Aquest és el primer full que ens trobem desprès de la portada i no tinc vergonya de fer un sol comentari al text que surt a la part inferior de la fotografia del “Generalísimo” (sic!).
Us deixo a les vostres consciencies el judici que es mereix -podeu opinar si voleu -.
Hem arribat a la Festa Major just de l’any en que Franco va guanyar la Guerra Civil i la portada que aquí us mostro correspon a la “Hoja Oficial de Tarrassa – Fiesta Mayor 1939″ de data 1 de juliol.
Recordeu que Terrassa va ésser ocupada per les tropes franquistes el 26 de gener del 1939 i que el 10 de febrer ja es va donar per ocupada tota Catalunya.
Aquesta publicació no te desperdici i és una mostra fefaent de com de difícil seria la convivència entre els vencedors i el vençuts a partir de llavors.Observeu be la portada amb l’escut d’Espanya amb l’aguila i el “yugo y las flechas” representatius del feixisme nacional. En propers posts us posaré més continguts que us sorprendran per la seva cruesa.
Seguim col·leccionant programes de Festa Major i aquesta vegada tenim la del 1932 corresponent a l’època de la segona república i just un mes abans del intent de cop d’estat del general Sanjurjo a Sevilla.
Destacaré els següents actes: “Colossal concert per la banda Municipal al Passeig de García Hernández, amb la col·laboració dels Coros Clavé” (fixeu-vos amb el nom de l’actual Passeig Comte d’Egara); “Descobriment del nou Grup Escolar Torrella a la Rambla d’Egara” (joia del modernisme perduda per sempre més); “Ball al Círcol Egarenc, al Casino del Comerç, a la Fraternitat Republicana, a l’Orfeó Terrassa i al Centre Aragonès”; “Festa de d’infància i l’estalvi amb repartiment de llibretes de la Caixa d’Estalvis als menors de cinc anys”; “Festival Infantil i benèfic amb assistència del popular Sr. Toreski de Radio Barcelona”.
Ja he tornat de vacances i, per celebrar-ho, començaré amb un tema que tindrà continuitat en els propers dies: els programes de festes majors. Avui podreu veure la portada d’un programa de la Festa Major de Terrassa de l’època modernista (1910) i d’ell m’agradaria destacar els següents actes:
“Gran concurs d’orquestes en el Passeig”, “Solemne repartiment de premis als noys y noyes de les Escoles Municipals y d’estudis subvencionats”, “Balls d’etiqueta, a tots els Casinos y funcions de cinematògraf”, “Diana i cerca-vila per les Societats Aucelleres de distintes poblacions ab sos estandarts, acompanyats dels gegants, nanos, drac i ball de bastons”
Nota: la reproducció del text l’he feta copiant el català emprat en aquells anys i que és el que es va fer servir en el mateix programa de festes original.
Benvolguts amics, estic a punt d’agafar uns dies de vacances i espero que vosaltres també.
Durant aquest període, el blog quedarà una mica congelat.
Tingueu paciència que ja veureu com tornaré amb alguna sorpresa que segur us impactarà.
Sembla una tonteria però una cosa tant senzilla com el timbre elèctric també te el seu espai en aquests records de Terrassa.
Només recordaré que el primer timbre elèctric de la ciutat es va col·locar a la vidriera de la casa d’un rellotger anomenat Salvador Arch del carrer de la Fontvella, 18 bis el mes de març de l’any 1884.
En la imatge podeu veure un timbre antic de màrmol (de principis del segle XX).
En Josep Vallhonrat va sol·licitar el 23 d’agost del 1883 a l’Ajuntament de Terrassa la instal·lació d’un tub subterrani que posés en comunicació el seu despatx amb el seu domicili a la plaça major i aquest fet va fer que el consistori es comences a interessar pel tema de la telefonia.
El 26 de setembre del 1884 en Francesc Giralt va aconseguir instal·lar a casa seva (Sant Pau, 12) un micròfon de la casa francesa “Bréguet” (veure imatge), que permetia la comunicació entre una habitació i una altra de la casa.
Van passar uns quants anys i terrassa va deixar escapar l’oportunitat d’instal·lar una Central Telefònica, opció que si va obtenir Sabadell que hi va esmerçar més recursos. El 29 d’octubre del 1891 es va proposar una sub-central de l’estació concessionària de Sabadell i es va acceptar fer-la en el segon pis del carrer Fontvella, 65 (on hi havia la “Cuina Moderna”), començant el seu servei l’1 de gener del 1892.
La primer fàbrica que es va abonar al servei fou la casa Freixa del Vapor Busquets i el primer particular, en Francesc Giralt (Fontvella, 90).
La primera instal·lació d’una estació telegràfica a Terrassa es va fer el 5 d’octubre del 1865 al carrer de la Societat, 24. Aquest servei va quedar interromput per les revoltes del 67 i 68 i fins el gener del 1968 no es va poder restablir el servei des de la nova oficina del carrer del Nord, 6 primer pis, casa que servia també com a central de correus i que era coneguda com a “Cal Puig de la Bauma”.
Durant molts anys (del 1901 al 1923) l’oficina de telègrafs va estar al carrer de la Fontvella, 127 per desprès traslladar-se al carrer de Sant Jaume, número 50.
El telègraf elèctric (veure imatge) va utilitzar inicialment el sistema “morse” per la codificació dels missatges, una mena de codi de punts i ratlles (sons curts o llargs) que conformava el missatge que l’emissor enviava i el receptor rebia.
Aquest museu va ésser creat l’any 1889 pel seu director, en Joan Cadevall i Diars, coincidint amb el 25 aniversari de la inauguració de l’escola, anomenada Real Col.legi de les Escoles Pies.
Aquest museu mostrava col·leccions curioses d’Història Natural, maquinària de l’època i aparells de física i química que servien per fer pràctiques als alumnes de l’escola. En la fotografia (Arxiu Tobella) podem observar alguns dels animals dissecats que s’hi podien veure: un ós i un antílop africà. Ignoro que se’n va fer d’aquestes peces al llarg del temps.
Poc a poc aniré incorporant imatges que si be no són només de Terrassa, si que crec que ens aportaran records de la nostra vida a la ciutat.
En aquest cas he triat un àlbum de cromos de l’any 1966 “Vida i Color” que segurament molts dels que tinguin la meva edat recordaran haver fet. Amb aquestes col·leccions apreníem i ens divertíem. Els cromos eren petites obres d’art i les il·lustracions estaven molt ben fetes. Espero haver portat un bon record a tothom que va fer aquesta col·lecció de cromos i més encara si la va finalitzar. El “tingui” i el “falti” encara ressonen pels patis de molts col·legis ja que l’afició dels cromos és encara ben viva en la mainada. I vosaltres, quina col·lecció de cromos recordeu haver fet?
Comentaris rebuts