Avui us parlaré del futbol amb botons que jugava de petit a l’Escola Social de Terrassa i de la que ja us en he parlat amb anteriors posts.
Nosaltres fèiem servir botons de totes les mides que us pugeu imaginar, tant de diàmetre com d’alçada, tot i que els més amples i alts eren utilitzats exclusivament com a porters.
El camp on es jugava tenia unes mides variables, tot i que normalment contàvem per rajoles i es feien servir unes 5 o 6 rajoles de llarg per unes 4 d’ample. Les porteries les fèiem (quan el contrari avisava que tirava a porteria) amb les dues mans, posant el dit índex mirant al terra i el polze en angle recte.
Els botons (jugadors) no es « tiraven » mai amb les mans, sinó que es feien servir els “tiradors” que normalment eren uns botons grans i prims. Cada jugador tenia 11 botons (amb suplents) i es tirava un cop cada ú (amb el tirador s’empenyia el botó fent com una palanca i intentant que aquest toqués la pilota, que era normalment un botó de camisa petit.
Quan es tenia previst xutar a gol, s’havia d’avisar abans, per tal que l’equip contrari pogués col·locar be el seu porter. Si “tiraves” un jugador i aquest tocava a un jugador contrari sense abans haver tocat la pilota, feies una falta i aquesta es podia tirar directament a porteria sempre que s’hagués fet en camp contrari, sinó tenies que fer una passada.
Si tiraves la pilota i aquesta tocava a un altre jugador teu es considerava una passada correcta i tenies l’oportunitat de tornar a tirar. El temps de cada partit es pactava abans de començar-lo i s’admetien apostes en forma de cromos o bales.
Si algú recorda alguna altra regla del joc, sisplau comenteu-la.
Jo també hi havia jugat, però pel camp no contavem rajoles ja que hi jugavem damunt la taula del menjador
Si de verdad te gusta este juego mira esta página web http://www.futbolbotones.fluo.net/
Saludos
Respuesta: Muy interesante esta web. Me ha gustado mucho y celebro que aún haya amantes de este “deporte”.
jo recordo els noms que tenien alguns botons: les carboneres (eran els mes grosos i feient de defenses), les mitjes, les mitjes ratllades (els Messi de l`epoca), els canaris, els super-canaris, els canaris moderns,…………
Jo recordo, que quan es xutava a la porteria, hi posàvem el davant per defensar-la, el bloc dels vals en posició vertical i els dos botons defenses un a cada costat. També recordo que la pilota era el botó petit de les camises i que el posàvem d’una cara o de l’altre segons volíem que sortís a ras de terra o s’enlairés.
Salvador Donadeu