Balconades i finestres de Terrassa

El bon amic Rafael Aróztegui m’ha fet arribar una col·lecció de fotos de balconades i finestres de Terrassa que he trobat molt interessant. A veure si les localitzeu totes!
Us adjunto l’enllaç al seu bloc per si us bé de gust donar-li una ullada.
Link a balconades i finestres
Per cert, en la foto que il·lustra aquest post surt reflectit al vidre el propi Rafael.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (2ª)

Degut a que he rebut dues aportacions que considero d’interès, dedicaré un record extra als que ja tenia preparats sobre les esglèsies de Sant Pere:
La primera aportació és del Ricard Font i diu així:
“El primer llibre de bateigs de Sant Pere és de Mn. Joan Arnella, descendent de Can Arnella, del, aleshores, terme de Sant Pere.
Quan van inaugurar el culte a la nova parròquia del Sant Esperit, van traslladar la parròquia que era a Sant Pere i van tancar les celebracions a l’església de Sant Pere, però la gent del poble de Sant Pere es queixava que el Sant Esperit era massa lluny i va demanar que tornessin a obrir la parròquia, fet que va succeir l’any 1610. De totes maneres, el Priorat de Santa Maria que havia passat al Sant Esperit ja no va tornar a Sant Pere i és per això que al Sant Esperit hi havia el Sr. Prior fins l’arribada del bisbe, que va decidir anul·lar-lo, i per això ara no hi ha Prior.
El primer bateig registrat a la llavors esglèsia forana de Sant Pere, de l’any 1610, diu així:
CARDÚS
A divuit de Juliol de mil sis-cents deu (18-7-1610) fou batejada Esperança Francesca, filla d’Antoni Cardús i de Francesca, d’aquell muller. Foren padrins JOAN FONT DE GAIA i Esperança Carbonell, pagesos de la present parròquia.
Per mi Francesc Vives prevere.
He posat en majúscules el nom del padrí, ja que era un meu avantpassat, concretament l’avi Joan”.
I com a complement al record, podeu veure la portada i la primera plana del llibre de bateigs de Sant Pere del 1610 que crec que mai s’havia publicat.
La segona aportació és d’en Rafael Aróztegui i es tracta d’una fotografia del 1909 en que encara es pot apreciar el mur de separació entre Sant Pere i Santa Maria, amb uns curiosos gronxadors a la part dreta de la imatge (l’edificació de l’esquerra eren nínxols del cementiri, tal i com podem veure en el detall d’una fotografia feta per en Ubaldo Iranzo l’any 1901).

Dues imatges i molts records

L’amic Badrenas a volgut compartir uns records a l’entorn de dues imatges de Terrassa:
Diu: “En la primera realitzada des de la banda de l’antic cinema Dorè, hi podem veure el pas a nivell de la carretera de Montcada, amb el “matadero” (escorxador) a l’esquerra, i que posteriorment va ser seu de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament, i en l’actualitat l’estació d’autobusos. Hi podem observar els cotxes: uns gordinis (anomenat el cotxe de les vídues), un sis-cents, un camió Ebro de la brigada municipal, que confirma que en l’època de la foto, ja hi havia la brigada d’obres en aquests edificis, algunes vespes i motocicletes i, érem tan avançats, que ja corrien bicicletes… com ara, però sense tants carrils bici. En l’actualitat està clar que em anat a millor, però qui sap si la crisi actual farà ressorgir algun gordini… o, fins i tot, el carro i l’euga!!!
A l’altra foto hi podem observar els pisos de l’Agut, que era l’única edificació que hi havia al nord de la via de Renfe. Es veu que s’iniciaven les obres d’urbanització i traçat de la part nord de la rambla, just al costat de la fàbrica del ca l’Agut. Anteriorment, on hi han els pisos, hi havia el camp de futbol que duia el mateix nom de la fàbrica”. Comentari: les fotografies que li han motivat aquests records són del Carles Duràn i en elles jo també hi vull destacar, en la primera, la caseta del guardaagulles que era l’encarregat de controlar la circulació pel pas a nivell amb barreres i en la segona, realitzada pocs anys desprès de la riuada, hi destacaria la sensació de buidor en una zona en que la ciutat encara no s’hi havia desenvolupat.
L’amic Rafael A. ens ha fet arribar una foto dels anys 70 (també d’en Duran) on podem veure a l’esquerra, darrera dels arbres, el camp de l’Agut. La foto està feta des de dalt del pont de la RENFE.

Acatament als altars de Corpus

Cal indicar que aquesta costum a la que em referiré es realitzava per la diada de Corpus i el fet és que, en alguns indrets de la ciutat per on passava la processó, es muntaven uns altars decorats amb flors que resultaven molt vistosos.

El  lloc on es realitzaven aquests altars era decidit per les autoritats civils i de l’església de forma conjunta i finalment s’aprovaven en una sessió municipal. En aquests altars s’hi col·locava una custodia i els integrants de la processó quan desfilaven per davant hi feien tres genuflexions dobles. Les banderes i penons de les entitats eren abaixades tres vegades fins quedar paral·leles al terra. D’aquesta manera d’honorar l’altar se’n deia “acatament” (observeu el retall del diari de l’any 1949 on parla d’aquests altars i els seus acataments).

L’amic Rafael ens fa arribar dues fotografies dels altars al Raval. la de l’esquerra és de l’any 1960 i la de la dreta del 1964 i en elles es pot observar l’altar més suntuós que es feia. En la foto de la dreta, com a curiositat, podem apreciar a la part esquerra de la foto els nens de l’Asil  Busquets preparats per veure la processó.

Més fotos de “La Polar”

Com a conseqüencia del post anterior, l’amic Rafael Aróztegui ens ha fet arribar un parell de fotos per complementar els records de “La Polar”.

En la primera foto podem endevinar a la dreta un rètol de “BUÑOLERIA”, abans de fer-se l’edifici nou.

La segona és de l’any 1945 i en ella podem apreciar que el nou edifici encara no estava acabat del tot. En aquesta fotografia també podem veure les cases que encara ocupaven la plaça Clavé (portal de Sant Roc), abans de la seva ampliació.

La processó del Sant Enterrament (3)

Sant Sopar 1930

Sembla que el tema de la processó de Dijous Sant continuarà… doncs he rebut unes fotografies escanejades, de part del Ricard Font, que crec que poden ajudar a il·lustrar els articles anteriorment publicats. Com veureu es tracta d’alguns dels passos més característics de la processó:

La Flagel·lació – L’Ecce Homo – El Davallament de la Creu – La Creu al Coll – Clavat a la Creu – Sant Sepulcre – Coronació d’espines - Oració a l’Hort i La Pietat. La darrera imatge correspon a N.S. dels Dolors (veure comentari del Ricard).

Les fotografies pertanyen a un opuscle del 1930, de manera que es tracten dels passos despareguts durant la guerra civil. Si algú pot aportar més dades sobre aquestes imatges us ho agrairé.

També vull agrair al Rafael Aróztegui la fotografia del pas “Sant Sopar” (al principi d’aquest post) que, segons ens indica, és del 1930 (Petit) i , tal i com ens indica, al fons es pot apreciar el que posteriorment seria el “Mesón de los Arcos”, en aquells anys “Bar Pirineo”.

A Terrassa, anem a plaça o anem al mercat?

mercat de la independència

A Terrassa, a diferencia d’altres ciutats, no diem mai anem al mercat, quan ens volem referir que anem a comprar precisament a un dels grans mercats de la ciutat, sinó que utilitzem l’expressió, “anem a la plaça”.

Fins i tot avui en dia encara diferenciem entre la plaça de baix (mercat de la independència – foto) o la plaça de d’alt (mercat del Triomf). Si fem una ullada històrica, podem veure que antigament “anar a comprar a la plaça”, era com s’anomenava al fet d’anar a comprar a aquella plaça on els pagesos i comerciants es reunien per oferir els seus productes.

A Terrassa, la “plaça vella”, porta aquest nom justament per diferenciar-la de la “plaça nova” que es va construir al raval (mercat de la independència) i que va substituir-la com a lloc de venta de productes. El que no s’acaba d’entendre és que avui en dia a la plaça que s’ha fet al costat del Vapor Gran, se li hagi posat justament “plaça nova”, ja que això és com desvirtuar la història de les places i dels mercats de Terrassa (comentari extret d’una conversa amb en Rafael Aróztegui).

Aquesta imatge me la feta arribar el Ricard Font i correspon a la Bienal de Col·leccionisme que es farà aquest any al Centre Cultural, en honor al centenari de la construcció del mercat.

Els “records” a la Radio Municipal

programa de radio a la plaça vella

Aquest passat dissabte els de la Radio Municipal van decidir engegar un programa estiuenc sobre temes molt diversos que s’emet en directe des de la plaça Vella i m’hi van convidar per explicar algun dels records o anècdotes de la ciutat que he anat publicant en aquest blog. Cal dir que l’anècdota triada per aquest primer programa va ser la del “banc del si no fos”.

A resultes del programa, vull destacar la tertúlia que varem muntar entre el Sr. Francesc Palet i el Sr. Ricard Font i on van sortir moltes altres anècdotes que espero poder-vos explicar en aquest espai en els propers dies. El dissabte aquesta tertúlia la vaig continuar amb el fotògraf Sr. Rafael Aróztegui, que em va aportar material per preparar l’anècdota del proper programa. Aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots ells, i a tots els que poseu comentaris en aquest blog, ja que sense vosalltres seria impossible fer realitat aquest espai dels “records de terrassa”.

El programa és farà, de nou, tots els divendres de juliol i l’espai dels records s’emetrà entre les 18 i les 19 hores, en directe, des de la plaça Vella.