L’escoltisme a Terrassa (3)

31 07 2007

escoltes de Terrassa El mateix any 1952 es celebra a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional i el franquisme intenta donar bona cara  a l’exterior i una de les coses que s’aconsegueix és el permís perquè el moviment escolta pugui sortir uniformat al carrer. Una setmana abans del congrés, els escoltes ja llueixen l’uniforme i aconsegueixen irritar als falangistes que comencen a amenaçar als caps d’agrupaments i a cremar locals.

El punt més alt de la violència es dona al 1954 en un campament general al Montnegre. Els ultres arriben en gran nombre i destrossen completament el campament. Mossèn Batlle era present en l’acte i el fet el va trastornar tant que als pocs mesos moria.

Tot i els fets es reconeix la delegació Diocesana d’Escoltisme i això representa el fi de la clandestinitat. El moviment escolta creix i a Terrassa es creen nous agrupaments a Sant Pere i als Escolapis i augmenta el de la Sagrada Família que havia nascut poc desprès del “mossèn Norbert Font i Sagué“.

L’any 1962 els escoltes organitzen tot el tràfec de la ciutat tot i que els mèrits se’ls emporten el Centre Social catòlic i les “Juventudes Falangistas”.  En el seu punt àlgid, l’escoltisme a Terrassa va arribar a reunir un miler de joves (la foto és dels anys 70 en una imposició del fulard en un campament d’escoltes de Terrassa). (continuarà)

Anuncis




L’escoltisme a Terrassa (2)

30 07 2007

escoltes

En arribar la guerra civil es fusionen els “Escoltes de Catalunya” amb els “Boy-Scouts de Catalunya” i entre altres activitats preparen paquets per enviar al front.

Després de la guerra, hem d’esperar fins els anys 48 per tornar a trobar activitat d’aquests grups. En cases particulars es reuneixen els antics responsables d’aquests grups escoltes amb nous joves que desitgen recomençar l’activitat. Un petit grup demana d’entrar a Acció Catòlica i aconsegueix fins i tot la cessió d’un local al carrer del racó. Aquest és l’inici del nou agrupament “mossèn Norbert Font i Sagué“.

Tot sembla que va be, fins que en una acampada a Torrebonica coincideixen tres agrupacions diferents. Eren més de 150 joves i en aquelles dates(1952) aquestes reunions eren considerades delicte. La Guàrdia Civil s’hi va personar i els van detenir a tots, acusant-los de “separatistas y comunistas”.

Als nois els van deixar en llibertat desprès d’haver declarat i als caps d’agrupament van anar a parar a la presó. Gràcies a la intervenció del Dr. Castelltort només hi van haver de romandre 4 dies però van tenir que pagar 10.000 pessetes cadascun d’ells (penseu que se’ls va arrivar a fer “Consell de Guerra”).  (continuarà)





L’escoltisme a Terrassa (1)

29 07 2007
foto norbert

Norbert Font i Sagué

Jo he estat escolta de l’agrupament escolta “Mossèn Homs” de Sant Pere i ho dic amb tot l’orgull que puc.

Quins anys més feliços vaig passar i quins “valors” i “principis” vaig aprendre !

Començaré aquest apartat de l’escoltisme fent una mica d’història de l’escoltisme a Terrassa: L’any 1933 en Batista i Roca va organitzar a Can Carbonell un campament general on va convidar als diferents grups excursionistes que hi havia a la ciutat. Aquests es van entusiasmar pel nou model, diferent dels “Exploradores de España” de caire marcadament militarista i que funcionava des de feia anys a la península.

Aquests grups decideixen proposar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya fer una secció de “Minyons de Muntanya” i a l’octubre del mateix any 33 es constitueix l’Agrupament “mossèn Norbert Font i Sagué” (explorador del Sàhara, sacerdot i geòleg). És el que podeu veure a la foto. (continuarà).

Nota.- El nom de l’agrupament l’he corretgit gràcies a l’aportació de’n Francesc Clua que ens diu que en mossèn Norbert Font i Sagué era capellà, espeleòleg, geòleg i molt vinculat familiarment a Terrassa.





Anuncis de principis de segle XX (3)

28 07 2007

publicitat 12publicitat 10publicitat 9

En aquest cal destacar un ofici pràcticament en desús, el guarnicionista i la societat “La Soledad”, especialitzada en material funerari i que tenia la seu al cèntric carrer de “Gabatxons, 8”

He trobat molt interessant que Terrassa tingués també un vi de taula propi (us imagineu quin preu tindria avui una ampolla d’aquesta casa?).





Anuncis de principis de segle XX (2)

27 07 2007

anunci 6anunci 5anunci 4

Els anuncis que avui he triat porten cognoms ben coneguts: Paloma, Gassó i Alegre.

Fixeu-vos amb el servei de carruatges de luxe amb serveis especials per Matadepera i en que molts dels anuncis que estic reproduint és van fer a l’empremta Ventanyol de Terrassa





Anuncis de principis de segle XX (1)

26 07 2007

anunci 3anunci 2anunci1 

Ara encetaré una secció on només pretenc mostrar-vos la reproducció d’anuncis apareguts en la premsa local de comerços o industries de la nostra ciutat.

Espero que gaudiu veient que era el que es venia en aquelles dates i reconeixeu en ells alguns noms prou significatius de la nostra ciutat.

Fixeu-vos amb la imatge de l’interior de la tenda i en el català emprat en un dels anuncis. (continuarà)





L’Hostal del Fum

20 07 2007

hostal del fum  Avui he triat una fotografia de l’Hostal del Fum, un restaurant terrassenc de tota la vida. L’he triat per el record de moltes celebracions que hi he fet al llarg de la meva vida i pel tracte sempre tant correcte i professional tant del Jaume com del seu personal.

Els orígens de l’hostal daten dels darrers anys del segle XIX, essent aleshores una fonda per a traginers i a la vagada una tenda on es venia gra cuit. A l’establiment hi havien uns fogons que els mateixos clients utilitzaven per coure la carn i això feia que es generés una gran quantitat de fum. D’aquí li be que la gent l’anomenés la fonda o l’hostal “del fum”.

Els propietaris sempre han respectat aquest sobrenom popular, tot i que el seu nom oficial sigui “Restaurant Burrull”, nom que porta des dels anys 30 en que va passar a ésser propietat de la família Burrull.

Si us fixeu en la fotografia de l’any 1977 (abans de la reforma actual)  hi podreu observar la “anglesina”que des de sempre ha donat ombra a l’entrada i les senyals del pas a nivell amb barreres, que hi havia on ara hi ha la rotonda i que ocasionava llargues cues als automobilistes d’aquells anys.