Nevada a Terrassa als anys 80

Ha nevat com feia anys que no nevava a Terrassa i per això he volgut recordar una de les nevades que més recordo, a principis dels anys 80 (no recordo bé si va ser el 1981 o el 1983). Jo era jovenet i el que si que recordo és que que no fent cas al que em deien a casa vaig sortir per fer fotografies de la ciutat nevada. Aquestes són algunes d’aquestes fotografies que vaig fer aquell dia i de les que us destaco el següent:

• El monument dels caiguts que tot i ja estar en època democràtica encara no s’havia desmuntat (no es va fer fins el 1991).

• La rambla d’Egara, amb els seus plataners i la tenda de Muebles La Fabrica a la part esquerra de la fotografia.

• La plaça mossèn Jacint Verdaguer, també coneguda per la plaça de correus, amb el terra adoquinat, tant típic dels carrers de terrassa d’aquells anys.

• L’església de Santa Maria des del torrent de Vallparadis, encara sense arreglar.

• El monument a la “petita” la màquina de tren de vapor que està pràcticament igual.

• La plaça vella, en la que podem observar la façana antiga de l’església, el disseny de la plaça amb les baranes de ferro que feiem servir per assentar-nos els nois i noies al sortir del cole i la intensa circulació i aparcament pels seu voltant.



He rebut una foto de l’amic Rafael sobre la nevada del gener del 1981 i una molt inetresant pel que s’hi veu, del març del 1993:

Nevada el dia de Nadal del 1962

Aquest dies passats ha nevat molt a Catalunya i per això m’ha vingut el pensament un record que jo no tinc, perquè quan va passar era molt petit, però del que n’havia sentit a parlar molt a casa. Segons m’explicava el meu pare, la nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va ser tot un esdeveniment a la ciutat. Ja sigui perquè va ser justament el dia de Nadal, o perquè va nevar molt, o perquè va passar el mateix any de les greus riuades, el fet és que per molts terrassencs aquesta nevada ha quedat per sempre gravada en els seus records.

Una nevada intensa i sense interrupcions durant el dia de Nadal i la nit del mateix dia, va fer que s’acumulessin 75-80 cm. de gruix de neu, fet que va fer que es paralitzes totes les activitats de la ciutat. Segons m’han explicat, es van arribar a veure gent amb esquis baixant per la carretera de Montcada.

29-12-1962

M’imagino que per molts ciutadans que havien quedat sense casa, just 3 mesos abans, aquesta nevada i el fred que devia portar no van ser cap consol, per molt que diguin allò de “año de nieves, año de bienes” o com diem en català “any de neu, any de deu”, que no sé que vol significar.

A la foto podeu observar com va quedar la Plaça Vella i en la reproducció de la portada del Tarrasa Información podeu apreciar que dies desprès la noticia encara era prou important a la ciutat.

L’amic Ricard ens envia una foto, feta pel seu pare, de la nevada on es veu precisament la casa Font al carrer major.

La Sagrada Família (3) i la verge de Fàtima

la verge de Fàtima arribant a Terrassa

El 17 de juny de 1951 es va beneir el nou temple de la Sagrada Família, construït en la seva darrera etapa gracies a cert moviment de generositat col·lectiva, motivat i impulsat pels organitzadors de les commemoracions del XV centenari de la fundació de la seu episcopal d’Egara (450-1950). La benedicció va anar a càrrec del Bisbe de Barcelona, Mn. Modrego i va celebrar la missa pontifical el mossèn de la sagrada Família, Dr. Juan Fortuny.

Per la tarda, una processó va traslladar el “Santíssim” des de la parròquia provisional del convent – capella de les religioses de Sant Josep, al nou temple.

Segons m’han explicat, el 13 d’octubre de l’any 1951 es va rebre, amb cert entusiasme popular, una imatge de la Verge de Fàtima, procedent del mateix temple portuguès.

Aquesta imatge va ser rebuda en el Passeig Comte d’Egara, es va consagrar la ciutat a la verge a la Plaça Vella (Plaza de España) i es va entronitzar finalment en la cripta del temple de la Sagrada Família, on encara avui podem observar-la.

Una auca de Terrassa del 1929 (3)

auca de terrassa del 1929 (3)

El foraster continua la seva passejada per la ciutat i es disposa a baixar per carrer de Sant Pere i en destaca que no és precisament un carrer planer. A la imatge podem observar cal Sastre d’Olesa, un edifici modernista del 1914, que aquesta vegada si s’ha pogut conservar fins els nostres dies.

De la imatge de la plaça Vella (en aquells anys anomenada plaça major) en destaquem que ja lluïa una nova urbanització, amb parterres de rosers, arbres i nous fanals (inaugurats l’any 1925).

El cafè Colon

antic edifici del cafè colon

Els orígens els tenim que buscar en un cafè anomenat “Espanyol” situat al carrer Cremat, número 8 i que tenia entrada també per la Plaça Vella, número 16.

Al projecte, que podeu observar a la dreta, hi veureu la porta d’entrada del cafè, ja anomenat Colon, des de la plaça vella, tal i com es va projectar. El remodelat “cafè Colon” es va inauguar el 8 d’octubre de 1893.

Al morir el seu propietari, un tal Jaume Barceló (veure post “les víctimes del Li”), l’any 1897, el cafè  va passar a ser propietat d’en Joan Donadeu (avi del qui fou alcalde, Josep Donadeu i Cadafalch).  Aquest café va restar obert fins l’any 1927, data en que es va inaugurar el “nou Cafè Colon” ja ubicat a la Plaça Major, en el lloc en que s’hi havien construït cinc barraques (el 13 de maig de 1894) per tapar les runes de les antigues cases del castell que es van tirar a terra per eixamplar la Plaça vella (el 5 d’octubre de 1891).

El 20 de novembre de 1927 es va inaugurar el nou cafè, del que podem destacar les altes i esveltes columnes (podem apreciar-ne un detall en algunes de les que encara són visibles al magatzem de la ferreteria,  la gran escala que portava a las dependencies superiors, on hi havia les dependencies de les diferents seccions de socis i els seus magnífics billars.

En l’anunci dels anys de la República podem veure el nou nom de la Plaça Vella.

Avui l’edifici que ocupava el cafè encara conserva, en bona part, el seu aspecte exterior i podem veure que una part està ocupada per un bar i l’altra per la Ferreteria Puig-Martí que és qui va adquirir l’antic cafè. Segons paraules del seu actual propietari, li va costar molts diners aconseguir que els diferents grups de socis deixessin el local i es traslladessin a altres entitats de la ciutat. En les fotografies podeu observar una de les columnes de l’antic cafè.

Una de les darreres seccions en deixar el local va ser la del cinema, que havia arrelat fortament en les dependencies superiors del cafè Colon. El meu pare m’explicava que hi havia passat bones estones en aquest local i de segur que alguns dels que llegiu aquest article ens podreu explicar els vostres records o anècdotes referides al cafè Colon.

Monedes medievals trobades a la Plaça Vella

anvers d'uns ardits

El Ricard Font m’ha enviat unes imatges d’ardits, sisens i diners, anversos i reversos, que són monedes medievals (segles XVI al XVII) similars a les trobades a la Plaça Vella quan es van fer les obres de l’aparcament.

El diner era la moneda unitària. L’ardit valia 2 diners i el sisè, equivalia a 6 diners.

Revers d’uns ardits:

(ardit de Felip II)

Anvers d’un diner: Revers d’un diner:

(diner de Pere el Gran)

Anvers d’uns sisens: Revers d’uns sisens:

(sisens de Felip III, el Principat de Catalunya, Lluís XIII, i Lluís XIV respectivament)

Històries de la Plaça Vella (6)

inauguració monument a Alfonso Sala

El 1950 es van fer noves reformes, en motiu d’aixecar-hi el monument a l’Alfons Sala (en la foto podeu veure el dia de la inauguració, el 30 d’abril del 1950).

La primera pedra es va posar el 7 de juny del 1947, és obra de l’escultor F. Marés i va ser erigit per subscripció popular amb un cost de 250.000 pessetes.

carrer Major al 1918

A la foto de la dreta, podeu veure el carrer Major al 1918 des de la Rambla. Les cases de la dreta es van enderrocar per construir la nova estació dels FFCC i la nova plaça de Sant Roc.

Una curiositat es que, quan es va decidir construir el tramvia entre Barcelona i Terrassa del Ferrocarrils Catalans, es va pensar en diferents ubicacions per construir-hi l’estació:

• La primera proposta va ser la de fer l’estació a la plaça Major, tot ocupant bona part del carrer de les Parres.
• La segona era fer pujar el tren per la Rambla i fer l’estació al carrer de Goleta, amb una estació de descarrega de mercaderies al Portal de Sant Roc.
• La tercera opció consistia en que les vies pugessin pel carrer de Vinyals i posar l’estació a la cantonada amb el Portal de Sant Roc i en aquest lloc eixamplar-hi una plaça fins trobar l’alineació amb el carrer del Vall.

Finalment es va decidir fer pujar les vies per darrera dels patis de les cases del carrer Vinyals i construir l’estació en el xamfrà amb la Rambla d’Egara i el Portal de Sant Roc, tot construint la plaça, projectada en la darrera opció, davant de l’estació.

Històries de la Plaça Vella (5)

plaça Major i façana antiga de l'esglèsia

El 26 de febrer del 1920 van començar les obres per fer la nova façana del Sant Esperit .

El 1925 s’hi van afegir parterres amb rosers i nous fanals donant-li un aspecte d’allò més bonic. L’artística farola inicial (la que podeu veure al mig de la plaça en una foto anterior al 1919) va ser traslladada a la plaça del Progrés fins l’1 de gener de 1929 en que va ser retirada definitivament per poder instal·lar un circ eqüestre i ja no se’n va saber mai més rés.

plaça de la república 1935

A l’altra banda de la plaça, l’antiga casa Pons (botiga de garlandes i candeles), que ja existia a principis del 1700 va ser enrunada per construir-hi l’edifici de la Telefònica (1930).

A la cantonada amb el carrer de Gavatxons hi podem destacar Cal Sastre Badrinas (desprès Cal Jorba inaugurat el 1923).

En aquesta plaça també s’hi van celebrar les fires des de l’any 1338 fins l’any 1933 en que foren traslladades a la FontVella, desprès al passeig i posteriorment a la Rambla (1937).

Fira a la FontVella

En aquesta fotografia podeu observar una de les fires que es celebraven a la Fontvella (segons en Baltasar Ragón, en el seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides – del 1929).

Històries de la Plaça Vella (4)

Interior mercat independència 1912

Veient que la plaça era insuficient per fer-hi el mercat, l’any 1896 es va presentar una proposició per construir un edifici dedicat exclusivament per a mercat, enrunant les cases entre el carrer de Cantarer i carrer de l’església, fins a l’edifici de La Caixa d’Estalvis de Terrassa. Aquesta proposta no va ser acceptada per manca de capital.

Altres propostes van ser tirar les cases del carrer Cremat fins el Raval i també fer-ho en la zona ocupada per la Casa Vinyals del carrer Major.

L’any 1903 es va presentar una nova proposta de construir-lo en el Raval, el lloc on hi havia hagut un antic hospital i que des del 1870 servia de quarteret de bombers i alberg nocturn. Aquesta proposta va aixecar protestes del veïns de la plaça Major i voltants, tot dient que el trasllat seria la ruïna del comerç d’aquesta zona de la vila. Tot i les protestes, el nou mercat (la plaça nova) es va inaugurar el 14 de novembre del 1908 amb un cost d’un milió de pessetes (en la foto podeu veure l’interior al 1912 – A. Tobella).

Amb el traspàs dels venedors al nou mercat, l’any 1911 es va reformar la plaça Major (ara ja començada a nomenar com a plaça Vella, en contraposició a la “Plaça Nova” del nou mercat) canviant l’empedrat, i plantant un bon nombre d’arbres.

En aquesta foto (A. Jover – A. Tobella) podeu veure l’enterrament d’un nen (taüt blanc) al 1913. Fixeu-vos amb que la plaça Major fa poc que l’havien reformat.

Històries de la Plaça Vella (3)

antiga façana esglèsia 1890

El primer enrajolat de la plaça és del 1 de març de 1885 i va costar 18683,40 pessetes i estava fet d’adoquins i lloses per indicar el lloc de les parades i del pas del públic. Abans el terra no estava empedrat i quan plovia el fang la feia intransitable. També s’hi va instal·lar, al mig de la plaça, una farola de ferro colat fabricada per la foneria Abelló i Cia, amb cinc globus alimentats a gas, rematada per una torre i una bandera i la seva columna central reproduia l’escut de la ciutat, que va costar 1039,75 pessetes (la podeu veure en la foto del 1890 al mig de la plaça – A. Tobella).

pavimentació plaça vella

A la plaça s’hi podien instal·lar 350 taules pel mercat que s’instal·laven a primera hora del mati i es retiraven a dos quarts d’onze. Els carnissers es posaven al mig, els peixaters des del carrer de Cantarer al de Mosterol i al voltant de la farola dos arengaders, anomenats Padrós i Cintet que es feien la competència venent les arengades a tres o quatre per 10 cèntims. En l’esquema podeu veure com es va planificar la distribució dels llocs de venda a la plaça.

També hi havia carnissers instal·lats en cases particulars amb el taulell a l’entrada i un gros cartell a fora.

Tant els venedors com els compradors tenien el costum d’esmorzar amb xocolata desfeta i per això hi havia dues xocolateries a la plaça: “La Familiar” a la casa del Baró de Corbera i una altra a prop del carrer de Mosterol.

A la foto (J.M. Escoda – A. Tobella) podeu observar un enterrament amb el carro del difunt seguit per una banda de músics i la família. El més curiòs és que aquest enterrament es fa en un dia de mercat o fira, amb les parades arrenglarades al mig de la plaça.