El mateix any 1952 es celebra a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional i el franquisme intenta donar bona cara a l’exterior i una de les coses que s’aconsegueix és el permís perquè el moviment escolta pugui sortir uniformat al carrer. Una setmana abans del congrés, els escoltes ja llueixen l’uniforme i aconsegueixen irritar als falangistes que comencen a amenaçar als caps d’agrupaments i a cremar locals.
El punt més alt de la violència es dona al 1954 en un campament general al Montnegre. Els ultres arriben en gran nombre i destrossen completament el campament. Mossèn Batlle era present en l’acte i el fet el va trastornar tant que als pocs mesos moria.
Tot i els fets es reconeix la delegació Diocesana d’Escoltisme i això representa el fi de la clandestinitat. El moviment escolta creix i a Terrassa es creen nous agrupaments a Sant Pere i als Escolapis i augmenta el de la Sagrada Família que havia nascut poc desprès del “mossèn Norbert Font i Sagué“.
L’any 1962 els escoltes organitzen tot el tràfec de la ciutat tot i que els mèrits se’ls emporten el Centre Social catòlic i les “Juventudes Falangistas”. En el seu punt àlgid, l’escoltisme a Terrassa va arribar a reunir un miler de joves (la foto és dels anys 70 en una imposició del fulard en un campament d’escoltes de Terrassa). (continuarà)
Deixa un comentari