La riuada del 1962 (3)

12 10 2007

riuada nivellriuada nit

– continua – El pare quan va arribar ens va despertar a tots (menys a la mare i al senyor amb el mal de queixal que havien passat la nit amb una angunia terrible.

El pare ens va explicar que havia acompanyat un amic a l’Estació dels Catalans i que allà s’havia convertit en una mena de trampa per els qui s’hi havien aixoplugat.

Va explicar que al poc de ser-hi, el nivell de l’aigua que baixava per la Rambla va començar a pujar i va decidir esperar-se per no mullar-se els peus al travessar-la.

Aquesta va ésser una decisió equivocada ja que en comptes de baixar el nivell va anar pujant fins al punt de que la gent va tenir que pujar sobre una mena de quiosc de fusta que va arribar a surar com una barca per l’estació.

D’altres es van enfilar a les baranes de ferro agafats als barrots i demanat socors al veïns del carrer Vinyals que res hi podien fer.

L’aigua entrava per les portes de l’estació i sortia per les andanes dels trens i semblava que tard o d’hora acabaria emportant-se fins i tot l’edifici de l’Estació.

(en les fotos podeu veure el nivell on va arribar l’aigua i un carrer de nit) -continuarà-

Anuncis