El saló Sevilla va arribar a ser molt popular en la seva època i, tot i que no era l’únic que es va crear a la ciutat als anys 20 i 30, si que va ser dels que més va durar obert al públic.
Estava situat a la Rambla d’Egara 63-65 (actualment hi ha la tenda de mobles Lindez) i la meva mare m’explica que ella quan era jove i no estava casada al passar per davant ni se’l mirava, ja que estava mal vist que una noia jove es mirés aquests tipus de locals.

Si us fixeu en la foto actual (a la dreta) podreu veure que la porta d’entrada a l’edifici és la mateixa que hi havia en l’època del Saló Sevilla.
El local va restar obert durant 34 anys (des del 1928), fins que el 25-6-1962 (l’any de la riuada) es va anunciar al “Tarrasa Información” el tancament del Saló Sevilla, degut al venciment del termini de lloguer (de 25 anys) i no poder renovar el contracte, ja que el propietari el volia recuperar per altres usos.
A dins del local hi podíem trobar l’aspecte d’un típic cafè teatre, amb taules de màrmol, un petit escenari amb dos reduïts palcos a banda i banda (sembla que un tal Chaler en tenia un de llogat). Cal indicar que o es pagava entrada, només la consumició.
El seu darrer propietari va ser en Daniel Piqueras, que el va regentar durant els darrers 25 anys (des de l’any 1937).
Destaquem alguns dels artistes que es van iniciar en el local o que hi van passar al llarg dels anys:
Carmen de Lirio, Carmen Amaya, Juanita Reina, Estrellita de Palma, Teresa Manzano, Lola Cabello, Narcy’s, Curro Carmona, Amàlia Molina, la Riojanita, Antonio Amaya (Gitanillo de Bronce), Pilar de Castro, Luisita Tenor, Tina Margó, Eva Rich, Paco Flores, Paquito Jerez, entre d’altres.
Una anècdota: Segons explica el mateix Piqueras, perquè pugues actuar la Carmen Amaya li van tenir que comprar unes sabates, ja que només tenia unes espardenyes com a única peça de calçat.
Curiosament, en moltes publicacions antigues hi podem trobar anuncis del local, just fins al final de la guerra civil. Desprès, ja no en trobem cap més i l’única referència que hi figura és a l’any 1942, en que s’indica que el local fa una donació de 4 pessetes a l’Auxili Social.

(les imatges que il•lustren l’audició són del patge xiu-xiu en diferents èpoques)

Filed under: fotografies antigues, videos antics Tagged: Ermenter Cima, patge xiu-xiu, radio terrassa ]]> http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/01/05/60-anys-del-patge-xiu-xiu-2/feed/ 1 SRC http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/01/03/60-anys-del-patge-xiu-xiu-1/ http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/01/03/60-anys-del-patge-xiu-xiu-1/#comments Tue, 03 Jan 2012 17:54:19 +0000 SRC http://recordsdeterrassa.wordpress.com/?p=6877 ]]> Els impulsors d’aquesta idea van ser tres terrassencs, els Srs. Cardellach, Ermenter Cima i Garrigó i especialment en Joaquim Puigbò i Mayol, del Centre Social Catòlic; entitat que li ha donat continuïtat fins al dia d’avui. Aquest personatge va néixer el 27 de desembre del 1951 (podeu veure un retall d’aquesta data del Diari de Terrassa) i es tracta del patge Hassim Jezzabel del rei Gaspar que s’anomena popularment Xiu-Xiu perquè xiuxiueja a les oïdes del rei el nom dels nens i nenes de la ciutat que no fan bondat. A la dreta podeu veure un missatge del gran Chambelan del rei Gaspar, Husseim Retsim, anunciant l’arribada del patge (21-12-1953).

Actualment, arriba a Terrassa l’endemà de Nadal, per esbrinar el comportament dels infants i per recollir les cartes que els nens i nenes de la ciutat hagin escrit, amb l’objectiu de fer-les arribar a ses majestats els reis d’orient.

El patge, de la meva època (anys 60) recordo que portava a l’esquena una cistella de vímet, on hi posava les cartes que els nens li lliuraven. La figura del patge es va fer molt popular gràcies a les seves aparicions a Radio Terrassa. Recordo molt bé com en Xiu-Xiu es dirigia a algun nen en particular i li deia, “Jaumet m’han dit que no et portes gaire bé amb la teva germana i que contestes als pares, hauràs de fer bondat!” I, evidentment, el “Jaumet” que ho escoltava quedava bocabadat de que el patge ho sabés tot d’ell. Per cert, el locutor que entrevistava al patge es deia: Miquel Riera i Morros.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes: una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa. Quan jo era petit vivia al carrer del Viveret i recordo que la ruta que feia el patge passava per les quatre carreteres i pujava pel carrer Topete i una de les característiques del patge és que aquests no llençava caramels, ja que fer regals estava reservat als reis.
Hi ha pares i mares que aprofiten la vinguda del patge xiu-xiu per tal de que el nen o nena deixi el xumet i fan que aquest li lliuri al patge en senyal de que ja no el necessitaria més.

A l’esquerra podeu veure una foto del patge en el seu 25 aniversari, l’any 1976.
Curiositats: Aquesta tradició del patge que ve uns dies abans dels reis no és exclusiva de Terrassa: a Mollet trobem el patge Xumet, a Cornella del Llobregat el Mag Maginet, a Igualada el patge Faruk, el Camarlenc dels reis a Lleida o el patge Gregori popular a Barcelona, Granollers, Canet de Mar i Mollerussa, per citar-ne només uns quants. La ciutat més curiosa en quan a patges és Banyoles, que en té quatre, amb els seus respectius 10 patges ajudants. En Mèu, en Musi, en Xum i en Sesillu, que és el més vell i fa de carter reial.

Actualment el nostre patge xiu-xiu fins hi tot té una web: http://www.xiu-xiu.com/

Un dubte: recordeu qui ha fet de patge xiu-xiu, al llarg d’aquests 60 anys?
Per la informació que alguns dels nostres seguidors ens han donat: el primer va ser en Joaquim Puigbò i Mayol. També en va fer un tal Geis que treballava al Banc de Bilbao i tenia un germà bessó i en Josep Rius de cal Bori, que també va arribar a fer de rei negre i, finalment, en Jaume Subirats (foto dreta) que és professor i n’és l’actual (però potser ens oblidem d’algú …).

Ara fa 100 anys és va publicar l’últim número d’una revista setmanal que va arribar a ser molt popular a Terrassa a finals del S. XIX i principis del XX, que es deia EGARA.
Aquest setmanari substituïa un d’anterior, anomenat “El Tarrasense” de curta vida ja que només es va publicar durant dos anys. Egara va néixer el 27 de novembre de 1892 al carrer de la Fontvella, 30 (actualment Penny Moda), tot i que posteriorment es va traslladar al carrer Cremat, 27 (a tocar del Raval de Montserrat).
Serveixi aquest exemple perquè ens donem compte de que les coses mai són per sempre i que tot s’ha de renovar. Renovem dons els nostres desithjos de que aquest 2012 sigui una mica millor que l’any que avui deixem enrera.

Una curiositat: en aquest darrer número del setmanari s’informa que el carrer de l’Arrabal canviarà de nom pel de carrer de l’alcalde Jaume Vallhonrat, tot indicant que anteriorment ja havia estat triat un canvi de nom, en aquest cas el de carrer d’Alfons Sala, però que no s’havia arribat a fer, per voluntat expressa del mateix Sr. Sala.

Cal que recordem que, en data 1 de gener de 1892, es va inaugurar el servei telefònic a la ciutat i que llavors, des de Terrassa, no es podia comunicar amb Barcelona directament, de tal manera que primer es tenia que establir una comunicació amb Montcada, degut a una curiosa autorització que tenia concedida un veí d’aquesta localitat. Una autorització però que va ser eliminada al juliol del 1896.

Però ens hem d’esperar uns anys més, just fins al juliol del 1905 per trobar, en diferents publicacions terassenques, l’anunci de la imminent posada en servei del nou servei telefònic entre Barcelona, Sabadell i Terrassa, des del mateix domicili de l’abonat, per part de la companyia Peninsular de Teléfonos, que al 1924 es converteix en la Compañía Telefónica Nacional de España. (veure publicació del 1911).

Les tarifes d’aquest nou servei eren molt cares, ja que cada minut o fracció costava 0,65 cèntims i un abonament de 3 minuts diaris, a una hora fixa, durant 1 any costava 214,50 pessetes. A més, aquestes quantitats, tenien que ser pre-pagades, de manera que els abonats en funció del que gastaven els hi anaven descomptant del seu saldo inicial.

En aquells anys, les trucades no eren directes i funcionaven amb el sistema de petició de conferencia, o sigui que tu trucaves a una operadora demanant poder parlar amb un abonat i fins que ella no et passava la comunicació no podies iniciar la conversa.

Curiositat: La petició de conferencia per fer trucades a l’estranger recordo que encara va durar molts anys. Et tenies que espera força estona, fins que et donaven pas per poder parlar. També recordo que podies trucar a cobrament revertit, que és el sistema que utilitzàvem els joves quan sortíem a l’estranger i volíem parlar amb els de casa sense que ens costés ni cinc.

Nota: sobre els records dels primers telèfons de Terrassa, ja en vàrem parlar en un anterior record que podeu tornar a repassar, fent click aquí.

La capella de musica tenia presencia destacada en tots els actes de la parroquia, tal i com podem copmprovar en un retall de diari “Crónica Social” del 16 d’abril de 1919 en que s’explica les seves actuacions durant el dijous i divendres sant.

fundadors de la capella

Podem destacar que un dels seus èxits més destacats va ser el concert de l’any 1935 amb l’Orfeó Català.

Desprès de la guerra civil va reemprendre la seva activitat i encara avui actua en certs actes litúrgics, com per exemple en la recentment recuperada “missa pel ritus hispano – mossàrab”.

Aquest any us vull felicitar les festes i desitjar-vos un Bon Nadal i per celebrar-ho us convido a visitar una pàgina nova, dins dels records de Terrassa, que es diu Nadal 2011.

En aquesta plana hi podreu trobar les Felicitacions de Nadal d’altres anys, alguns articles ja publicats sobre temes del Nadal (com per exemple: el quinto) i també un espai per anar penjant les felicitacions que ens vulgueu fer arribar, per compartir-les amb la resta de seguidors d’aquest espai.