Ara toca explicar alguns dels records que jo he viscut personalment en l’escoltisme.
Vaig entrar a l’agrupament “Mossèn Homs” a finals dels 60 i el primer que recordo era la frase escrita en una de les parets del local i que deia: “procura deixar el món una mica millor de com l’hagis trobat” i des d’aquell moment sempre he intentat seguir el seu sentit.
Jo tenia que ser “llobató” per l’edat que tenia, però com que vaig entrar per un amic que ja era “minyó” vaig passar de categoria.
La meva primera colla (patrulla) es deia els “castors” i la meva primera sortida a la muntanya va ésser al Montcau. Si no vaig errat, el cap d’agrupament en aquells anys es deia “Sarrau” i amb el seu fill, en Manel Sarrau (avui a TV3), encara avui hem aconseguit mantenir l’amistat. Dels caps, que ens feien com de monitors, recordo en especial al Perich (a la foto amb perilla i bigoti) que fumava sempre unes cigarretes sense filtre, marca “Bisonte”, que no et deixaven respirar. La foto és dels “Pioners” de Mossèn Homs a principis dels 70.
El nostre lema era “sempre a punt” i els nostres ideals fer coses bones (B.O.) per la societat, créixer com a persones i cultivar l’amistat i l’amor per la natura. (fi de la primera part – més endavant hi tornaré, però per ara no us vull cansar).
Records de Terrassa 
Les beceroles de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs, ara Torrent les Bruixes
L’any 1954 a iniciativa del vicari de la parròquia, a la vegada consiliari dels joves i infants d’Acció Catòlica de Sant Pere, mossèn Manel Ametller, es crea un grup que aglutinava a 5 joves, Ramon Vidal, Antoni Izquierdo, Nuri Martí, Florenci Montaña i J. Perich per formar un grup escolta, aprofitant les sortides setmanals, normalment a la muntanya de Sant Llorenç, per ensenyar la doctrina de l’escoltisme. Aquest grup va durar relativament poc, ja que no va engrandir-se i els que el formaven els hi va faltar constància. A més, el seu promotor mossèn Manel va ser destinat a una altre parròquia.
Dos anys més tard, el 1956 mossèn Manel retornava com a beneficiari de la parròquia i es feia càrrec com a consiliari del Casal de Sant Pere. L’any 1957 es tornava a formà un petit grup d’escoltisme sota la direcció de Fermí Garcia. Joaquim Verdaguer i els germans Xavier Garcia i Jordi Garcia varen ser els primers llobatons i els que dissenyaren el fulard blanc amb franges verdes característic més endavant de l’Agrupació Mossèn Homs. El grup tampoc va durar molt, però l’any 1959 revifava el grup amb l’Antoni Izquierdo com a cap d’Agrupament i prenia el nom de Mossèn Homs.
En primer lloc, és una llàstima que hi hagi tantes inexatitudts, començant pel nom de l’Agrupament inicial; és refereix a mosssèn Norbert Font i Sagué (no Seguer). Capellà, espeleòleg, geòleg i molt vinculat familiarment a Terrassa.
Segonament, l’octubre de 1997 ja es va fer un “Recull de dades per a una història de l’Escoltisme a Terrassa”, promogut pel grup local d’Antics i Amics de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.
Ara el que caldria fer és un recull semblant de 1997 fins avui. És un suggeriment.
El tema de l’escoltisme m’apassiona, ja que jo vaig fer la meva promesa a Lorda, com Escout de França al 1956 i vareg fer tres grans campaments d’estiu (un mes cada un de durada), aquell any i els següents)