Safareigs a Terrassa

En el Segle XIX es van construir diversos rentadors coberts anomenats “comuns” per donar servei a una població creixent. Aquests rentadors s’aixecaven a prop d’un torrent o riera per facilitar l’evacuació de les aigües brutes i l’abastiment d’aigua neta per rentar.Dins de cada rentador hi havia dos safareigs, en el primer es feia la bugada i el segon servia per esbaldir la roba.

L’edifici tenia una obertura al sostre per deixar entrar la llum i per deixar sortir el baf i la pudor de la roba bruta. Les dones es posaven al voltant del safareig i explicaven xafarderies (feien “safareig”). La canalla a l’estiu els feia servir per banyar-se, entrant per la teulada al fer-se fosc i procurant que no els veies ningú.

Per il·lustrar aquesta realitat, ja desapareguda, he triat una fotografia del rentador de Can Tusell (feta per en M. Ferre – Arxiu Tobella), on podem veure un grup de dones rentant la roba. Aquest rentador era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar.

Els safareigs comuns comencen a desaparèixer als anys 50-60 i les raons són la millora de les condicions econòmiques de la població, l’arribada dels electrodomèstics i la generalització de l’aigua corrent a les cases.