Feia temps que volia escriure sobre els records que tinc de la famosa riuada del 1962, però en aquells anys jo era molt petit i els meus records són confosos.Faré servir com a il·lustracions d’aquests comentaris unes fotografies extretes de revistes de l’època i que, encara no se com, s’havien guardat a casa entre un munt de publicacions antigues.
El primer que recordo és que aquell dia jo era al cinema “Rambla” veient una pel·lícula amb el meu germà gran i que se’ns van apagar els llums diverses vegades. Quan varem decidir sortir ens varem trobar que plovia i, tot i portar paraigua, no ens va servir de rés ja que al arribar a casa els mitjons i els pantalons es podien escórrer.
La mare ens va renyar i ens va dir que ens hauríem d’haver quedat al cinema fins que deixes de ploure (quantes vegades no s’hauria penedit d’aquella recomanació si ens arribem a quedar?).
(en les fotos podeu veure lesportades de les revistes: Porqué i Ama) –continuarà –
Comentaris rebuts