Xerrada al Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa

Faig una breu aturada sobre els records del cinema (encara en queden uns quants) per informar-vos que avui m’han demanat que faci una xerrada,  a les 20:00 h., sobre el bloc dels Records de Terrassa, al Grup Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa (Rambla d’Egara 340 2ª planta – Centre Cultural)
Si algú llegeix aquest post i vol passar-hi estaré molt content de poder-vos saludar.

Presentació del bloc a l’Aula Gran

Avui 22 d’abril tinc el goig de poder mostrar aquest bloc i parlar dels Records de Terrassa als amics de l’Aula Gran de Terrassa, a 2/4 de 6 de la tarda a l’aula magna de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries al carrer Colom, 11 de Terrassa.

L’Aula Gran és una iniciativa d’Omnium Cultural i dona formació permanent a la gent gran de la ciutat.

Continuació:Cal dir que tot va anar molt bé i que molts dels presents em van prometre que ens enviaran els seus records perquè els puguem publicar en aquest espai.

El mateix Sr. Francesc Palet i Setó, com a president de l’Aula Gran i fundador de la “Colla dels Rondinaires“, em va assegurar que em deixarà uns escrits seus sobre l’Escola Social, de l’ermita de Sant Muç, de l’escola del mestre Muntades i sobre jocs infantils. Aprofito per incloure una fotografia de la sessió.

100.000 visites, gràcies a tots!

Des que vam arribar a les 25.000 visites (19-07-2008) que no n’havia fet cap més esment,  però avui crec que a tots vosaltres us farà il·lusió saber que els “records de la nostra ciutat” han assolit les 100.000 visites. No sé si és molt o poc en el món dels blocs, però crec que a nivell de ciutat és quelcom digne de celebrar-ho.

Gràcies a tots vosaltres, que sou els qui feu possible aquest espai. Jo només faig de transcriptor de molts dels records que m’heu fet arribar. Sou molts els seguidors d’aquest bloc i la majoria no us conec de rés, ni sé quina cara feu i segurament si ens trobem pel carrer no us podré saludar, perquè només us conec pels vostres records, què en aquest espai són els vertaders protagonistes.

Entre tots esteu col·laborant a que una part de la memòria de la nostra ciutat no es perdi i això ja té un valor significatiu, tant per els qui ho vàreu viure com pels que ara ens n’assabentem gràcies a la lectura dels vostres records.

I, de tot el que s’ha publicat, permeteu-me que faci un esment especial als comentaris que es succeeixen des de fa temps en el record del poema de “la nit de reis“, ja que cada vegada que m’arriba un comentari em porta a la memòria records molt personals que em produeixen una gran emoció.

I per celebrar l’aniversari que millor que unes fotos inèdites de la riuada del 62 que amablement m’ha facilitat el Ricard i que mostren: l’escorxador i l’hostal del fum, el bar Doré, l’estació dels Catalans i el grup escolar Torrella:

La Montserratina o cal Junyent

anunci del 1936

Un record especial per un establiment que va tancar les seves portes l’any 2003 i que estava situat al carrer de Sant Pere, número 2.

Abans però d’haver-hi la Montserratina, en aquest lloc hi havia un establiment de queviures anomenat de Cal Gras (veure foto del 1904) i segons diuen abans d’aquest hi havia hagut una confiteria que s’anomenava “La Colonial” (mireu l’anunci del 1902), propietat d’un tal Joan Frontera.

Corria l’any 1924, quan en Josep Gras va vendre el seu negoci a Carles Junyent Fontanellas i durant un temps el negoci no va canviar d’activitat, ja que es continuaven venent comestibles. En aquells anys d’aquests tipus d’establiments se’n deien “drogueries” (tal i com podem apreciar en la fotografia del 1925, obra de Sants – A. Tobella).

Va ser uns anys més tard que van decidir convertir l’establiment en confiteria pastisseria. Com molts d’altres negocis de la ciutat, aquest va ser un negoci de caire eminentment familiar.

El negoci va arribar a obrir una sucursal al Mercat de la Independència, número 104 (tal i com podem veure en un dels papers que es feien servir per embolicar els tortells i dolços, que els terrassencs acostumaven a comprar els diumenges al sortir de missa.

La pastisseria Morera o “Cal Joanet”

La pastisseria Morera o de cal “Joanet”, degut a que el pastisser és deia Joan Morera, estava situada al carrer de la Rutlla i jo la recordo especialment pels “troncs de Nadal” que preparava per encàrrec. Aquesta tradició dels troncs de Nadal és bastant antiga i poc a poc ha anat quedant en l’oblit. Es tracta d’una mena de pastis en forma de tronc fet amb mantega de colors i que es menjava exclusivament el dia de Nadal.

A la fotografia hi podeu veure (amb bigoti) l’Amadeu Morera, pare del “joanet”, que havia treballat de mecànic al cremallera de Montserrat i va viure el cèlebre accident del 25 de juliol de 1953 (diada de Sant Jaume). La seva muller, la Maria Rovira, (asseguda al seu costat) era germana de la meva iaia.

El fill mitjà de l’Amadeu era qui feia de pastisser (en la fotografia apareix just al mig) i va tenir dos fills, dels que en destacarem un, ja que va arribar a ser un jugador internacional de handbol del FC. Barcelona molt famós en aquells anys, en “Joan Morera”.

Gràcies de nou a tots

Gràcies de nou a tots els que visiteu aquest blog. Ahir vareu aconseguir que un bloc, que només interessa a uns quants ciutadans unicament de Terrassa, arribi a estar en el rànquing dels blocs amb un creixement més ràpid (segons wordpress). I tot això ha estat mèrit vostre.

El 20 de febrer aquest blog va rebre 281 visites en un sol dia i l’acumulat que porta és de més de 12.500 visitants des del dia en que es va inaugurar, ara fa uns 10 mesos.

Aquí podeu veure el gràfic mes a mes (fins el dia 14 de març del 2008).

La casa Suris i el Casino del Comerç

Al carrer de Sant Pere de Terrassa, lloc que fins fa poc ocupava el casino del Comerç, hi havia la casa de la família Suris. En l’arc del portal de la casa hi havia una inscripció que indicava que havia estat construïda l’any 1825. La darrera habitant de la casa va ser una filla dels Suris que es va casar amb el general Negrete i que va quedar vídua en edat molt jove.

Es va tornar a casar amb en Joaquim Maria de Paz que va ser elegit durant molt anys senador. Al cap d’uns anys van decidir traslladar-se a Barcelona i això els va portar a llogar l’edifici a la casa “el Casino Tarrasense”, també dit “dels senyors”. Cal indicar que la casa Suris tenia uns magnífics jardins amb cascada i brollador i l’interior de la casa era majestuós. A la foto podeu apreciar l’antiga casa Suris.

La riuada del 1962 (5)

- continua – Desprès de curar al pobre senyor del mal de queixal el pare ens va fer sortir a tots de casa per què ens donéssim conte de la desgracia que havia causat l’aiguat a la ciutat.

Varem anar cap a la Rambla i l’espectacle era dantesc, recordo que davant del cinema la Rambla les cases havien perdut la seva façana i es podia veure el seu interior. El nivell que l’aigua havia agafat era impressionant i amb la quantitat de fang que es veia semblava que mai més tornaríem a veure la ciutat neta. Les fabriques que donaven a la Rambla tenien els tallers inutilitzats per l’agua i els fang i els magatzems de fil o roba tenien tot el material directament per ésser tirat a les escombraries.

En moltes cases es veien persones treien galledes d’aigua bruta de fang i intentant netejar el poc que havien pogut salvar dels seus mobles o estris casolans. Feia molta pena tot, les cases enrunades, la gent bruta de fang, persones que ploraven, en fi un dia per oblidar i això que encara no sabíem que havien mort centenars de ciutadans en aquella riuada tan devastadora.

Per tornar a casa varem baixar fins al final de la Rambla i al costat del pas a nivell que hi havia a la carretera de Montcada, recordo que hi havia un munt de runa, arbres i cotxes encastats en un pal que havia resistir la riuada. Dies desprès crec que s’hi va trobar una persona morta dins d’aquell munt de ferralla.

(en les fotos podem observar la magnitud de la tragedia) – continuarà -

La riuada del 1962 (3)

- continua – El pare quan va arribar ens va despertar a tots (menys a la mare i al senyor amb el mal de queixal que havien passat la nit amb una angunia terrible.

El pare ens va explicar que havia acompanyat un amic a l’Estació dels Catalans i que allà s’havia convertit en una mena de trampa per els qui s’hi havien aixoplugat.

Va explicar que al poc de ser-hi, el nivell de l’aigua que baixava per la Rambla va començar a pujar i va decidir esperar-se per no mullar-se els peus al travessar-la.

Aquesta va ésser una decisió equivocada ja que en comptes de baixar el nivell va anar pujant fins al punt de que la gent va tenir que pujar sobre una mena de quiosc de fusta que va arribar a surar com una barca per l’estació.

D’altres es van enfilar a les baranes de ferro agafats als barrots i demanat socors al veïns del carrer Vinyals que res hi podien fer.

L’aigua entrava per les portes de l’estació i sortia per les andanes dels trens i semblava que tard o d’hora acabaria emportant-se fins i tot l’edifici de l’Estació.

(en les fotos podeu veure el nivell on va arribar l’aigua i un carrer de nit) -continuarà-

3000 visites !

No m’ho puc creure. Us tinc que donar les gràcies ja que mai m’hauria pensat que aquest blog sobre records de Terrassa tingués tantes visites i això que encara no ho he explicat a gaire gent (una mica per vergonya).

Intentaré seguir ja que aquesta xifra m’ha animat i penso que encara puc explicar moltes coses de Terrassa.

Reitero que no tinc cap intenció de protagonisme i que qui és el protagonista en aquest blog és la ciutat i el que en ella he viscut o m’han explicat, en definitiva els records que ens envolten al llarg de la vida.