les primeres noticies de l’Hospital de Terrassa són del 1631 i del 1638 i ens indiquen que la nostra ciutat comptava en aquell època amb un Hospital que portava el nom de Sant Llàtzer.

On ara hi ha el mercat de la independència, entre la part dels peixaters i la porta d’entrada de la Rasa, lloc conegut com el portal de la Guia, hi havia un edifici, que fou enrunat l’any 1898 per construir-hi la Plaça Mercat, on estava ubicat l’antic Hospital.

La part corresponent a Casa de Caritat, i que servia per recollir infants pobres i desemparats, es va traslladar a l’abandonat Convent de Sant Francesc (veure post anterior) servei donat per les Germanes Terciàries Carmelites Descalces.

L’11 d’octubre del 1917 es va col·locar la primera pedra del nou edifici que acolliria el nou Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer a càrrec de les Germanes de la Caritat a la zona del passeig.

La imatge corresponent a un dibuix de la Pilarin Bayés representa l’Hospital de Sant Llàtzer.

El Convent de Sant Francesc

Cal remuntar-nos a l’any 1609, any en que els terrassencs van nomenar en Pere Vilar, Pau Pí i Jaume Comelles perquè fessin les gestions oportunes per portar un Monestir de religiosos a la nostra vila. El 24 de març del mateix any, en Frà Lluís Berenguer va obtenir el permís per portar l’ordre dels P.P. Recoletos de Sant Francesc, els quals s’hostatjaren inicialment en domicilis particulars.

Un pagès anomenat Pau Riera de l’Hostal va fer donació dels terrenys, on hi havia el Mas Solà, per la construcció del convent, juntament amb una altra part de terrenys cedits per la senyora Isabel de Sentmenat. Els religiosos (28 frares) van prendre possessió del nou edifici que es va construir el dia 1 de febrer del 1612.

L’any 1809 va utilitzar-se el convent per a casa de beneficència i asil de pobres i malalts i va continuar com a convent fins el 2 d’agost del 1835, data en que els religiosos van abandonar les dependències pel perill que corrien i desprès de veure com s’havia incendiat el veí Monestir de Sant Cugat.

L’any 1855 es va enrunar la sagristia per aixecar-hi un edifici per presons i el 1860 es va ampliar el claustre per instal·lar-hi les Escoles Pies fins el 1869 en que s’hi va traslladar l’Hospital. De l’antic claustre encara es conserven unes magnifiques rajoles (veure imatge del detall d’un plafó), que representen la vida de Sant Francesc d’Asís i que varen ésser pagades pel senyor del castell de la vila, don Pere Fices l’any 1673 (obra d’en Llorenç Passoles mestre escudeller de Barcelona).

Eleccions Generals 1979

Avui he trobat les paperetes que es van fer servir en aquelles eleccions del 1979.

Llegint el llistat dels qui es presentaven m’he recordat d’una època política que desprès ha vist pujar i baixar a molts dels noms que sortien en aquestes primeres llistes democràtiques.

A Esquerra Republicana que es presentava amb coalició hi podem trobar l’Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya, al PSUC destaquem en Gregorio López , en Jorge Solé Tura i l’Eulàlia Vintró, al PSC-PSOE en Joan Raventos, el Josep Obiols i l’Anna Balletbó (el Manel Royes ja hi sortia, mireu de trobar-lo!), al CIU, destaquen en Jordi Pujol (ex-President de la Generalitat) i en Miquel Roca, a CC-UCD el Carles Sentis i en Joaquim Molins i per Coalición Democràtica l’Antonio de Senillosa.

Us recordo que els resultats finals van ésser de 12 diputats pel PSC-PSOE, 7 pel PSUC, 6 per CC-UCD, 6 per CIU, 1 per ERC i 1 per CD, amb una participació del 67,42% del cens electoral.