Dibuixos d’en Mateu Avellaneda (Vila de Terrassa, 2)

30 09 2007

Vila terrassa 2

Seguim amb dibuixos de la Vila de Terrassa al segle XIV. En aquest cas podem veure una representació del “Carrer d’en Mosterol” i en que podem observar els porxos que li eren característics. Si observem el fons del dibuix apreciarem la Plaça Major i l’antic “Castell de Terrassa” amb la “Torre de l’Homenatge”.

Anuncis




Dibuixos d’en Mateu Avellaneda (Vila de Terrassa, 1)

28 09 2007

vila terrassa

El dibuix correspon a la Vila de Terrassa en el segle XIV i més concretament ens mostra l’anomena’t “Portal Jussà”, més conegut per “Portal Nou”.





Mateu Avellaneda

28 09 2007

avellaneda

Avui li dedicaré aquest post a un artista singular de la nostra ciutat, en Mateu Avellaneda (terrassa, 24 de juny del 1902 – 23 d’agost del 1949); i que amb la seva obra artística va explicar-nos com era la ciutat dels nostres avantpassats i així poder recordar aquella terrassa ja desapareguda i que ningú com ell va saber immortalitzar en els seus dibuixos.

Podrem discutir si alguns d’ells són més o menys encertats, però segur que la realitat, en tot cas, era molt semblant al que ell ens va mostrar. En els propers dies incloure alguns d’aquests dibuixos que la seva família va donar a la ciutat per tal que quedessin com a patrimoni per tots els terrassencs.

Segons paraules d’en Marian Trenchs en el llibre “Iconografia terrassenca”: “la seva obra quedava palpitant, unida per sempre a la Ciutat i ja no serà possible parlar d’art i d’història local, sense fer referència a aquest terrassenc que ho dibuixà tot i ens deixà sense fer remor, perquè a ell, no el poguessin dibuixar”.





Els patis de Terrassa i la seva fauna (i 3)

27 09 2007

tortuga mediterrania Avui li dedico la fotografia a una part de la “fauna” que hi havia en aquests vells patis. Recordo que, fa bastants anys, hi havia moltes sargantanes prenent el sol i ara ja no se’n veuen (què ha passat amb elles?). Sembla que han estat substituïdes pels “dragons”, que surten al capvespre a caçar mosquits llimacs i petits cargols.

Un habitant típic d’aquests patis eren les tortugues mediterrànies i és que quasi be tothom en tenia una. A casa dels pares en teníem dues i fins i tot varem aconseguir que criessin.

Ocells de tot tipus, peixos i capgrossos a les bases, gats de teulada, gossos sense raça coneguda i coloms missatgers que algun veí criava per les competicions, ajudaven a completar aquesta mena de “Zoo d’en Pitus” que feia les delícies de la mainada d’aquells anys.





Els patis de Terrassa (2)

26 09 2007

pati amb arbres Avui he triat una fotografia del mateix pati que us vaig ensenyar anteriorment i en ella podreu veure que encara queda bona part de l’antic pulmó verd que proporcionaven aquests vells patis, protagonistes d’una altra època.

Ara els patis són terrasses o patis tancats per murs o “enradaderes” que el que cerquen és aïllar-nos dels veïns; just al contrari del que es pretenia amb els antics patis que el que cercaven era la comunicació veïnal.

Fixeu-vos quins arbres tenen aquests patis i imagineu-vos la quantitat d’ocells que hi fan el seu niu. És increïble pensar que algun dia això desapareixerà i donarà pas a pisos amb terrasses impersonals.





Els patis de Terrassa (1)

24 09 2007

pati particularpati de terrassa

Recordo que, de petit, totes les cases típiques de Terrassa tenien pati a la part del darrera de la casa. Aquests patis eren una mena de paradís pels infants d’aquella època. No eren patis tancats, eren uns patis separats per uns “filats” que deixaven lliure la vista entre els patis i permetien la “comunicació” entre els veïns i donaven sensació d’amplitud en l’espai destinat a les plantes o arbres.

Quasi be tots els patis tenien un arbre al mig i el protagonisme a casa meva el tenia el “palosanto”, arbre fantàstic que donava fruit comestible i servia a més com a “munició” per les batalles que fèiem entre els vailets del veïnat.

Les fotografies que us ensenyo són d’un d’aquests patis que avui encara es conserven al carrer del Viveret.





El bàsquet a Terrassa (el primer d’Espanya)

22 09 2007

eladi homs

La fotografia ens mostra a l’Eladi Homs i Oller (1886-1973), un mestre que desprès de treballar en escoles barcelonines, va ésser becat per l’Ajuntament de Barcelona per anar a EE.UU. i poder investigar sobre nous sistemes pedagògics i esportius que es poguessin implementar a les escoles de la ciutat.

El seu periple el va portar a Chicago on va veure un nou esport anomenat bàsquet.

El 1910 va tornar a Catalunya i degut a les seves col.laboracions amb l’escola Vallparadis de Terrassa, entre d’altres, va convèncer al seu director, l’Alexandre Galí, que introduís el bàsquet com a matèria pedagògica esportiva i aquest va decidir fer-ho.

Així, ens trobem que Terrassa va ésser la primera ciutat espanyola on es va jugar un partit de bàsquet, concretament l’any 1913, tal i com s’indica en el mateix llibre Guiness dels rècords.

Podeu veure més informació a: http://www.solobasket.com/contenidos/libro/record/guiness/contempla/terrassa/como/primera/ciudad/donde/practico/baloncesto/c-31110.html