Ja he parlat del “comuns”, però ara vull retre homenatge al “safareig” de casa dels meus pares, un safareig particular i humil com la majoria dels que hi havia en aquella època. Recordo de ben petit com es rentava la roba al safareig amb aigua freda a l’hivern i fent servir un sabó de pastilla que s’anomenava “Lagarto”. Us enrecordeu?
El safareig de casa estava dins d’un cobert al pati i a l’estiu la mare hem deixava banyar-me dins com si fos una banyera improvisada i, com que jo era petit, l’espai per banyar-me era suficient fins i tot per capbuçar-me.
Desprès, la primera rentadora elèctrica va deixar al safareig per tasques d’esbaldir la roba i poc més, però avui encara existeix i, tot i que ha perdut la seva utilitat, encara es ben ple d’aigua com abans.
Afageixo un anunci del 1921 
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts