Els capgrossos del 1922

29 06 2007

Nans del 1920 Avui comença la Festa Major 2007, de la nostra ciutat, i per celebrar-ho he triat aquesta fotografia (Arxiu Tobella) dels nans (així s’anomenaven) que hi havia a la ciutat l’any 1922 i que avui ja han desaparegut.

D’aquests nans només en sabem que ja existien el 1845 i que inicialment anaven uniformats i portaven garlandes i llances (1868).

Se sap que al 1898 es van encarregar uns nans nous.

El 1965 es va estrenar una nova col·lecció, ja anomenada de capgrossos, amb una ampliació el 1980. El primer capgròs de l’any va ser triat el 1982, tradició que perdura fins avui dia.





Llibret d’horaris Estació del Nord

29 06 2007

Horaris trens 1Horaris trens 2 Avui he triat un llibret d’horaris de l’estació del Nord de Terrassa de l’any 1923.

El més curiós és veure el nom de la companyia ferroviària, en aquest cas l’anomenada “Companyia del Nord” i no la RENFE com ens podíem imaginar. D’aquí ve el nom d’estació del Nord, no del fet que estigui al Nord de la ciutat, sinó per ésser l’estació de la companyia dels Ferrocarrils del Nord.

Fixeu-vos també que aquella època es podia arribar fins a Saragoça (quin català més curiós), Hendaia i Bilbao des de Terrassa.





El Ferrocarril del Nord

28 06 2007

Estacio del Nord En aquesta fotografia del 1920 (Arxiu Tobella) podem observar l’Estació dels ferrocarrils del nord de Terrassa i unes tartanes que servien de “taxis” a l’època. El primer tren va arribar a la nostra ciutat el dia 16 de març del 1856 (diumenge de rams).

El trajecte era sols d’aquí a Barcelona i per instal·lar la via es va tardar més de 2 anys, treballant-hi uns 500 operaris, entre els qui havien 200 presos.

Al principi funcionaven 4 trens diaris i el preu era de 12 pessetes el bitllet de primera classe, 9,50 el de segona i 7 el de tercera. Per facilitar als passatgers el poder ésser a l’hora que sortien els trens a l’estació, es va instal·lar un fil elèctric des de l’estació fins a una casa prop del campanar del Sant Esperit, per tal que les campanes avisessin mitja hora i un quart abans de les sortides dels trens.

El 3 de juliol del 1860 (dia de la Festa Major) es va inaugurar el trajecte fins a Manresa. L’any 1899 va resultar insuficient l’antiga estació i es va edificar l’actual, inaugurant-se el 21 de desembre del 1899.





El Teatre Principal fa 150 anys

27 06 2007

El Principal Miquel Vinyals i Galí i Antoni Galí i Coma entre d’altres, van fundar una societat i el 26 de juny del 1854 van adquirir els terrenys on actualment hi ha el Teatre Principal. La construcció de l’edifici va començar el 7 de maig del 1855. El Teatre es va inaugurar el 27 de novembre del 1857 (aquesta any ha complert 150 anys) amb el drama “ El castillo de San Alberto” d’Alejandro Dumas.

L’aspecte de la façana, com podeu comprovar en la fotografia (Arxiu Tobella), era senzillíssim, com acostumaven a ser-ho totes les construccions d’aquella època.

La reforma que li va donar l’aspecte modernista que tots coneixem (va costar 200.000 pessetes) es va inaugurar el 15 de desembre del 1911, amb la representació de l’opereta “Geisa” i els beneficis d’aquest dia es van repartir entre les cases de beneficència de la ciutat: 500 pessetes per la Junta d’Auxilis, 250 a l’Hospital – Casa de la Caritat i 250 a l’Asil Busquets.





Bitllets de Terrassa durant la Guerra Civil

26 06 2007

Bitllet d’1 pessetaBitllets de 50 ctsBitllet de 15 ctsBitllet de 10 cts

Durant la Guerra Civil les monedes fraccionaries van desaparèixer de la circulació i això va afectar greument l’activitat econòmica. Aquesta situació va obligar a molts ajuntaments (Terrassa també) a recórrer als anomenats “vals” o “bons” que podien ésser canviats en els respectius ajuntaments per bitllets del banc d’Espanya.

Els bitllets van ésser retirats oficialment de la circulació el 31 de març de 1938, però la majoria d’ajuntaments van ignorar la prohibició i van mantenir els bitllets fins al fi de la guerra, moment en que es van convertit en paper mullat i ja no valien per rés.

Aquest bitllets emesos per l’Ajuntament de Terrassa de 1 pesseta i 50 cèntims, es van emetre el 21 de maig del 1937. En canvi els de 15 i 10 cèntims es van emetre el 15 de novembre del 1937.





El pont de Sant Pere

26 06 2007

Pont de Sant Pere L’historia es remunta a l’any 1579 en que es van reunir els consellers de l’antic poble de Sant Pere per acordar la construcció d’un pont sobre el torrent de Vallparadis i encarregant l’obra al mestre Ramon Suris.

Les obres van sofrir moltes penalitats i retards ja que no hi havia prou diners per pagar-les i fins i tot els veïns (l’any 1916) es van veure obligats a treballar-hi un dia, portant-hi els materials que fossin necessaris i castigant-se amb 20 sous qui no prestés aquest servei.

Finalment, sembla que laconstrucció va finalitzar el 7 de gener del 1626 (amb 47 anys de retard). El pont té 19,30 m d’alçada, 57 de llarg i 3,5 d’ample.

El 12 de juny del 1918 es va presentar una moció per tal de transformar el pont en un terraplè i, desprès d’una forta discussió, es va rebutjar la proposta per 10 vots contra 8. Foto (Arxiu Tobella).





Plaça Major i façana Sant Esperit al 1883

25 06 2007

Plaça Major i Església Sant Esperit La foto (Arxiu Tobella) que he triat avui, és del 1883 i en ella hi podeu veure l’antiga façana de l’església del Sant Esperit.

Observeu l’antiga Plaça Major (avui Plaça Vella) on d’antic s’hi celebrava mercat cada dimecres, ja que aquest era el dia en que els obrers cobraven la seva setmanada.

En la data de la fotografia el mercat ja s’havia traslladat al Raval (segons acord del 24 d’octubre de 1861) per tal que no fos interromput el pas dels carruatges pels carrers de la Fontvella i Gavatxons. Posteriorment el mercat és va traslladar a la Rambla i desprès a la Plaça del Progrés, però de tot això ja en parlarem un altra dia.





Un anunci de Caixa Terrasa del 1958

24 06 2007

Caja de Ahorros de Tarrasa Un dels anuncis extrets de l’anterior llibret del vigilant és aquest de la Caja de Ahorros de Tarrassa. Fixeu-vos en l’escut de l’entitat i en el nom de Tarrasa que és com s’escrivia en l’època. També és pot apreciar que l’any 1958, Caixa Terrassa, només tenia la seu central i una Agencia a la Plaça del Triomf.

L’horari de l’oficina és quelcom diferent de l’actual, de 9 a 12,30 i de 4 a 6.





El llibret del vigilant

22 06 2007

El Vigilante La reproducció que avui podeu veure correspon a un llibret que “el vigilante” repartia cada any, entre les cases del seu veïnat, per tal d’aconseguir unes propines durant les festes nadalenques.

Aquest llibret que avui us mostro és del 1958 i en ell, a més d’anuncis de l’època que us aniré mostrant en propers dies, hi ha tot d’informació útil de la ciutat: farmàcies, metges, taxis, horaris d’autobusos i trens, etcètera.

Aquest vigilant o sereno era una mena de vigilant de barri que cuidava del seu veïnat entre les 10 del vespre i les 6 del mati. Com a uniforme portaven una gorra de plat amb una jaqueta que canviaven per una mena de tabard a l’hivern, un fanal de mà i una mena de garrot, tot i que poc a poc van anar abandonant el fanal i el garrot.

Més antigament el vigilant portava un manyoc amb les claus de les cases que tenia que vigilar i picant de mans acudia i t’obria la porta. Cada vigilant tenia assignat un punt de parada en un lloc estratègic a fi de dominar el sector i en un lloc visible penjava el fanal, per tal que tothom sabés on trobar-lo, en cas de necessitat.





El Dia del Domund

22 06 2007

Domund Avui he triat aquesta imatge de 3 guardioles de fang amb els caps d’un negre, un indi i un, que no sé de quina raça pot ser, per recordar el dia del Domund que es va fer des dels anys 40 fins els anys 80 .

Jo anava a l’Escola Social del Sr. Artigues i la classe es dividia en 3 grups per tal de competir entre cada grup a veure qui era capaç d’aconseguir més diners per la seva guardiola.

Durant el dia del Domund també es feien captacions de diners pel carrer, en l’afany d’ajudar a les “missions”. Al principi, quan es feien servir encara aquestes guardioles en forma de cap d’indígena, hi havia la possibilitat de quedar-se la guardiola si s’aconseguien reunir 25 pessetes amb un termini de dues setmanes i, per que us en feu una idea, això era quelcom difícil per l’època.








%d bloggers like this: