Goig de Sant Galderic

Sembla que el tema dels Sant té continuitat i ara, gràcies al Ricard Font que ens ha enviat un goig dedicat a Sant Galderic podem apreciar la imatge d’aquest sant, tot i que el goig en questió no ha estat editat a Terrassa.

En aquest sentit, em plau informar-vos que el dissabte, 17 d’octubre a les 20:00 h., tindrà lloc un nou acte, dins de la celebració que aquest any fa la Fundació Terrassenca Sant Galderic, que consistirà amb una missa a la parroquia de Sant Josep de Terrassa i que, un cop finalitzada, s’obsequiarà a tots els assistents amb un goig de Sant Galderic, un pom d’espigues de blat i una coca beneïdes.

Us prometo penjar, en aquest mateix record, la imatge del goig que es lliuri en aquest acte.

Tal i com varem prometre aquí teniu el goig terrassenc de Sant Galderic:

Xocolates Ortí, Piera i Brugueras i els cromos (2)

Pere Munill

En aquest segon post i que serveix de continuació a l’anterior el dedicaré a publicar uns quants cromos, la majoria corresponents als jugadors de la lliga catalana i, com podreu veure, n’hi ha uns quants que jugaven al Terrassa F.C.

Tots ells es van publicar en les col·leccions promocionals de la xocolata “Piera i Brugueras”.

Comentari: Segons sembla els cromos no els promovien les marques de xocolata sinó editors que els venien i hi afegien el nom de la marca com si es tractès de publicitat. I finalment una descoberta del Ricard Font: darrera d’un dels cromos ha trobat el segell de la marca Piera i Brugueras que aquí us reprodueixo.

Personatges populars de Terrassa (2)

capgròs cantinflas

Aquest cap de setmana el Ricard Font ens ha volgut oferir un recull de personatges terrassencs del que us en faig cinc cèntims. Diu en Ricard: “Recordo altres personatges típics, com eren: En Jaumet de can Boada, una mica liró. L’esquiador, que era coix i que venia tabac a la plaça de Mn. Cinto, Verdaguer i que li havien posat aquest mot pels dos pals que duia per caminar, també un srenyor molt baixet, però completament proporcionat, que venia perfums i navalles als barbers, un municipal anomenat Toribio que àdhuc va multar a la seva dona per tirar aigua bruta de fregar al carrer; darrerament dues dones mare i filla molt brutes que recollien ferralles i papers amb un carretó; diuen que quan van morir no es podia entrar a casa seva, tal era la quantitat de brutícia que acumularen.

Seguint amb el personatges típics, recordeu el Cantinflas un xicot de Can Boada que anava caracteritzat com el còmic mexicà. La Molinillos, una dona que feia molinets de vent amb un bastonet i paper i els venia a un duro. El capuchino, un captaire vestit com un frare amb caputxa que dormia sobre uns cartons sota la porxada del Centre Cultural i que si volies parlar amb ell no podies ja que tenia una mala llet de campionat. També n’esmentaré alguns que encara son vius: El bufa-bosses un xicot que posava dissolvent tipus toluè, en una bossa i el respirava anant sempre col•locat, tot i que darrerament crec que s’ha rehabilitat. El Matraca, home que va vestit estrafolàriament, melena, barret i pantalons curts i que canta i balla per carrer tot i que el seu caràcter no és massa afable. També l’Antonio, menys conegut, però cal dir que és un tipus molt curiós, de caràcter amable i que recull ferralla pels contenidors i a les fàbriques que n’hi guarden. Viu en la caseta un hi havia el guardaagulles o guarda barreres a Olesa i ve en tren cada dia a Terrassa a feinejar; la gran avantatge que té és que el drapaire Alagón és al sud de la ciutat i així de buit va carrer amunt i de ple tot és baixada. Ja continuaré si en recordo més i us demano a tots el que ho llegiu que si en recordeu més ho digueu.”

Comentaris: Gràcies Ricard per recordar-nos aquest munt de personatges i deixem afegir que jo recordo haver vist al Matraca pagar alguna consumició amb dibuixos que fa ell mateix. Tambè dir que en Cantinflas es deia Juan Colomera, nascut a Terrassa l’any 1950 i nomenat capgròs de l’any el 1990; i de la Molinillos, dir-vos que la recordo vestida amb una bata i que xiulava d’una forma molt peculiar (va morir el 2006).

La processó del Sant Enterrament (4)

Avui publicaré uns nous documents, aportats per en Ricard Font, consistent en un opuscle de 1932, editat per la confraria del Sant Crist, del qual s’ha escanejat en diverses pàgines. Aquesta confraria ja en vaig fer esment en el primer post d’aquesta col·lecció sobre la processó del Sant Enterrament.

En un dels documents podreu apreciar una fotografia de la “prodigiosa imatge del Sant Crist” que tanta veneració tenia dins i fora de la Vila, així com els goigs del mateix Sant Crist, entre altres documents i gravats que ens parlen de la devoció dels confrares d’aquells anys.

Per cert, algú coneix algú que hagi estat membre o encara ho sigui de la confraria del Sant Crist?

La processó del Sant Enterrament (3)

Sant Sopar 1930

Sembla que el tema de la processó de Dijous Sant continuarà… doncs he rebut unes fotografies escanejades, de part del Ricard Font, que crec que poden ajudar a il·lustrar els articles anteriorment publicats. Com veureu es tracta d’alguns dels passos més característics de la processó:

La Flagel·lació – L’Ecce Homo – El Davallament de la Creu – La Creu al Coll – Clavat a la Creu – Sant Sepulcre – Coronació d’espines - Oració a l’Hort i La Pietat. La darrera imatge correspon a N.S. dels Dolors (veure comentari del Ricard).

Les fotografies pertanyen a un opuscle del 1930, de manera que es tracten dels passos despareguts durant la guerra civil. Si algú pot aportar més dades sobre aquestes imatges us ho agrairé.

També vull agrair al Rafael Aróztegui la fotografia del pas “Sant Sopar” (al principi d’aquest post) que, segons ens indica, és del 1930 (Petit) i , tal i com ens indica, al fons es pot apreciar el que posteriorment seria el “Mesón de los Arcos”, en aquells anys “Bar Pirineo”.

El Carnestoltes i en Frederic Segués

És evident que Terrassa té una gran tradició carnestoltesca i sembla que els carnestoltes d’abans de la guerra civil eren coneguts forà de l’àmbit ciutadà. Avui li vull retre un homenatge amb aquesta fotografia, del Ricard Font, on podem veure una carrossa del carnestoltes en la seva desfilada pels carrers de Terrassa.

La data és incerta, però amb tota seguretat és d’abans de la guerra i el lloc on es va fer la fotografia és justament a la placeta de Saragossa. Un dels “pierrots” que va a la carrossa és en Frederic Segués i Autonell, el propietari de la coneguda bòbila de cal Segués, situada just darrera de l’escola pia, un lloc anomenat el turó de l’argila i justament el lloc (carrer Vallhonrat) on visc en l’actualitat.

Els “records” a la Radio Municipal

programa de radio a la plaça vella

Aquest passat dissabte els de la Radio Municipal van decidir engegar un programa estiuenc sobre temes molt diversos que s’emet en directe des de la plaça Vella i m’hi van convidar per explicar algun dels records o anècdotes de la ciutat que he anat publicant en aquest blog. Cal dir que l’anècdota triada per aquest primer programa va ser la del “banc del si no fos”.

A resultes del programa, vull destacar la tertúlia que varem muntar entre el Sr. Francesc Palet i el Sr. Ricard Font i on van sortir moltes altres anècdotes que espero poder-vos explicar en aquest espai en els propers dies. El dissabte aquesta tertúlia la vaig continuar amb el fotògraf Sr. Rafael Aróztegui, que em va aportar material per preparar l’anècdota del proper programa. Aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots ells, i a tots els que poseu comentaris en aquest blog, ja que sense vosalltres seria impossible fer realitat aquest espai dels “records de terrassa”.

El programa és farà, de nou, tots els divendres de juliol i l’espai dels records s’emetrà entre les 18 i les 19 hores, en directe, des de la plaça Vella.