1000 visitants en 1 mes i mig

19 07 2007

1000 posts  Aquest “post” és només per agrair-vos a tots els que heu entrat en el bloc dels “records de Terrassa”. Espero que hi hàgiu trobat algun dels vostres records o be que us hagi servit per aprendre alguna cosa més de Terrassa.

La meva intenció és la de continuar i també la de convidar a qui ho desitgi que em faci arribar algun dels seus records a l’entorn de la ciutat. Aquest espai no vol ser un espai tancat; m’agradaria molt que fos una mica de tots. Fa poc mes d’un mes que vaig començar aquest camí tot sol i ara em dono conta que ja estic molt ben acompanyat per vosaltres, gracies.





L’Escola Social i els pecats (i 4)

18 07 2007

confessionari  L’Escola Social, tot i ser laica, en aquells anys (el franquisme era ben viu) no podia viure al marge del políticament correcte i en ocasions tenia que acceptar algunes de les regles socials de l’època.

En aquest cas em refereixo al temes religiosos. Mentre d’altres escoles feien missa diària (com a Can Colapi), nosaltres cobríem l’expedient amb anar-nos a confessar una vegada al mes a l’església del Sant Esperit. El problema era empescar-nos cada vegada quin pecats venials (de mortals crec que no en fèiem) li explicàvem al mossèn: que si haviem tingut “pensaments impurs”, que si ens havíem “barallat amb els companys”, que si havíem “contestat als pares”,… i tot plegat per aconseguir l’absolució a canvi d’un parell de parenostres i algun credo.

L’acte de la confessió era obligat si desprès volies anar a combregar (net de pecats) a la missa del diumenge (quina menjada de coco, deu meu!). L’únic que  m’agradava d’anar-me a confessar és que abans anàvem a esmorzar al frankfurt del carrer Sant Pere, que per aquelles dates havia obert les seves portes (recordo que va ser el primer que es va obrir a Terrassa).





L’Escola Social i el “sapo” (3)

17 07 2007

genaro castilla  El meu record d’avui el dedico al “Sapo”, nom carinyós que li donàvem els alumnes de l’Escola Social al professor Genaro Castilla, que segur molts terrassencs d’aquella època recordaran ja que era tot un personatge.

Va néixer a Salamanca i es va fer capellà. Al cap d’un temps per motius de salut va tenir que venir al sanatori de Terrassa; allà va ser atès per una monja de la qual es va enamorar fins al punt que si va arribar a casar desprès de demanar dispensa al Vaticà (tant ell com ella).

Jo els coneixia perquè van anar a viure al mateix carrer on jo vivia amb els meus pares i ells els van ajudar a incorporar-se en una ciutat que no coneixien i amb una vida seglar totalment nova. El Genaro era molt de dretes i recordo que gràcies a ell vaig aconseguir aprovar la “Formación del Espíritu Nacional”, cosa impensable, ja que jo era tan contrari a aquesta assignatura (sempre he estat bastant catalanista) que el professor que tenia em va agafar molta mania i un dia, fins i tot em va dir “mientras yo sea profesor de F.E.N. tu nunca aprobarás esta asignatura”(SIC). (continuarà).





L’Escola Social i els “vales” (2)

16 07 2007

Escola Social aula  Recordo que a l’escola hi havia un sistema de premi-càstig consistent en uns “vales”. Si feies els treballs be et donaven “vales” de més o menys valor en funció de la nota obtinguda i cada vegada que et portaves malament o no feies la feina be, tenies que pagar una “multa” valorada en un nombre determinat de “vales”.

Si et quedaves sense (a mi em pesava tot sovint) tenies que recuperar els “vales” quedant-te una hora desprès de finalitzar l’horari escolar. Si al finalitzar el curs tenies molts “vales” (quina ràbia feien els que en tenien!) podies canviar-los per contes o llibres. Hi havia qui traficava amb els “vales” però aquesta ja és una altra història. A la foto em podeu veure tal i com era una de les nostres classes. (continuarà)





L’Escola Social i el Sr. Artigues (1)

15 07 2007

Escola Social  Quan era petit els pares van decidir que aniria a l’escola social del Sr. Artigues.

Per poder-hi entrar et tenien que apuntar fins i tot abans de néixer i no crec que fos perquè valia molts diners sinó perquè era una escola molt petita i no hi havia gaires places lliures. L’escola ocupava un edifici al capdamunt del carret Topete i estava situada en un primer pis i crec recordar que només hi havia 6 classes: la del Sr. Artigués (director) la de la Pilar, la seva muller, la de cadascuna de les seves dues filles (la bona i la dolenta), la del Genaro Castilla (el “sapo” com l’anomenàvem de petits) i la de la senyoreta pepita.

I si hi havia més classes o més professors ja no me’n recordo. El que si que era especial era el pati, ja que no en teníem. L’hora d’esbarjo la fèiem en una sala enrajolada a l’interior de l’edifici i com que no podíem jugar ni a córrer ni a pilota, ens varem inventar jocs quiets: el futbol de botons (us enrecordeu dels botons de gabardina que servien de tiradors o dels anomenats flams?), els jocs amb cromos, les xives (sense forat),… quins records! (continuarà)





Círcol (cercle) Egarenc

14 07 2007

Glorieta C�rcol Egarenc En el darrer post ja parlava dels meus records d’aquest espai i especialment dels seus jardins. No en tinc cap fotografia però he trobat aquesta il·lustració de la Pilarín Bayés de la glorieta que hui havia en els perduts jardins. El “Casino de Artesanos” ocupava un edifici del carrer de Sant Pere, 48 i que es componia de dos pisos i terrat i amb un hort grandiós que donava al carrer de Sant Pau. Aquest Casino va decidir canviar de nom i es va triar el de “Círculo Egarense” i des del 29 de maig del 1886 va passar a denominar-se d’aquesta manera.Immediatament van decidir convertir aquella casa i els seus horts en un edicifi majestuós i el seu hort en un dels millors jardins de la ciutat, invertint en la millora 400.000 pessetes de l’època.

Deixeu-me destacar el seu saló de ball, punt de reunió de l’aristocràcia terrassenca. El 14 de març del 1920 és va catalanitzar el nom i això va ésser causa de que alguns socis es donessin de baixa i constituïssin poc desprès el “Gran Casino”.

Comentari rebut: Diu el Ricard Font que en el Cercle Egarec (nom normalitzat) es varen encunyar unes fitxes, que aquí podeu veure amb unes imatges facilitades per ell mateix.monedes-cercle-egarenc1 monedes-cercle-egarenc2





La falange a Terrassa

13 07 2007
Falangistes

concentració 1943

En el moment d’esclatar la guerra civil, de falangistes a la ciutat n’hi havia ben pocs, però un cop finalitzada la contesa la cosa va canviar i molta gent s’hi va apuntar per estar al costat del nou règim. Els antics militants s’anomenaven “camisas viejas” i als nous “adheridos”. També es van constituir el “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”, per donar cabuda als joves i a les dones dins del anomenat “Movimiento”.

La foto (Arxiu Tobella) correspon a una concentració del “Frente de Juventudes” al camp de futbol el 1943.