Avui iniciarem una col·lecció de 6 capítols dedicats a la Plaça Vella i vull dedicar-los al Rafael, que em va facilitar bona part de la documentació que he fet servir per redactar-los i al Ricard, que també hi ha col·laborat.
El document més antic que es conserva és del 1237 i correspon a una documentació notarial que esmenta lper primer cop la “platea ville Terracie”. D’aquells anys se sap que a la plaça hi havia al menys dos hostals, el d’Alberiques fent cantonada amb el carrer de Cantarer i el de Bernat ça Torra fent cantonada amb el carrer Major. Del antic hostal d’Alberiques només en queda un finestral del 1382 que estava situat al balcó del desparegut Meson de los Arcos i que avui encara podem observar en un racó del nou edifici que s’hi ha construit.
També podem citar un document del 1569, en el que es parla de tapar un pou que hi havia al mig de la plaça i un altra del 1575 en que s’acorda fer un porxo on mesurar el blat.
Segons diuen els historiadors, en aquesta plaça hi havia una església anomenada de Sant Fruitós amb una capella dedicada a la verge del Roser a la que els vilatans li tenien molta devoció. (tanta que fins i tot molta gent l’anomanava l’esglèsia del Roser). Aquesta església va ser enrunada el 1601 traslladant el culte a la nova esglèsia del Sant Esperit i Sant Pere.
La plaça ha tingut molts noms al llarg dels anys; primer s’anomenava solament “La Plaça” ja que només n’hi havia una, desprès “Plaça de la Constitució”, (en honor a la constitució de Càdis anomenada “La Pepa” del 1812), “Plaça Major”, “Plaça Vella” (quan es va traslladar el mercat a la Plaça Nova – Mercat de la Independència al 1908), “Plaça d’Espanya”, “Plaça de la República”, “Plaza Mayor” (als anys del franquisme) i de nou “Plaça Vella” que és com la coneixem avui en dia.
plano plaça major principis S.XIX
A principis del segle XIX la “Plaça d’Espanya” feia un petit rectangle que s’eixamplava per la part del carrer de Cantarer. La cantonada del carrer de l’església s’avançava deixant tapada la façana del temple. En aquest lloc hi havia un porxos on hi venia la carn i al primer pis hi havia la Casa de la Vila.
El 1851, el propietari d’aquest edifici, en Bonaventura Piera, fabricant de xocolata, que tenia la seva botiga a cal baró de Corbera, volia traslladar-hi la botiga i fer-hi obres i l’Ajuntament va aprofitar per obligar-lo a construir un casal més enrere, de manera que van desaparèixer aquests porxos i es va deixar visible la façana del Sant Esperit (veure plano adjunt).
Comentaris rebuts