El llibret del vigilant

22 06 2007

El Vigilante La reproducció que avui podeu veure correspon a un llibret que “el vigilante” repartia cada any, entre les cases del seu veïnat, per tal d’aconseguir unes propines durant les festes nadalenques.

Aquest llibret que avui us mostro és del 1958 i en ell, a més d’anuncis de l’època que us aniré mostrant en propers dies, hi ha tot d’informació útil de la ciutat: farmàcies, metges, taxis, horaris d’autobusos i trens, etcètera.

Aquest vigilant o sereno era una mena de vigilant de barri que cuidava del seu veïnat entre les 10 del vespre i les 6 del mati. Com a uniforme portaven una gorra de plat amb una jaqueta que canviaven per una mena de tabard a l’hivern, un fanal de mà i una mena de garrot, tot i que poc a poc van anar abandonant el fanal i el garrot.

Més antigament el vigilant portava un manyoc amb les claus de les cases que tenia que vigilar i picant de mans acudia i t’obria la porta. Cada vigilant tenia assignat un punt de parada en un lloc estratègic a fi de dominar el sector i en un lloc visible penjava el fanal, per tal que tothom sabés on trobar-lo, en cas de necessitat.





El Dia del Domund

22 06 2007

Domund Avui he triat aquesta imatge de 3 guardioles de fang amb els caps d’un negre, un indi i un, que no sé de quina raça pot ser, per recordar el dia del Domund que es va fer des dels anys 40 fins els anys 80 .

Jo anava a l’Escola Social del Sr. Artigues i la classe es dividia en 3 grups per tal de competir entre cada grup a veure qui era capaç d’aconseguir més diners per la seva guardiola.

Durant el dia del Domund també es feien captacions de diners pel carrer, en l’afany d’ajudar a les “missions”. Al principi, quan es feien servir encara aquestes guardioles en forma de cap d’indígena, hi havia la possibilitat de quedar-se la guardiola si s’aconseguien reunir 25 pessetes amb un termini de dues setmanes i, per que us en feu una idea, això era quelcom difícil per l’època.