Els venedors de tallades de síndria

Avui comença la Festa Major de Terrassa i crec que aquest record us farà venir a la memòria moltes coses.

Recordo que, de petit i en aquestes dates, a la Rambla i potser en algun altre indret s’instal·laven unes tendes de lona al bell mig de la rambla ( recordo que n’hi havia una a l’altura del mercat) en les que hi venien síndries i melons sencers i a tallades. Als menuts ens agradava força que els pares ens compressin una tallada ben grossa i ens la poguéssim menjar mentre passejàvem pel carrer. Recordo que els venedors deien alguna cosa similar a: “compreu síndries”, “menjareu, beureu i us rentareu la cara”.

parada a la Rambla

I us puc ben assegurar que al menys la cara quedava ben rentada. El que no tinc clar és que passava amb la roba doncs devia quedar ben tacada del suc que anava degotant de la tallada.

La foto no correspon a Terrassa, però reflexa la imatge dels venedors ambulants que apilaven sota el tendal les seves síndries tot esperant que algú els hi anés a comprar.

El Rafael A. ens aporta una foto de la parada que es va endur la riuada del 1962 (si mireu el comentari adjunt el Ricard ja en feia esment).

Inauguració del Parc de Sant Jordi

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins romàntics i en la restauració de l’edifici modernista, que es va inaugurar com a seu de l’Escola Municipal de Musica.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres.

En altres zones del Parc es podia gaudir d’un solàrium per la gent gran, un gimnàs, zona de jocs infantils, un edifici destinat a bar i serveis sanitaris, una glorieta, varies fonts, escultures i un gran estany amb ànecs i cignes i un petit rierol que l’envoltava i on els més petits hi anàvem a caçar capgrossos. Jo mateix hi anava tot sovint i els caçava amb un colador de cuina i quan la mare ho veia, recordo que em renyava molt per fer-lo servir sense el seu permís.

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració, dels ànecs i dels cignes millor que no en parlem, doncs els actes vandàlics que vann sofrir durant molts anys demostren que ens cal una mica més d’educació en civisme. Ara sembla que hi ha un pla per dignificar-lo que espero ens porti a gaudir de nou d’un Parc d’estil romàntic que hauríem de mirar de conservar sempre en bon estat

Per cert, algú sap qui són els que surten a la foto?

Segons els comentaris rebuts: hi ha el prior del St. Esperit, mossèn. Lleuger, li segueix d’esquerra a dreta un senyor baixet que era el regidor de foment, el forner de la carretera de Montcada l’Enric Canal; el que talla la cinta és l’alcalde Josep Clapés Targarona, i més a la dreta el tercer, és el tinent d’alcalde Sr Sabater, amb ulleres fosques el Sr. Boix i el Sr. Argemí que fou l’encarregat dels jardins. Gràcies a tots per la vostra ajuda.

El primer concurs de gegants a Terrassa

He vist que Terrassa es vol presentar com a  candidata a Ciutat Gegantera pel 2010 i des d’aquest espai vull donar el meu suport a aquesta iniciativa, que a més cointcidiria amb el 60 aniversari dels gegats nous de la ciutat, en Ramonet i l’Estefania.

Aquest fet m’ha fet recordar que el 2 de juliol de 1950 i com a un acte de la Festa Major, es va convocar el Primer Concurs Provincial de Gegants de Barcelona, tot coincidint amb la celebració del centenari dels gegants vells de Terrassa.

La festa es va dur a terme a la Plaça del General Primo de Rivera (Plaça del Progrés), tot i que la desfilada va passar per diferents carrers de la ciutat i van ser acompanyats per la colla de capgrossos.

Desconec si aquest concurs va tenir continuïtat en altres poblacions, però perquè quedi escrit, podem dir que en aquest primer concurs el primer premi va ser pels gegants de Berga, i el segon pels de la Casa de la Caritat de Barcelona, amb una menció especial al mèrit escultòric pels gegants de Molins de rei i Vilafranca del Penedès. En la categoria de grups de més de dos gegants, es va premiar a Mataró i Torelló. I per les parelles que havien ballat millor van ser premiats els gegants de Molins de Rei i Cardona.

En la fotografia podem apreciar un detall de la desfilada, en el seu pas per la plaça Vella, i podem observar com els gegants de Capellades, Cardedeu, Cardona, entre d’altres passen per davant dels gegants vells de Terrassa, que estan situats en front de l’entrada de l’església del Sant Esperit.

Programa Festa Major 1960

Un nou programa de Festa Major per seguir recordant.

Destacaré de l’escrit que serveix d’entradeta: “hagamos un alto en el camino, pongamos leve paréntesis de grato reposo al cotidiano trabajo para reemprenderlo con más recios bríos, y llenemos el intervalo con la estallante vibración de una alegría pura, en un sano optimismo engendrado en las fuentes de vida fecunda de la Iglesia, en la gloria eterna de nuestros Santos Mártires en la que tuvieron origen i razón de ser nuestros ciudadanas fiestas”. (sense comentaris…)

De tots els actes que es van fer, crec que val la pena destacar que el dissabte dia 2 de juliol, es va inaugurar la Plaça de Freixa i Argemi, situada a l’entrada del Parc de Sant Jordi i del jardí infantil que es troba a la part oest del Parc.

I també vull nombrar algunes de les orquestres que van oferir balls a l’entoldat municipal: “Singapur” amb la vocalista Mercedes Cuenca, “Oscar Martín” i “Blas Wilson”.

Programa Festa Major 1950

Un programa de Festa Major del 1950 amb els gegants de protagonistes. Aquest any 1950 un dels actes més importants de la festa es va fer el diumenge 2 de juliol, a les 12:45, amb un “Gran Concurso Provincial de Gigantes” i en el que es van presentar els nous gegants de la ciutat, tot i que els vells no van ser jubilats fins el 1966 (els podeu veure en la imatge de la portada).

Destacarem del programa el full destinat als espectacles que presentava l’empresa “Porta” en els cinemes de la ciutat, en el teatre Alegria, amb la participacio de la Mary Santpere i de i en el “salón terraza Dorado” que precisament va tornar a obrir en aquelles dates, amb balls amenitzats per “el conjunto moderno Glory’s King”.

Les cavalvades de la Festa Major

Avui he vist aquesta fotografia sobre una cavalcada de Festa Major de l’any 1967 (obra de J.M. Albero – Arxiu Municipal) i he recordat que de petit m’agradaven molt les desfilades de carrosses, de bandes de música i fins i tot de les “majorettes” que es feien, si no recordo malament el diumenge de festa major per la tarda.

A la foto podem apreciar algunes carrosses arrossegades pels tractors de l’època, unes bandes de música, uns genets i les motos de la policia.

Però, per mi, el més destacat de la foto, presa al Portal de Sant Roc, és precisament els edificis dels fons: a la dreta encara podem veure l’edifici modernista del “Grup escolar Torrella” que va ser enderrocat just un any desprès ( 1968 ) i del que en parlarem en un altra post, al centre el lloc on ara hi ha l’edifici Gutemberg, i a l’esquerra l’antiga Estació dels Catalans.

Programa Festa Major 1944

Del programa també Vull destacar: Un partit de “Hockey” entre el “A.C.D. Cros” i “Educación i Descanso” que com podeu veure no són cap dels equips que actualment tots coneixem. La competició de “Pelota Nacional” al “Frontón el Sol” que també sembla que aplegava força afeccionats. El “tiro al pichon” tradicional en aquells anys (pobres ocellets) i l’estrena de la pel·lícula “Pinocho” al cine La Rambla (que podeu veure amb un anunci que reprodueixo del mateix programa).

Festa Major del 1943

Avui torno a publicar una col·lecció de portades del llibrets editats en motiu de les Festes Majors de la nostra ciutat. Començarem per aquest de l’any 1943 que reprodueix un dibuix d’una canonada d’aigua i que vol significar el fet de la portada d’aigua del riu Llobregat que va tenir lloc aquell mateix any i de la que ja us en vaig parlar en un post anterior..

Així un dels actes de la Festa Major va ser la benedicció a Ullastrell de l’estació elevadora i de la sala de màquines, a més d’una reunió entre les autoritats amb els dirigents de la Mina a Can Boada del Pi, lloc on es rebien les aigües en uns dipòsits de reserva que encara podem veure avui en dia.

Us reprodueixo una de les pàgines del programa amb la programació dels cinemes La Rambla i Recreo on destaco l’estreno de “Luz de Gas”.

Les sardanes a Terrassa -1904/05

Avui us porto el record amb imatge del primer cartell de Festa Major de Terrassa, del 1905, en anunciar sardanes com a part dels espectacles de la festa.

Les primeres ballades amb cobla, però, van fer-se a Terrassa al 1904 segons consta en una noticia apareguda en el diari Egara, el 15 de maig del 1904 en que anunciava una ballada a la plaça major a la sortida de l’ofici, el dia de la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos.

Abans d’aquesta data hi ha referències de sardanes al final del segle XIX, però en aquests casos la sardana era interpretada per una orquestra de ball de saló com una peça més del seu repertori.

La primera festa major amb ballada de sardanes al Passeig, amb la cobla de Cassà de la Selva, va ser el 1904 i segons diuen va ser l’acte amb més èxit de tota la celebració, especialment per la seva significació popular i patriòtica d’aquells anys.

La primera cobla de la ciutat va dir-se “La Vallesana” i el seu primer concert va ser el 6 de setembre de 1906 a la seu de l’Agrupació Regionalista.

La Festa Major del 1957

Avui he trobat un programa de la Festa Major de l’any 1957, just ara fa 50 anys i aprofito per reproduir-vos la portada. A la primera fulla, signada per la “Comisión de Fiestas de la ciudad”, diu: “el jubiloso repique, la vibrante voz de las campanas nos llama e invita, cual heraldo de nuestra Fiesta Mayor, a vivirla en plenitud, con rebosante alegría en el corazón, con inefable alborozo en el alma”. No us sembla increïble aquest llenguatge emprat en la presentació?

Una perla més: “A las 6:30 audición de Sardanas organizado por el grupo sardanístico de Educación y Descanso en los Jardines del Frente de Juventudes” i “a las 9:00 retreta por la banda de trompetas del regimiento de caballería de Numancia nº9” , no es pot conjugar millor la part folklòrica amb el franquisme més recalcitrant.

En aquella època encara es feien balls al ”entoldado municipal”, concursos “pajariles” i la “Fiesta de la Banderita” per recollir fondos per la beneficència. Una immillorable Festa Major, sens dubte…