El llorer del pont del passeig

Aquest cap de setmana he anat a fer una passejada organitzada per la Setmana de la Salut Cardiovascular de Terrassa i he conegut a una Sra. amb el cognom Sort que m’ha promès explicar-nos coses desconegudes de la vida de les minyones de la Masia Freixa. Així que reculli el seu testimoni us l’explicaré des d’aquest espai.
Durant la passejada hem visitat el Museu Tèxtil, al castell i hem finalitzat al Parc de Vallparadís i d’aquí be el record que avui vull compartir amb tots vosaltres.
Just al passar per sota el pont del passeig la Sra. Sort m’ha explicat que quan van eixamplar les baranes del pont del passeig van tenir que tallar alguns arbres i que justament un dels que van tallar era un llorer que havia plantat la seva avia, que en aquells anys vivia a les cases del Sot del Pi (una barri situat quasi bé dins del torrent de Vallparadís) i que aquest fet li va produir una gran tristor.
Com que no tinc cap imatge del vell llorer us deixaré una imatge del parc feta avui mateix i on hi podreu apreciar la bellesa d’aquesta tardor.

La Fira al Passeig

fira al passeig 1924

L’Angelina Casas, de 85 anys, m’ha explicat que quan ella era petita la fira es feia al passeig i recorda que, a l’esplanada situada davant de l’actual mútua, s’hi instal·laven els “caballitos” o carrusel, la “noria”, les “barquetes” (fixeu-vos amb la foto del 1924 de l’Emili Crehuet) i també recorda que a l’altra cantó, prop de la presó i d’uns urinaris públics, que allí s’hi havien construït, s’hi practicaven els tirs d’escopeta. El que no recorda és si eren escopetes de balins o d’un altra tipus, però, el que si recorda és que es tiraven en direcció al torrent de Vallparadís.

A l’altra part del passeig, al cantó de la mútua vella, s’hi muntaven les casetes de joguines que mai faltaven en les fires d’aquells anys i també els típics “xerraires” que intentaven vendre de tot als més incauts. A la banda contraria s’hi muntava una mena de mercat ambulant, on s’hi venia de tot.

La “via-parc” de Vallparadís

Avui us porto una curiositat de l’any 1951, en que es va presentar un Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat de Terrassa que contemplava algunes actuacions curioses i que per sort mai es van arribar a fer.

De totes elles he volgut extreure la de la “via – parc de Vallparadís” que pretenia reomplir tot el torrent de Vallparadís de terra i construir-hi una mena de carretera rodejada de jardins, tal i com podreu comprovar en el dibuix que acompanya aquest article.

Aquest document crec que ha estat poc difós i potser a algú li causarà sorpresa, però us puc ben assegurar que no és cap broma i que aquesta proposta es va reflectir en aquest pla com una solució ben seriosa.

La proposta es fonamentava en que terrassa no té cap eix viari que travessi la ciutat de sud a nord (de fet avui encara no en té cap i ara amb la Rambla tallada encara menys) i que l’únic espai on es podia construir aquesta avinguda era precisament el torrent.

La via estava prevista que anés a un nivell inferior al dels carrers dels voltants i que l’accés fos per rampes pels vehicles i escales pels peatons. Mireu bé el dibuix i imagineu-vos com hauria quedat !

Aportació rebuda: El nostre amic, en Rafael, ens envia la següent aportació: “Seguint amb la línia del “via-parc” t’envio aquest retall del “TARRASA” del 8 de gener del 1951 en que es proposa fer un estadi al Torrent de les Bruixes del parc de Vallparadis. Si més no és curiós”.

Una auca de Terrassa del 1929 (7)

auca de terrassa del 1929 (7)

Passant per l’antic camí que travessava el torrent de Vallparadís ens indica que es dirigeix cap a Sant Pere i aquí no sé si el que vol dir-nos és que va cap a les esglésies de Sant Pere o cap a l’antic poble de Sant Pere.

Sigui com sigui, el podem veure admirant l’interior de les esglésies (crec que la imatge ens mostra l’interior de l’església de Santa Maria), de les que en destaca els apreciats retaules que per sort és van salvar de ser cremats, anys desprès, durant la guerra civil.

Sant Pere-1936

 

 

 

 

El banc del “si no fos” i els “samalers”

Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.