Recordo que, de petit, totes les cases típiques de Terrassa tenien pati a la part del darrera de la casa. Aquests patis eren una mena de paradís pels infants d’aquella època. No eren patis tancats, eren uns patis separats per uns “filats” que deixaven lliure la vista entre els patis i permetien la “comunicació” entre els veïns i donaven sensació d’amplitud en l’espai destinat a les plantes o arbres.
Quasi be tots els patis tenien un arbre al mig i el protagonisme a casa meva el tenia el “palosanto”, arbre fantàstic que donava fruit comestible i servia a més com a “munició” per les batalles que fèiem entre els vailets del veïnat.
Les fotografies que us ensenyo són d’un d’aquests patis que avui encara es conserven al carrer del Viveret.
Records de Terrassa 
Òstres, igual que a casa els meus avis, a Castellterçol! El seu pati també estava dividit per un filat amb el dels veïns! Ells hi tenien una magnòlia.