L’antic altar del Sant Crist

altar San Crist 1929

Avui recordarem l’antic altar del Sant Crist de Terrassa, esculpit l’any 1670 per en Pere Serra de Barcelona, d’estil barroc i que tenia una gran devoció pels habitants de l’antiga vila de Terrassa.
El venerat Sant Crist estava situat en aquest imponent altar de fusta esculpida en el que, al sòcol de la dreta s’hi podia veure l’escut d’en Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, el qual va fer construir aquest altar, mentre que al sòcol de la dreta hi figurava l’escut de Terrassa sobre fons d’or.
L’any 1885 es va fer una important restauració del Sant Crist, conservant de l’antic només la creu amb els seus accessoris de plata i alguns fragments de la imatge.
Del cambril de l’altar del Sant Crist cal remarcar els elegants relleus de fusta daurada entre els que sobresortien els de la Mare de Deu i Maria Magdalena.
Malauradament aquest altar va ser cremat amb als altres que hi havia a l’interior del Sant Esperit durant la Guerra Civil.

Nota.- Fascicle del dijous sant a Terrassa de 1932 enviat per el Ricard Font (veure comentaris)

El Corpus del 1963

Antigament la celebració del Corpus a Terrassa tenia dues grans fites, el divendres es celebrava a la parròquia del Sant Esperit i el diumenge a la Sagrada Família. El fet és que la Sra. Assumpció Ruera m’ha fet arribar una fotografia corresponent a la diada del Corpus del diumenge 16 de juny de 1963 i uns records associats a aquesta imatge de les catifes de flors que era costum fer a molts carrers de la nostra ciutat.

“Recordo que des del carrer Torrella fins més avall, en el carrer de Galileu els veïns vàrem fer una catifa de pètals de clavell blanc amb una vorada de ginesta i fulles de bruc. Al centre i amb clavells vermells vàrem dibuixar uns raïms cada 2 ó 3 metres. El fet és que la nostra catifa va guanyar el primer premi en el concurs que s’organitzava cada any entre els diferents carrers del barri de ca n’Aurell que participaven en la celebració del Corpus”. I afageix: “la preparació d’aquestes catifes ajudava molt a la unió entre veïns i era molt bonic l’ambient que s’hi respirava. També recordo que es va fer una altar de flors, prop del carrer Torella, i que al passar la cutodia s’hi feia una parada mentre un cor hi cantava una cançó a varies veus, que s’anomenàva motete“.

Comentaris: Agraeixo la possibilitat de mostrar aquesta imatge, mai publicada fins ara, i en la que podem veure bona part del carrer de Galileu, des de la plaça del Progrés fins a perdre de vista el seu final. A la dreta destaquen els arbres de la plaça i a l’esquerra un rètol de pepsi-cola que correponia al colmado de cal Garrigó (per cert, els Garrigó eren familia de Msn. Cima). També podem apreciar l’antic adoquinat del carrer i algunes cadires preparades per veure passar la processó. Cal indicar que la processó es feia per la tarda i que si bé hi havia carrers que per confeccionar les catifes feien servir serradures tenyides aquí ens trobem amb una catifa feta de flor natural.

L’ordre de la processó era el següent: primers els gegants nous, els cap-grossos i el drac antic (avui desaparegut), desprès la banda de cornetes i tambors de les escoles Salesianes, la Creu Parroquial i els nens que aquest any havien fet la primera comunió de les escoles de la demarcació parroquial, seguit d’una representació de les 6 parròquies del terme municipal, gremis, entitats i associacions piadoses amb les seves respectives banderes si estendards. Llavors venia el pendó oficial confiat a l’Agrupació Cultural Sardanista de la Sagrada Família, porta pel seu president. El seguien les escolanies de la parròquia i del seminari menor Carmelità i la Schola Cantorum Parroquial. Representants del clericat regular i secular de la ciutat. I un grup de guàrdies civils al voltant de la custodia d’or plata i pedres precioses, sufragada pels feligresos i obra del orfebre Sr. Ramon Suñé, utilitzada en la processó per primera vegada i portada en tabernacle per 4 sacerdots. La processó era presidida per Mossèn Albert Viladrich Vandrells acompanyat per la Junta Parroquial i com a màxim representant de les autoritats civils i va participar el regidor Sr. Manel Tobella i Marcet (el que posteriorment va crear l’arxiu Tobella) en representació de l’alcalde. També podem destacar la presencia del capità de la Guardia Civil, el comissari de policia, el cap de la brigada sanitària de la creu Roja amb una esquadra de portalliteres. Tancava el seguici la banda Municipal dirigida per el Sr. Enrique Garcés i un piquet de la policia municipal vestits de gran gala.

Un cop retornat el Santíssim al temple es van beneir als presents sota els acords de l’himne nacional.

26 de gener, dia festiu a Terrassa

El dia 26 de gener segurament serà recordat per molts terrassencs perquè en època franquista era festiu. De fet es celebrava el “dia de la liberación” i és que aquest dia els nacionals van entrar a la ciutat i segons ells la van lliberar de ves a saber què (a la dreta podeu veure una crònica de com van anar els fets publicada l’any 1949 en versió franquista).

Aquesta diada, com podeu suposar, era molt celebrada pels guanyadors i ja des de la primera edició del 1940 (veure anunci del Terrassa Información) s’hi van fer un seguit d’activitats de tot tipus.

L’any 1940 ja es parla de que el dia es festiu i que tothom haurà de tancar, de 3 a 5 de la tarda, sense excepcions fora  de les farmàcies de torn. També es fa una crida especial perquè els locals més emblemàtics de la ciutat engalanin i il·luminin les seves façanes durant els dies 26, 27 i 28 i que tinguin connectats els aparells de radio en l’emissora Radio España de Terrassa des de la una i mitja de la tarda fins les deu de la nit. Aquest primer any la celebració es va reduir a llençar uns morters des del pati de l’ajuntament i que una banda de cornetes i tambors de la Falange executés el toc de retreta en diferents punts de la ciutat. Pels joves es va fer una sessió al cine Catalunya, l’endemà dia 27 que era dissabte, amb la projecció de les interessants pel·lícules: “Presente” i “Hacia la nueva España” i com a curiositat direm que l’entrada era gratuïta si anaves vestit de falangista.

Uns anys més tard la festa ja s’havia institucionalitzat i era de caire més lúdic. Destacarem que un grup de falangistes feien guàrdia davant del monument dels caiguts (en la imatge de la dreta, del 1949, podeu veureuna foto central amb uns nois davant del monument),  també es feia una missa amb les autoritats al Sant Esperit entre altres actes (si voleu podeu veure el programa d’actes del 1956 en un article similar, publicat en aquest bloc fent clic aquí).

Per cert, en aquesta diada del 1949 es va inaugurar el nou edifici de la mútua al passeig (l’antic, no el gratacels).

125 aniversari de “Les Teresianes”

Aquest any es celebra el 125 aniversari d’una entitat poc coneguda a la nostra ciutat, es tracta de ”l’Arxiconfraria Teresiana de Terrassa”. Pocs anys, desprès d’haver-se atorgat a la vila de Terrassa el títol de ciutat i des de la parròquia del Sant Esperit es va fundar l’Arxiconfraria de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús l’any 1884.

Aquesta entitat era coneguda popularment amb el nom de les Teresianes i la labor que en aquells anys tenia era la formar noies en la fe cristiana. Podeu veure un retall del diari “Crònica Social” del 1917 on ens parla de les “escoles dominicals” regentades per aquesta mateixa fundació.

En la foto també podem veure el local que aquesta entitat va tenir al cèntric carrer de Sant Jaume. La celebració del 125 aniversari ha estat una conferencia del Sr. Joan Antoni Pujals a la sala capitular de la catedral sobre la historia d’aquesta confraria.

La processó del Sant Enterrament (1)

misteri de la pietat

La Setmana Santa, fa uns quants anys enrere, era un xic diferent ja que a Terrassa es celebraven molts actes religiosos que avui han desaparegut.

Com podreu comprovar en un anunci publicat el dia 1 d’abril del 1958, l’alcaldia dictava tot un seguit de disposicions d’obligat compliment per tots els ciutadans: vull destacar la prohibició del trànsit rodat en tota la ciutat, fins i tot el dels autobusos urbans. Igualment quedaven suspesos tots els espectacles i es tenien que tancar els bars i cafès durant la tarda del divendres sant.

Es demanava que, durant el pas de la processó del “Sant Enterrament”, els veïns il·luminessin els balcons i les finestres de les cases per on passes, amb espelmes i fanals d’oli.  Aquesta processó sortia, el divendres sant, (tot i que anys abans sortia el dijous sant, com podeu comprovar en els anuncis  en que es menciona la processó en dijous) a les 9 del vespre del Sant Esperit i recordo que els pares m’havien comentat que qui hi volia assistir s’hi tenia que inscriure i pagar una mena d’almoina. Molts confrares que anaven a cara destapada, portaven una túnica negre amb cua, uns guants blancs, una ruixa (una mena de coll blanc)  i uns ciris gruixuts anomenats atxes “Hachas”, d’altrès portaven un “cucurutxo” que els tapava tot el cap. El pare del seu vestit per la processó en deia la “vesta“.

Els passos (a Terrassa s’anomenaven “misteris”) que formaven aquesta processó eren: “La Vera Creu”, “El Sant Sopar”, “L’Oración a l’Hort”, “La Flagel·lació”, “L’Ecce-Homo” (inaugurat de nou el 1956), “La Creu a l’espatlla”, “La Verònica”, “El Sant Crist”, “La Pietat”, “El Sant Sepulcre” i “La Soletat” (passos de desprès de la guerra civil), acompanyats d’un cor anomenat del “Miserere”. L’altra element característic de la nostra processó eren els “Armats“, formats per un grup de soldats romans amb el seu capità “Manaia” al capdavant (veure post anterior).

La processó feia el recorregut pel carrer de l’església, del Vall, Major, Font Vella, Passeig, Sant Antoni, Creu, Sant Pere, Raval, Unió, Major i Plaça d’Espanya (Plaça Vella). El pare m’explicava que en alguns llocs del recorregut s’instal·laven cadires que es llogaven al preu d’una pesseta, tot i que molta gent treia les seves cadires de casa.

A altres parròquies de la ciutat també s’hi feien actes similars, com a la Sagrada Família amb la processó de la “Hermandad del Santo Cristo de la Agonia y de Nuestra Santísima Madre de las Penas” o els “Via Crucis” de Sant Pere o de la Santa Creu, entre altres actes litúrgics de diverses esglésies de la ciutat o d’escoles pertanyents a ordres religioses.

Una auca de Terrassa del 1929 (4)

auca de terrassa del 1929 (4)

Aquí podem veure que es fa esment a les obres de la nova façana del Sant Esperit, començades l’any 1920 i que pel que sembla es van allargar bastant temps.

Sembla que el foraster te ganes de caminar i ara decideix pujar pel carrer de la Fontvella, del que en destaca el seu caire comercial, tot indicant-nos que podrem trobar-hi qualsevol “meravella”.

Fixeu-vos amb el bonic fanal que il·luminava aquest carrer.

Històries de la Plaça Vella (5)

plaça Major i façana antiga de l'esglèsia

El 26 de febrer del 1920 van començar les obres per fer la nova façana del Sant Esperit .

El 1925 s’hi van afegir parterres amb rosers i nous fanals donant-li un aspecte d’allò més bonic. L’artística farola inicial (la que podeu veure al mig de la plaça en una foto anterior al 1919) va ser traslladada a la plaça del Progrés fins l’1 de gener de 1929 en que va ser retirada definitivament per poder instal·lar un circ eqüestre i ja no se’n va saber mai més rés.

plaça de la república 1935

A l’altra banda de la plaça, l’antiga casa Pons (botiga de garlandes i candeles), que ja existia a principis del 1700 va ser enrunada per construir-hi l’edifici de la Telefònica (1930).

A la cantonada amb el carrer de Gavatxons hi podem destacar Cal Sastre Badrinas (desprès Cal Jorba inaugurat el 1923).

En aquesta plaça també s’hi van celebrar les fires des de l’any 1338 fins l’any 1933 en que foren traslladades a la FontVella, desprès al passeig i posteriorment a la Rambla (1937).

Fira a la FontVella

En aquesta fotografia podeu observar una de les fires que es celebraven a la Fontvella (segons en Baltasar Ragón, en el seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides – del 1929).

Històries de la Plaça Vella (1)

Avui iniciarem una col·lecció de 6 capítols dedicats a la Plaça Vella i vull dedicar-los al Rafael, que em va facilitar bona part de la documentació que he fet servir per redactar-los i al Ricard, que també hi ha col·laborat.

El document més antic que es conserva és del 1237 i correspon a una documentació notarial que esmenta lper primer cop la “platea ville Terracie”. D’aquells anys se sap que a la plaça hi havia al menys dos hostals, el d’Alberiques fent cantonada amb el carrer de Cantarer i el de Bernat ça Torra fent cantonada amb el carrer Major. Del antic hostal d’Alberiques només en queda un finestral del 1382 que estava situat al balcó del desparegut Meson de los Arcos i que avui  encara podem observar en un racó del nou edifici que s’hi ha construit.

També podem citar un document del 1569, en el que es parla de tapar un pou que hi havia al mig de la plaça i  un altra del 1575 en que s’acorda fer un porxo on mesurar el blat.

Segons diuen els historiadors, en aquesta plaça hi havia una església anomenada de Sant Fruitós amb una capella dedicada a la verge del Roser a la que els vilatans li tenien molta devoció. (tanta que fins i tot molta gent l’anomanava l’esglèsia del Roser). Aquesta església va ser enrunada el 1601 traslladant el culte a la nova esglèsia del Sant Esperit i Sant Pere.

La plaça ha tingut molts noms al llarg dels anys; primer s’anomenava solament “La Plaça” ja que només n’hi havia una, desprès “Plaça de la Constitució”, (en honor a la constitució de Càdis anomenada “La Pepa” del 1812), “Plaça Major”, “Plaça Vella” (quan es va traslladar el mercat a la Plaça Nova – Mercat de la Independència al 1908), “Plaça d’Espanya”, “Plaça de la República”, “Plaza Mayor” (als anys del franquisme) i de nou “Plaça Vella” que és com la coneixem avui en dia.

plano plaça major principis S.XIX

A principis del segle XIX la “Plaça d’Espanya” feia un petit rectangle que s’eixamplava per la part del carrer de Cantarer. La cantonada del carrer de l’església s’avançava deixant tapada la façana del temple. En aquest lloc hi havia un porxos on hi venia la carn i al primer pis hi havia la Casa de la Vila.

El 1851, el propietari d’aquest edifici, en Bonaventura Piera, fabricant de xocolata, que tenia la seva botiga a cal baró de Corbera, volia traslladar-hi la botiga i fer-hi obres i l’Ajuntament va aprofitar per obligar-lo a construir un casal més enrere, de manera que van desaparèixer aquests porxos i es va deixar visible la façana del Sant Esperit (veure plano adjunt).

Enterrament d’en Pere Font Batallé

A la fotografia, cedida per en Ricard Font de la seva col·lecció particular, podem observar el carro mortuori que van llogar per l’ocasió de l’enterrament del conegut fabricant Pere Font Batallé, davant de l’església del Sant Esperit..

Aquests carros es llogaven a Barcelona i en aquesta ocasió podem veure el que es considerava un dels més elegants i senyorials d’aquells temps, tot i que encara n’hi havia un altra de més fastuós, anomenat “La Frederica” i que portava 4 acompanyants vestits com el de la fotografia, dos al “pescant” del carro i dos més a peu acompanyant-lo.

La Fira de Santa Llúcia i les modistes

El dia 8 de desembre era el dia en que s’estrenaven els abrics i la roba d’hivern i més o menys per aquestes dates s’inauguren les anomenades Fires de Santa Llúcia (tot i que la diada és el dia 13), que a la nostra ciutat s’ha vingut fent a la Plaça Vella.

La Festa de Santa Llúcia era especialment celebrada per les modistes ja que és la seva patrona.

Desprès de la missa del rosari cantat que es feia a l’església del sant Esperit, es cantaven els goigs de Santa Llúcia. Fixeu-vos si era important aquesta celebració que en els anys 50-60 es feien concerts, balls de sardanes, òpera i balls de saló. També es van organitzar durant anys els concursos de vestits de paper.

La Fira tots la coneixem, ja que segur que de petits o de grans hi hem passejat i hem acabat comprant-hi una figureta, abans de terrissa i ara segurament de plàstic. Però del tema dels pessebres i del Nadal ja en parlarem un altre dia.