El safareig a les cases particulars

7 09 2007

Jabon Lagartosafareig antic

Ja he parlat del “comuns”, però ara vull retre homenatge al “safareig” de casa dels meus pares, un safareig particular i humil com la majoria dels que hi havia en aquella època. Recordo de ben petit com es rentava la roba al safareig amb aigua freda a l’hivern i fent servir un sabó de pastilla que s’anomenava “Lagarto”. Us enrecordeu?

El safareig de casa estava dins d’un cobert al pati i a l’estiu la mare hem deixava banyar-me dins com si fos una banyera improvisada i, com que jo era petit, l’espai per banyar-me era suficient fins i tot per capbuçar-me.

Desprès, la primera rentadora elèctrica va deixar al safareig per tasques d’esbaldir la roba i poc més, però avui encara existeix i, tot i que ha perdut la seva utilitat, encara es ben ple d’aigua com abans.

Afageixo un anunci del 1921

Anuncis

Accions

Information

4 responses

1 04 2008
josp badrenas

Tal com diu en Rafel, el safareig s’omplia amb el sobre-eixidor dels diposits de l’aigua; a les cases l’aigua arrivaba pel sistema d’aforament, que consistia en un rajolinet que queia continuament als diposits de reserva i quan eren plens es derivaba l’aigua sobrant cap al safareig.- El sistema d’aforament es mesuraba mitjançant un “plumero” que regulaba el rajolinet a una ploma al día (1000 l.) mitja ploma, o un octau (125 l. dia), i que moltes vegades era comunitàri d’un bloc de pisos i passaba pèr un repartidor del que sortia un tub de plom per a cada habitatge. (avui el plom es proibit perque es tòxic!!!)
Ahh! i els dipòsits eren d’uralita que avui es considera cancerigena.
Avui s’ha anat substituint el sistema d’aforament pel de comptadors amb aigua directe, i per tant, no hi han sobreexidors,… ni safareijos.- ¡¡Hi han rentadores elèctriques!!! En quant al sabo “lagarto” avui encara existeix.- El feia una casa de granollers que es deia “jabonesHijos de J. Barangé” però hi havien altres marques…i families que s’el fabricaban a casa amb sosa càustica i greixos.
Resposta.- Una aportació magnifica ja que jo això de les plumes no ho havia entès mai i aixó que el meu avi era llauner (tenia la llauneria Jaume Casas).

5 07 2008
Ricard Font Serra

La paraula safareig, és una de les primeres que aprenien les “minyones” andaluses, que servien a casa dels “senyorets”

12 07 2008
Ricard Font Serra

Hi va haver un temps que hi havien safareigs públics on les dones hi anaven a rentar la roba, i xerraven molt i xafardejaven mentre treballaven. D’aquí ve que de xafardejar se’n diu fer safareig. (Les feministes que llegeixin el meu comentari si poguessin m’escanyarien, per defensarme dirè eren altres temps, però afeigeixo ara fan igual.)

29 07 2008
Ricard Font Serra

Si el plomb és tòxic, com és que no vam morir els que teniem canonades de plomb?. Molt sencill perquè el plomb es recobreix, d’una capa d’oxid, que el protejeix i evita el contacte directe del metall plomb amb l’aigua, que produiria sals tòxiques, com sulfat o nitrat de plomb, que són tòxiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s