Els panallets i les pastisseries al 1935

Avui farem un record a una sèrie d’anuncis apareguts l’any 1935 en la premsa local i que fan referència a l’oferta de les pastisseries de Terrassa coincidint amb la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record per aquestes pastisseries avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions. La pastisseria Piera, La Montserratina, la Lyonesa i la Victòria potser són les més recordades, però si us hi fixeu també hi trobareu anuncis de la Casamada i la Basany, algú recorda on estaven situades?

Us heu fixat que La Lyonesa anuncia que canvia d’adreça? Aquest canvi és va fer el dia 31 d’octubre del 1935 i va passar del número 15 al 21 del mateix carrer de Sant Pere.

Les Mones de cal Anoll i cal Piera

Avui he menjat una mona de la pastisseria Núria de Terrassa i no se per què m’ha vingut a la memòria les mones de mantega de cal Anoll i les mones de crocant de la pastisseria Piera.

Cal Anoll era situat al carrer de Sant Quirze i entre les seves especialitats que recordo hi havia els “palos de crema”, els croissants, i la confitura de codony que es feien ells mateixos, sense oblidar-nos de les referides mones. Per el meu gust, les de mantega s’emportaven el primer premi, especialment aquelles que feien amb els laterals coberts de cireres vermelles ensucrades i que mai més he vist fer en cap altra pastisseria.

De Cal Piera, que estava situada al Carrer de la Fontvella una vegada passada la cantonada amb Puig Novell, recordo les mones de crocant que exposaven al seu apartador i que eren unes vertaderes obres d’art, ja que treballar el crocant és molt més difícil que fer-ho amb la xocolata. L’anunci que reprodueixo és del 1936.

I vosaltres, que en recordeu de les mones d’aquells anys?

El baró de Corbera a la plaça Vella

La casa de cal baró de la plaça vella es va començar a construir a finals de segle XVII. Un dels seus propietaris més distingits va ser el Sr. Antoni de Ramon i de Mora, Baró de Corbera, personatge que, tot i viure a Paris, venia a passar llargues temporades a la nostra ciutat. L’any 1866 va ser nomenat regidor de la vila, just quan aquesta estava sense govern degut a les revoltes d’aquells anys. Posteriorment, al 1871, va ser elegit diputat a Corts. El baró de Corbera va morir a Paris el gener del 1903 i el seu fill, en Pau, va heretar la casa, però va ser un hereu que va anar a menys i es va veure obligat a vendre totes les seves propietats de Terrassa.

A principis del segle XIX als baixos de la casa s’hi va instal·lar una fabrica per fer xocolata, propietat d’en Bonaventura Piera i Castellet (us recordeu de la pastisseria Piera?). L’any 1855 com a curiositat podem dir que s’hi va establir una vaqueria. Actualment hi trobem un forn i una joieria, tot i que l’aspecte de la casa segueixen sent bàsicament el mateix.