– continua – Desprès de sopar alguna cosa ben calenta la mare ens va fer anar a dormir, però tot i així recordo que de la porta del pati començava a entrar aigua cap al menjador i, tal i com desprès em va explicar la mare, aquesta aigua va arribar a travessar tot el passadís fins a sortir per la porta del carrer.
El pare que treballava a cal Humet, en les hores lliures feia de dentista en un quarto de reixa que hi havia a casa i aquell vespre a la sala d’espera de casa hi havia diverses persones esperant la seva arribada.
La meva mare al veure que el pare no arribava a l’hora acostumada (en el proper post us explicaré el perquè) va indicar als qui s’esperaven si volien tornar un altra dia. Tots van marxar ja que al ploure tant alguns tenien ganes d’arribar d’hora a casa seva; tots menys un que tenia un mal de queixal horrorós i va dir que no es pensava moure fins que el pare li pogués curar.
Tot el vespre es va passar aquell pobre home a casa fins que a la matinada va arribar el pare i ens va explicar les desgracies que havia vist.
(en la foto podeu observar el volum d’aigua caiguda) –continuarà –
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts