L’Escola Social, tot i ser laica, en aquells anys (el franquisme era ben viu) no podia viure al marge del políticament correcte i en ocasions tenia que acceptar algunes de les regles socials de l’època.
En aquest cas em refereixo al temes religiosos. Mentre d’altres escoles feien missa diària (com a Can Colapi), nosaltres cobríem l’expedient amb anar-nos a confessar una vegada al mes a l’església del Sant Esperit. El problema era empescar-nos cada vegada quin pecats venials (de mortals crec que no en fèiem) li explicàvem al mossèn: que si haviem tingut “pensaments impurs”, que si ens havíem “barallat amb els companys”, que si havíem “contestat als pares”,… i tot plegat per aconseguir l’absolució a canvi d’un parell de parenostres i algun credo.
L’acte de la confessió era obligat si desprès volies anar a combregar (net de pecats) a la missa del diumenge (quina menjada de coco, deu meu!). L’únic que m’agradava d’anar-me a confessar és que abans anàvem a esmorzar al frankfurt del carrer Sant Pere, que per aquelles dates havia obert les seves portes (recordo que va ser el primer que es va obrir a Terrassa).
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts