– continua – El pare quan va arribar ens va despertar a tots (menys a la mare i al senyor amb el mal de queixal que havien passat la nit amb una angunia terrible.
El pare ens va explicar que havia acompanyat un amic a l’Estació dels Catalans i que allà s’havia convertit en una mena de trampa per els qui s’hi havien aixoplugat.
Va explicar que al poc de ser-hi, el nivell de l’aigua que baixava per la Rambla va començar a pujar i va decidir esperar-se per no mullar-se els peus al travessar-la.
Aquesta va ésser una decisió equivocada ja que en comptes de baixar el nivell va anar pujant fins al punt de que la gent va tenir que pujar sobre una mena de quiosc de fusta que va arribar a surar com una barca per l’estació.
D’altres es van enfilar a les baranes de ferro agafats als barrots i demanat socors al veïns del carrer Vinyals que res hi podien fer.
L’aigua entrava per les portes de l’estació i sortia per les andanes dels trens i semblava que tard o d’hora acabaria emportant-se fins i tot l’edifici de l’Estació.
(en les fotos podeu veure el nivell on va arribar l’aigua i un carrer de nit) -continuarà-
Records de Terrassa 
Al cine Rambla, aquella nit, projectaven la pel·licula Rey de reyes, jo volia anar-hi però el pare m’ho va impedir dient que feia molt malt temps i no volia que sortissim de casa, probablement em va salvar la vida ja que els que sortien del cine es van trobar amb la riada
Ricard Font
El farmaceutic dels grups Montserrat, Sr. Molins la riada el va enganxar al bell mig de la Rambla i es va enfilar a un plàtan per salvarse, i des dalt veia com s’arrancaven el arbres propers, però sortosament el seu va aguantar.
Ricard Font
La riada del 62 dejó muchas familias destrozadas, los que pasaron por eso nunca lo olvidan, cuando sienten la lluvia con fuerza rezan y tiemblan ya k les viene a la mente la tragedia de esa noche infernal, se de lo que hablo ya que por desgracia una parte de mi familia murió esa noche y mi abuela que se salvo después de ser arrastrada por el agua quedaron muy mal, por eso me dirijo a todos-as que se unan y pedir a los ayuntamientos que limpien las rieras porque sino no tardaremos en tener otra tragedia como la del 62, gracias por escucharme: Encarnación Martínez
El passat dimecres vaig passar pel pont de la riera de les Arenes, just a on es va desbordar l´aigua la nit del 24 de Septembre del 1962 (jo hi era, tenia 12 anys) i vaig quedar bocabadada quan vaig veure la quantitat de malesa i arbres que dins la riera hi ha. Fa por. Si tornessin a venir pluges com l´esmentat any 1962, jo crec que no ens salvaríem d´una altra tragèdia, per culpa del responsable del ajuntament que no s´ha preocupat de netejar-la. Mà d´obra n’hi ha suficient per fer-ho i sobretot, molts parats. Val la pena posar-hi solucions abans de tenir que plorar de nou. Moltes gràcies.
El passat dimecres vaig passar pel pont de la riera de les Arenes, just a on es va desbordar l´aigua la nit del 24 de Septembre del 1962 (jo hi era, tenia 12 anys) i vaig quedar bocabadada quan vaig veure la quantitat de malesa i arbres que dins la riera hi ha. Fa por. Si tornessin a venir pluges com l´esmentat any 1962, jo crec que no ens salvaríem d´una altra tragèdia, per culpa del responsable del ajuntament que no s´ha preocupat de netejar-la. Mà d´obra n’hi ha suficient per fer-ho i sobretot, molts parats. Val la pena posar-hi solucions abans de tenir que plorar de nou. Moltes gràcies.
El comunicant anònim te quasi tota la raó, tota la riera està fatal, si be si no vaig errat, hem sembla que la competència de la llera de la riera no és de l’Ajuntament, sinó de la Confederació Hidrogràfica… o al menys ho era. La Riera del Palau, en el tram transvasat, encara està pitjor. De totes maneres, estic segur que l’Ajuntament te manera d’obligar a qui correspongui, que actuï com cal en aquest tema, encara que sigui posant per excusa la integritat física dels veïns.