El quinto és tota una tradició terrassenca i d’altres indrets del Vallès que, segons m’explicava el meu avi, a principis de segle ja es jugava en diversos indrets de la ciutat. Recordo que m’explicava que era popular en llocs com el “cafè Español” del carrer Topete o el “cafè de les Víctimes” de la plaça Vella o en societats com el Coro Vell o Els Amics. Desprès va arribar al Casino del Comerç, Cercle Egarenc i Gran Casino.
Sembla ser que antigament no hi havia premis en metàl•lic i el que feia de lloro, que és qui canta els números, era anunciar que es jugava per una barra de torrons, una paperina de neules o una ampolla de xampany.
Jo evidentment no tinc records tan llunyans i els llocs que recordo són el Social tant a la sala de baix com a la sala on hi va haver el cinema Regina, el pavelló del Sfèric, la piscina municipal, el bar de l’Escola, el bar Egara (veure anunci de la dreta), la sala que hi havia sota del casino del Comerç i el Coro Vell. El lloc on vaig jugar la primera partida va ser al Social ja que el meu pare hi tenia molta costum d’anar-hi i també recordo que hi anàvem en família, el pare, la mare, el meu germà i hi passàvem una estona força entretinguda intentant picar algun premi. Allí els pares hi trobaven forces coneguts i altres familiars i el anar al quinto es transformava en una tradició més que en un joc en si mateix.
Com podreu veure, en el retall de premsa de l’any 1973, el quinto era un joc tolerat (que no permès) en època franquista i només durant les festes nadalenques i, tot i aixì, podreu comprovar que alguns establiments rebien alguna sanció de tant en tant.
A mi, poc a poc m’han anat quedant les cantinelles del números i algunes de les respostes que els jugadors diuen, tot contestat al lloro, com: “pelat l’avi, la iaia o el més petit dels pelats”, “caaatorze … agafa’l”, “un que té set”, “un que és vuit ….el teu cap”, “les mamelles de la paula o les dues carbasses,.., el 88), “parella d’ànecs,… cuac, cuac, el 22”, “la niña bonita, el 15”, “el més petit, l’1” “un, dos,… tres, quatre, el 2” “dotzena,… de polvets a la nena, el 12”, “les cames del Muntanyola, el 11” etc., i també aquelles frases tant típiques del quinto: “pel-pela”, “remena” o “canvi de lloro”, “és ben bona”, entre d’altres.
Aquest any he anat a jugar a “Els Amics” i he sentit a un lloro dir “el Real Madrid en referir-se al número 2″ i “el Barça al referir-se al primer, o sigui al número 1” i és que el quinto també es sap posar al dia. Us proposo que expliqueu alguna cantinella corresponent als números del quinto que sapigueu.
Comentaris rebuts