L’Escola Social i el Sr. Artigues (1)

  Quan era petit els pares van decidir que aniria a l’escola social del Sr. Artigues.

Per poder-hi entrar et tenien que apuntar fins i tot abans de néixer i no crec que fos perquè valia molts diners sinó perquè era una escola molt petita i no hi havia gaires places lliures. L’escola ocupava un edifici al capdamunt del carret Topete i estava situada en un primer pis i crec recordar que només hi havia 6 classes: la del Sr. Artigués (director) la de la Pilar, la seva muller, la de cadascuna de les seves dues filles (la bona i la dolenta), la del Genaro Castilla (el “sapo” com l’anomenàvem de petits) i la de la senyoreta pepita.

I si hi havia més classes o més professors ja no me’n recordo. El que si que era especial era el pati, ja que no en teníem. L’hora d’esbarjo la fèiem en una sala enrajolada a l’interior de l’edifici i com que no podíem jugar ni a córrer ni a pilota, ens varem inventar jocs quiets: el futbol de botons (us enrecordeu dels botons de gabardina que servien de tiradors o dels anomenats flams?), els jocs amb cromos, les xives (sense forat),… quins records! (continuarà)