Els resultats de futbol (1)

Ens comenta el Josep Badrenas: “Recordo amb especial carinyo, que els diumenges al vespre, pel carrer es venia un fulletó que s’editava a Terrassa, on es publicaven els resultats de futbol de la jornada, amb la quiniela i les classificacions. Els xavals venedors cridaven “!!!Resultados de hoyyy…Compruebe su quinielaaaa!!!! A cada cantonada hi havia un venedor, i també recordo que anaven amunt i avall de la rambla.

La gent ho comprava, a una pesseta, per comprovar la seva quiniela i saber que havia fet el Terrassa o el seu equip favorit. També hi havien resultats de basquet i d’algun altre esport de la jornada i la resta de contingut era majoritàriament publicitat.

Nosaltres, que vivíem al barri de Sant Pere, al carrer Ample, algun diumenge havíem “baixat a Terrassa” a comprar els “Resultados”, per comprovar quants resultats teníem a la quiniela, i sempre n’encertàvem menys dels necessaris per tenir premi. Els premis eren més o menys com els d’avui, però amb imports proporcionals a l’època. De fet haig de dir-vos que mai ens va tocar res.

Nota personal: Jo recordo que el pare comprava la llista de resultats a la sortida del cinema, especialment recordo els venedors situats al costat de les escales del “Rambla”. La reproducció dels fulletons del “Compruebe se quiniela“, que il•lustren aquest record, han estat possible gràcies a la inestimable col•laboració del Sr. Rafael Comes i corresponen als anys 1951 i 1966. Com podreu comprovar hi ha una gran diferencia en els dos documents: el del 1951 porta propaganda de cases comercials i el del 1966 no en porta cap.

Els venedors de tallades de síndria

Avui comença la Festa Major de Terrassa i crec que aquest record us farà venir a la memòria moltes coses.

Recordo que, de petit i en aquestes dates, a la Rambla i potser en algun altre indret s’instal·laven unes tendes de lona al bell mig de la rambla ( recordo que n’hi havia una a l’altura del mercat) en les que hi venien síndries i melons sencers i a tallades. Als menuts ens agradava força que els pares ens compressin una tallada ben grossa i ens la poguéssim menjar mentre passejàvem pel carrer. Recordo que els venedors deien alguna cosa similar a: “compreu síndries”, “menjareu, beureu i us rentareu la cara”.

parada a la Rambla

I us puc ben assegurar que al menys la cara quedava ben rentada. El que no tinc clar és que passava amb la roba doncs devia quedar ben tacada del suc que anava degotant de la tallada.

La foto no correspon a Terrassa, però reflexa la imatge dels venedors ambulants que apilaven sota el tendal les seves síndries tot esperant que algú els hi anés a comprar.

El Rafael A. ens aporta una foto de la parada que es va endur la riuada del 1962 (si mireu el comentari adjunt el Ricard ja en feia esment).

Festa Major del 1943

Avui torno a publicar una col·lecció de portades del llibrets editats en motiu de les Festes Majors de la nostra ciutat. Començarem per aquest de l’any 1943 que reprodueix un dibuix d’una canonada d’aigua i que vol significar el fet de la portada d’aigua del riu Llobregat que va tenir lloc aquell mateix any i de la que ja us en vaig parlar en un post anterior..

Així un dels actes de la Festa Major va ser la benedicció a Ullastrell de l’estació elevadora i de la sala de màquines, a més d’una reunió entre les autoritats amb els dirigents de la Mina a Can Boada del Pi, lloc on es rebien les aigües en uns dipòsits de reserva que encara podem veure avui en dia.

Us reprodueixo una de les pàgines del programa amb la programació dels cinemes La Rambla i Recreo on destaco l’estreno de “Luz de Gas”.

La riuada del 1962 (5)

- continua – Desprès de curar al pobre senyor del mal de queixal el pare ens va fer sortir a tots de casa per què ens donéssim conte de la desgracia que havia causat l’aiguat a la ciutat.

Varem anar cap a la Rambla i l’espectacle era dantesc, recordo que davant del cinema la Rambla les cases havien perdut la seva façana i es podia veure el seu interior. El nivell que l’aigua havia agafat era impressionant i amb la quantitat de fang que es veia semblava que mai més tornaríem a veure la ciutat neta. Les fabriques que donaven a la Rambla tenien els tallers inutilitzats per l’agua i els fang i els magatzems de fil o roba tenien tot el material directament per ésser tirat a les escombraries.

En moltes cases es veien persones treien galledes d’aigua bruta de fang i intentant netejar el poc que havien pogut salvar dels seus mobles o estris casolans. Feia molta pena tot, les cases enrunades, la gent bruta de fang, persones que ploraven, en fi un dia per oblidar i això que encara no sabíem que havien mort centenars de ciutadans en aquella riuada tan devastadora.

Per tornar a casa varem baixar fins al final de la Rambla i al costat del pas a nivell que hi havia a la carretera de Montcada, recordo que hi havia un munt de runa, arbres i cotxes encastats en un pal que havia resistir la riuada. Dies desprès crec que s’hi va trobar una persona morta dins d’aquell munt de ferralla.

(en les fotos podem observar la magnitud de la tragedia) – continuarà -

La riuada del 1962 (4)

- continua – El pare ens explicava que, des de l’estació dels Catalans, va veure persones agafades als arbres de la Rambla i que algunes al cap d’una estona ja no hi eren, possiblement engolides per la riuada.

Una de les visions curioses diu que va ser quan van veure passar surant per damunt de l’aigua uns cossos nus que semblaven persones ofegades. Desprès de la sorpresa es van donar compte que eren els maniquins del Glendor (establiment de roba) i que s’havia endut la força de l’aigua.

Tota una nit pensant en com acabaria aquella tragèdia i que els hauria passat als demès familiars van acabar fent que el pare sempre més tingués por a les turmentes i especialment als llampecs i trons.

El millor de tot, segons ens va explicar el pare, va ésser la solidaritat dels qui van estar atrapats aquella nit a l’Estació i que gràcies a ella es van poder salvar tots.

(en les fotografies podeu veure l’esvoranc del carrer Cervantes i el testimoni d’una persona engolida per la riuada) – continuarà -

La riuada del 1962 (3)

- continua – El pare quan va arribar ens va despertar a tots (menys a la mare i al senyor amb el mal de queixal que havien passat la nit amb una angunia terrible.

El pare ens va explicar que havia acompanyat un amic a l’Estació dels Catalans i que allà s’havia convertit en una mena de trampa per els qui s’hi havien aixoplugat.

Va explicar que al poc de ser-hi, el nivell de l’aigua que baixava per la Rambla va començar a pujar i va decidir esperar-se per no mullar-se els peus al travessar-la.

Aquesta va ésser una decisió equivocada ja que en comptes de baixar el nivell va anar pujant fins al punt de que la gent va tenir que pujar sobre una mena de quiosc de fusta que va arribar a surar com una barca per l’estació.

D’altres es van enfilar a les baranes de ferro agafats als barrots i demanat socors al veïns del carrer Vinyals que res hi podien fer.

L’aigua entrava per les portes de l’estació i sortia per les andanes dels trens i semblava que tard o d’hora acabaria emportant-se fins i tot l’edifici de l’Estació.

(en les fotos podeu veure el nivell on va arribar l’aigua i un carrer de nit) -continuarà-